Aquella mirada

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

Fa temps que no veig
aquella mirada
que m'omple de pau
com l'aigua encalmada,
sols balancejada
per brises llunyanes
que enllà, a les muntanyes
fan grinyolar encara
un vell gronxador.

El pas de les hores
hi juga com feia
l'infant que somreia
ja fa vuitanta anys.

Fa temps que no veig
aquella mirada
que cerca
i no troba
i en canvi retroba
allò que no cerca
al cor del seu món.

Diuen que reprenen
el vol de la vida
i a flaixos recorden
horitzons viscuts.

Fa temps que no veig
aquella mirada
clara i oberta
de blau infinit.

I el somriure trapella
però sense malícia
d'un nen sense dents
de vuitanta i escaig.

Espero reveure'l
un dia d'aquests...

Comentaris

  • Jugues...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 30-05-2008 | Valoració: 10

    ...en aquest relat amb els ressorts més amagats del nostre inconscient, qui no té alguna persona ja morta? i per això tots connectem amb el poema i el comprenem, finalment dones un raig d'esperança en que un dia ens retrobareu. Potser aquell dia arribarà no ho sé, però el que sé és que ja te'n has retrobat amb aquest bell poema.
    Salutacions de Vicent.

  • Nurithy | 09-05-2007

    Un altre gran poema d'infinta tendresa i nostalgia... És ben cert que els ulls que han viscut més experiències (savis... curiosa coincidencia amb el mot avis... o potser no) tenen una brillantor que molts nens envejarien... sempre que no hagin viscuts inundats pel dolor.

    Una abraçada

  • UAUUUUUUU quina tendresa[Ofensiu]
    Gritella | 28-03-2007 | Valoració: 10

    Es respira entre paraules tot el sentiment que hi has abocat a les paraules.

    I el somriure trapella
    però sense malícia
    d'un nen sense dents
    de vuitanta i escaig.

    Una fosta i tendre abraçada

  • Vicenç...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 26-11-2006

    Un poema preciós. La gent gran sempre m'ha despertat una tendresa infinita. Fins i tot he aribat a treballar, algunes vegades, cuidant de gent gran. Potser per la manca d'avis. Un no el vaig conèixer. L'altre va morir quan ni tan sols podia jo pronunciar el seu nom. L'altre quan tenia cinc anys, i la darrera, fa pocs anys.

    Gràcies al teu poema, he recordat aquella tendresa als ulls, aquella calma, aquella experiència i, a voltes, aquell buit tan ple...

    M'agrada especialment aquest poema, per la tendresa, pel missatge, pels mots, per la calma, pel respecte...

    Et felicito un cop més pels teus versos i, si m'ho permets, pel premi del joescric. Encara que et soni a tòpic, em fa una especial il·lusió veure que poc a poc vas aconseguint tot allò que mereixes, perquè fas art amb les paraules. Ets un gran poeta. I ara, pel que veig, novel·lista!! Esperoq facis saber quan sortirà publicada, perquè igual que el "Foc entre dos blaus", espero comprar-lo.

    Un barret per vós, ple de la meva més sincera admiració.


    Salz.

  • Mirades... [Ofensiu]
    Ullets | 28-12-2004 | Valoració: 10

    Sovint dedico una estona a llegir els relats de la gent que hi ha aquí. T'haig de confessar, que ets un dels autors que mes llegeixo i que mes sentiments hem transmet amb unes paraules.

    Si, he llegit el teu comentari, es el que penso de tu, capseta dolça! Tens un cap preciós, amb la poca edat que tens... certament la teva generació es una de les millors, jo sempre ho he dit!

    Però també cal dir-te que tens una màgia especial per escriure... mira aquest poema m'ha evocat a mil records, a mil mirades especials... a mil moments de la meva vida, que he pensat alguna de les coses que has escrit tu, en aquestes quatre versos.

    Ets fantàstic! Sobretot, hi ha una cosa que m'agrada de tu, ets un ser molt humà, molt transparent i molt humil. Qualitats avui en dia, quasi quasi "introbables".

    Endavant amb la teva màgia... i gràcies per fer-me sentir una petita part de tu!

    Sílvia

  • M'he quedat sense paraules[Ofensiu]
    lorien | 11-12-2004 | Valoració: 10

    Com dic en el títol m'he quedat sense paraules però amb un somriure els llavis agredolç.

    M'agrada molt la teva manera d'expressar-te, que aconsegueixes fer tant propera la teva poesia.

    És una poesia dolça com el record de la persona a qui va dirigida, t'entenc perfectament, la que tinc aqui la web pretenia expressar algun sentiment similar, encara que a mi em costa molt i crec que mai arribaré a escriure tant bé com ho fas tu, ets com un mestre.

    Només vull afegir que és de les millors poesies que he llegit, bé també les de la meva germana que l'animaré a escriure'n alguna a la web.

    Un petó i visca la generació del 82,
    l'any del "naranjito".

    elena

  • molt bonik[Ofensiu]
    mistika | 11-11-2004 | Valoració: 9

    vicenç gràcies!
    gràcies per comentar-me, gràcies per ser com ets i escriure tan bé.
    aquest poema és molt bonik i es nota que expresses les coses amb sentiment i quan se't llegeix ( al menys a mi ) ens trasment aqusta energia.
    aprofito per dir-te que tink més relats publicats i que quan vulguis pots mirar-los hi estas convidat!
    en fi, gràcies i continua així
    un petó: mistika.

  • m'hi afegeixo[Ofensiu]
    Shu Hua | 26-10-2004 | Valoració: 9

    Ets molt afortunat. Són poques les persones que han conegut i gaudit dels seus 4 avis... almenys durant la infantesa. Ara te'n queden tres, però no pots evitar enyorar el que se n'ha anat. És per això que escrius poemes tan macos, perquè tens un llegat d'amor i de seguretat... i potser de relataires?
    Fa temps que et volia comentar. Tu no em falles mai i jo anava curta de temps. Em prenc els comentaris molt seriosament i necessito temps per pensar-los bé. M'acabo de baixar el teu últim relat de misteri i ja te'l comentaré.
    un petó
    glòria

  • preciós[Ofensiu]
    mar - montse assens | 25-10-2004 | Valoració: 10

    em quedo sense paraules
    quan llegeixo poemes com aquest.

    és un poema preciós!!!


    gràcies per les teves paraules
    que fan que jo em quedi:
    "sense paraules"

    un somriure
    un silenci
    i un petó

  • M'encanta[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 24-10-2004 | Valoració: 10

    Se que aquest comentari arriba tard, tanmateix t'he descobert tard, doncs fa poc que sóc a relats.com i he descobert els teus en agraïment a un bellissim comentari teu a un dels meus.

    Passarà encara temps abans que descobreixi tots els teus relats, tanmateix he de dir que la teva poesia plena de tendresa i de tristor m'agradat molt.

    Un petó molt gran.

  • Gràcies brideshead![Ofensiu]

    El teu comentari, com el de tothom qui me'n faci un, té molt i molt de valor.
    I no n'ets, de petita. Ja ho has demostrat. Si de cas digues que tots som petits. Estem plegats a la mateixa altura.

  • Infinitament preciós[Ofensiu]
    brideshead | 11-10-2004 | Valoració: 9

    Descrius amb una immensa tendresa la bellesa de la vellesa. I també la tristor d'una memòria ja inexistent.
    Felicitats!
    Et dono les gràcies per tots els teus comentaris. T'agraeixo tot el temps que em dediques, de veritat et dic que no crec que mereixi comentaris tan ben articulats com els teus! Llegint-te a tu i a molts altres relataires em sento petita, petita, petita.... Però sóc tossuda, tossuda, tossuda i penso abocar tota la meva energia aquí, o millor dit, ho intentaré :-)
    Un petonàs! No paris!

  • Un regal![Ofensiu]
    Tiamat | 03-10-2004

    Aquesta nit jugo a ser una reina maga (tot i que sóc republicana) i m'estic dedicant a regalar els meus relats a alguns autors d'aquesta web, pels motius que siguin, perquè us els trobeu demà al matí quan obriu la pàgina.

    A tu, Vicenç, que fas els comentaris més llargs que jo, et regalo "a cambra mancada", perquè és l'únic relat de misteri que tinc, i si havia de ser per algú, està clar que havia de ser per tu.

    Una abraçada!

    Tiamat

Valoració mitja: 9.7

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: