M´agradaria escriure bé i més que moltes gràcies per convidar-me a ser escriptor, però abans una cosa:

que és absolutament imprescindible per ser escriptor?

I tant que torno a passar! que m´he de llegir tots els teus relats.

Me n´alegro molt si t´he enviat piles ( son alcalines ). Igualment me ´has omplert tu
d´energia. Mil i onades de gràcies, Anna.

*

Et puc parlar d´un grill abans de felicitar-te pel teu relat?
Creuant els dits a que acceptes, m´hi atreveixo:

Estava trist, el frec de les ales tan afinades temps enrera sonava pòtol, pneumàtic, gargall, nas de corbs. Tots ho havien anat deixant passar fins que ja no van fer escala a més nivells de tolerància. Els altres grills el van haver de fer fora.

Despatxat, mut, sol, nits i nits va recòrrer
l´insecte al que ja li burlàven salutacions a
l´estil Gregoris més Samsa que Bon vespre o matinada, fins aquella boira de gats esberats en que al grill somiatruites se li va passar per
l´animeta una possible fórmula per apaivagar la seva manca de sentit: pintar paraules, que -qui sap?- arrenquesin algun somriure o similar a la gent? fer que trobesin en ells tots els sentits que a ell li mancaven i així ell tampoc ho viuría tot tan de sofre cremat? Així va ser, mes
l´optimisme que s´havia apoderat d´ell les darreres setmanes era de prozac! va ser per això, per no saber defensar l´alegria de la pròpia alegria: va tornar a provar-ho. Ho volía tot! Van tornar els cants pòtols, els xerrics de pneumàtic, les pors...

El grill creia haver après que el camí era l´amor
( i em consta que encara hi creu, malgrat la seva "mort", cosa tan hàbitual allà on corren els temps), el què, que li mancava aprendre el camí, la forma, les maneres. I en això està. (Recordo haver-ne rebut una postal des de Kamchatka fa cosa de mig any o així. Al revers hi havien cinc lletres : perdó)

?

PostScriptum: ara sí. FELICITATS, ANNAH!

( Dius que voldries canviar el món. Sàpigues que ho fas, ja ho estas fent)

un petó*

Et puc parlar d´un grill abans de felicitar-te pel teu relat?
Creuant els dits a que acceptes, m´hi atreveixo:

Estava trist, el frec de les ales tan afinades temps enrera sonava pòtol, pneumàtic, gargall, nas de corbs. Tots ho havien anat deixant passar fins que ja no van fer escala a més nivells de tolerància. Els altres grills el van haver de fer fora.

Despatxat, mut, sol, nits i nits va recòrrer
l´insecte al que ja li burlàven salutacions a
l´estil Gregoris més Samsa que Bon vespre o matinada, fins aquella boira de gats esberats en que al grill somiatruites se li va passar per
l´animeta una possible fórmula per apaivagar la seva manca de sentit: pintar paraules, que -qui sap?- arrenquesin algun somriure o similar a la gent? fer que trobesin en ells tots els sentits que a ell li mancaven i així ell tampoc ho viuría tot tan de sofre cremat? Així va ser, mes
l´optimisme que s´havia apoderat d´ell les darreres setmanes era de prozac! va ser per això, per no saber defensar l´alegria de la pròpia alegria: va tornar a provar-ho. Ho volía tot! Van tornar els cants pòtols, els xerrics de pneumàtic, les pors...

El grill creia haver après que el camí era l´amor
( i em consta que encara hi creu, malgrat la seva "mort", cosa tan hàbitual allà on corren els temps), el què, que li mancava aprendre el camí, la forma, les maneres. I en això està. (Recordo haver-ne rebut una postal des de Kamchatka fa cosa de mig any o així. Al revers hi havien cinc lletres : perdó)

?

PostScriptum: ara sí. FALICITATS, ANNAH!

( Dius que voldries canviar el món. Sàpigues que ho fas, ja ho estas fent)

un petó*