Vius o esperes?

Tan de bo fóssim capaços de verbalitzar això. Dir-ho mirant als ulls a la persona que ens va hipnotitzar.

Realment fa pensar. Deixem passar tantes oportunitats... M'ha agradat moltissim.
Gràcies per compartir sentiments.

senzillament cal:
llapis i paper...

Saber escoltar el teu cor, la teva ànima i la teva imaginació.

Una forta abraçada!


Anna

M´agradaria escriure bé i més que moltes gràcies per convidar-me a ser escriptor, però abans una cosa:

que és absolutament imprescindible per ser escriptor?

gràcies de nou...

No sé com contactar amb tu si no és a través d'un comentari a mi mateixa.

Et volia convidar a que et fessis escriptor. M'encantaria llegir-te sovint!

Una abraçada immensa plena de d'energia...

Anna

Hola annah!
Quines frases tan maques! "pastisser de paraules"....
He començat a llegir i he recordat totes les esperes...
Ara cansada només d'esperar he decidit viure mentre espero, per que la veritat és que moltes coses de les que esperava s'han esvaït i ha succeït l'impossible.

I tant que torno a passar! que m´he de llegir tots els teus relats.

Me n´alegro molt si t´he enviat piles ( son alcalines ). Igualment me ´has omplert tu
d´energia. Mil i onades de gràcies, Anna.

*

No sé si tornaràs a passar per aquest relat per llegir aquest comentari...

no sé com agraïer-te aquest relat... ha estat un gran regal!
La millor manera de començar el dia... Piles noves!!!

Energia... alegria... i amor!!!!

Una abraçada immensa!!!!


Anna

Et puc parlar d´un grill abans de felicitar-te pel teu relat?
Creuant els dits a que acceptes, m´hi atreveixo:

Estava trist, el frec de les ales tan afinades temps enrera sonava pòtol, pneumàtic, gargall, nas de corbs. Tots ho havien anat deixant passar fins que ja no van fer escala a més nivells de tolerància. Els altres grills el van haver de fer fora.

Despatxat, mut, sol, nits i nits va recòrrer
l´insecte al que ja li burlàven salutacions a
l´estil Gregoris més Samsa que Bon vespre o matinada, fins aquella boira de gats esberats en que al grill somiatruites se li va passar per
l´animeta una possible fórmula per apaivagar la seva manca de sentit: pintar paraules, que -qui sap?- arrenquesin algun somriure o similar a la gent? fer que trobesin en ells tots els sentits que a ell li mancaven i així ell tampoc ho viuría tot tan de sofre cremat? Així va ser, mes
l´optimisme que s´havia apoderat d´ell les darreres setmanes era de prozac! va ser per això, per no saber defensar l´alegria de la pròpia alegria: va tornar a provar-ho. Ho volía tot! Van tornar els cants pòtols, els xerrics de pneumàtic, les pors...

El grill creia haver après que el camí era l´amor
( i em consta que encara hi creu, malgrat la seva "mort", cosa tan hàbitual allà on corren els temps), el què, que li mancava aprendre el camí, la forma, les maneres. I en això està. (Recordo haver-ne rebut una postal des de Kamchatka fa cosa de mig any o així. Al revers hi havien cinc lletres : perdó)

?

PostScriptum: ara sí. FELICITATS, ANNAH!

( Dius que voldries canviar el món. Sàpigues que ho fas, ja ho estas fent)

un petó*

Et puc parlar d´un grill abans de felicitar-te pel teu relat?
Creuant els dits a que acceptes, m´hi atreveixo:

Estava trist, el frec de les ales tan afinades temps enrera sonava pòtol, pneumàtic, gargall, nas de corbs. Tots ho havien anat deixant passar fins que ja no van fer escala a més nivells de tolerància. Els altres grills el van haver de fer fora.

Despatxat, mut, sol, nits i nits va recòrrer
l´insecte al que ja li burlàven salutacions a
l´estil Gregoris més Samsa que Bon vespre o matinada, fins aquella boira de gats esberats en que al grill somiatruites se li va passar per
l´animeta una possible fórmula per apaivagar la seva manca de sentit: pintar paraules, que -qui sap?- arrenquesin algun somriure o similar a la gent? fer que trobesin en ells tots els sentits que a ell li mancaven i així ell tampoc ho viuría tot tan de sofre cremat? Així va ser, mes
l´optimisme que s´havia apoderat d´ell les darreres setmanes era de prozac! va ser per això, per no saber defensar l´alegria de la pròpia alegria: va tornar a provar-ho. Ho volía tot! Van tornar els cants pòtols, els xerrics de pneumàtic, les pors...

El grill creia haver après que el camí era l´amor
( i em consta que encara hi creu, malgrat la seva "mort", cosa tan hàbitual allà on corren els temps), el què, que li mancava aprendre el camí, la forma, les maneres. I en això està. (Recordo haver-ne rebut una postal des de Kamchatka fa cosa de mig any o així. Al revers hi havien cinc lletres : perdó)

?

PostScriptum: ara sí. FALICITATS, ANNAH!

( Dius que voldries canviar el món. Sàpigues que ho fas, ja ho estas fent)

un petó*

Qui no ha esperat alguna vegada?

M'hi he sentit bastant identificat. Ara, però, ens toca viure.

Aleix

És cert que en un primer moment tots deim que vivim... Però en el fons esperam. Esperam que passi alguna cosa. Esperam divertir-nos. Esperam que ens estimi.
I com tan bé has dit, perdem el temps, però no perdem temps de vida, perquè això no ho és.

Una besada!

relat, em fa pensar en un passat.

Una besada literària.

pst: Jo he près la decisió de viure, cansada d'esperar. (: