Hola Laia:
he llegit tots els escrits que tens penjats a la web.
En general trobo que tens una forma d'escriure fresca, dinàmica, divertida i natural. Sense paraules de més, dient el que vols dir. El contingut és allò important, malgrat això el continent és molt i molt bo.
Continua així, i felicitats pel teu bon fer.

Disfruta i lluita per Sabadell, li fa falta.
Que l'esperit Bemba no mori mai!!

Com un espai ve a ser un pessic de vida, un record, que sumats, tots els espais, i per tant tots els records, formaran, construiran, la nostra vida,
I per cert, com s'asembla l'amor a la vida oi?

"Perquè mai no hauria sabut
que estimar és patir,
riure, plorar..."

I viure també és patir, plorar, riure...

Continua vivint, que a mi m'empentes a fer-ho més plàcidament.

Petons, i el meu vot és per a tu.

Bones, de nou. Primer de tot m'agradaria comentar-te la satisfacció que sento quan obro el correu i veig un missatge de relats en catala, llavors, inconcienment, penso, deu ser la brideshead? quin haurà llegit ara? Li haurà agradat? Què li haurà representat a ella?

I si ho penso és perquè m'importa la teva opinió, la tinc en conte i la valoro moltíssim.

Per tant, moltíssimes gràcies per tot.

Tot seguit,, he llegit aquest penúltim poema teu(mai diré l'últim), i resulta que les papallones, la múica, l'ambient, els colors que es representen fan tornar a recordar aquell, ja tan llunyà, primer petó.
Ets una gran mestra, la mestra desconeguda. M'encanta.

PD: m'algrat la meva poesia pateixi el mal del pesimisme, li dono la volta i miro l'altra cara de la lluna. D'aquesta forma deixo sortir la meva part fosca i així viure la vida de forma més positiva. Diguem que és la meva teràpia social.

Un petó i fins ben aviat.

Sergi

Quan el llenguatge parla del llenguatge, es diu que és metallenguatge, quan aquest metallenguatge es realitza d'una forma tan expressiva que et permet veure les imatges que l'autora fa referència, es diu que és plàstic.Per tant podríem dir que has fet una metapoesia plàstica la qual m'ha encantat, com tot el que escrius, malgrat sigui un manta i no et comenti tot el que et mereixes.
Moltes gràcies per ser-hi aquí.

Sergi.

PD. No creguis que he oblidat la feina-plaer-somni conjunt que tenim pendent, però saps què? no ho faré fins trobar-nos algun dia, més tard o més d'hora, ja es veurà venir.

Petons literaris.

Moltes felicitats, molt ben escrit i estructurat. Fas com el flautista de Hamelin, tots anem allà on tu vols.

ës difícil en una pàgina com aquesta dir el que vaig a dir...
M'HE QUEDAT SENSE PARAULES!!
Noo crec que facin falta més comentaris.
Felicitats i molyes, moltes gràcies Àngel literari de la guarda.

Bones Biel, soc en Sergi, o més conegut per aquí (o no tant) com a Giser Cranc. He llegit ell teu comentari i aquí et deixo la meva adreça perque em puguis explicar amb més deteniment en què et puc ajudar.
Fins aviat i amunt les atxes!!
adreça: sergipolo@hotmail.com

és senzillament tot cor, cor pur, transparent, cor d'àngel.
Les llàgrimes que ara mateix rellisquen per les meves galtes són d'alegria, com mai ho havien estat.
Em sento ple d'amor, d'amistat, tot en un estat extremadament pur. Imnotitzat per les paraules que m'han abraçat i m'han impulsat cap a endavant.

Moltíssimes gràcies.

Sergi

PD: ja friso per crear amb i per a tu en un futur.
Per poder jugar amb les lletres i els sentits.

Suau, lleuger, càlid, emocionant. Bàsicament, com tu.

Petons petit girasol.

Bones Girasol!!
La vida té tans punts de vista com ulls dividit per dos hi ha al món.
Els teus ulls i el teu punt de vista m'agraden.

Has mirat ja a la lluna?

Sergi.

Bones, m'he llegit el teu escrit un parell de cops en dies diferents, no volia que els pre-judicis afectessin a la meva crítica.

Primer de tot:
La forma; és un relat curt, intens i directe, com els teus comentaris, vas al gra, no t'amagues res a dins, ets, com ja ho he dit abans, directe.

La progressió és sua, però intensa, sense meandres que amaguin un missatge, t'obres als sentiments, i això sempre és bo, tant pel que fa a la forma com al contingut.

El contingut: jugues i expresses sentiments, certs o no, això no entro a valorar-ho, i quan un escriu sobre sentiments, és més difícil que siguis criticat, molt bona pensada.

Els feed-backs que utilitzes són bons, simples, però bons i la imatge final del mòbil mostra el teu sentiment de soletat, de necessitat d'algú altri. Ben escrit.

Felicitats i continua escribint.

PD: has sapigut utilitzar molt bé la publicitat negativa per donara conèixer el teu escrit, ara no paris i si la gent et comenta que sigui per la teva qualitat d'escriptor-relataire i no per les teves polèmiques al forum.

Fins aviat.

Giser/Sergi.

Aquí va una Sergi.

La vida és una lluita contra el déu Cronos, només el podem parar, mirar-lo a la cara i dir-li aquesta batalla és meva, malgrat tu guanyis la guerra, quan vivim un moment nanomètric ple de clímax.

llarga, sí ja ho sé. Però al meu parer ho diu tot del nostre comportament.

Giser/Sergi

Més que el missatge, que cada persona entengui el que vulgui entendre, em quedo amb l'estil, fort, ple de caràcter, frases curtes, pocs verbs, ...ràpid i punxant.
M'ha agradat.

Giser/Sergi.

M'ha encantat en general tots els teus poemes, he estat una bona estona llegint-los tots i m'has fet pensar en altres persones que també escriuen per aquí. Un etil breu, ple d'imatges, i directe al cor.
Escrius des del sentiment, i aquesta sí que és la millor poesia que es pot transmetre. Només hi haurà alguna cosa millor que llegir els poemes, i és sentir-los recitar per la persona que els ha escrit.
Gràcies Girasol
Giser/Sergi

Un poema ple d'imatges meravelloses. Senzillament molt bo.