En blanc

Un relat de: Biel Martí

Ha comprat el llibre amb emoció, l'anhelava de feia dies i ara espera a asseure's al metro per començar a llegir. Ha resistit la temptació d'obrir-lo, de treure'l de la bossa de paper, de mirar-ne la portada... El seu primer treball publicat, finalment. L'andana de Sagrera es va emplenant amb els minuts, el cartell electrònic diu que falten trenta-sis segons per l'entrada del pròxim comboi, trenta-cinc, trenta-quatre.. Se sent el soroll enllà del túnel fosc i apareixen les llums. Li agrada llegir al metro. El llarg cuc mecànic que recorre en horaris concrets el subsòl de la ciutat, pautadament, deixant anar els seus crits de metall contra metall... No, no és hora de cercar poesia en l'explotació humana de la terra. Se sent frisós, nerviós, expectant. El metro s'atura, puja al quart vagó, com sempre, i s'asseu al primer lloc buit, sense mirar si alguna persona gran, una embarassada o algú amb crosses el necessita. Aquell seient serà seu durant cinc estacions.
Quan les portes es tanquen amb el final de la sirena, respira fons, tanca els ulls i treu el llibre de la bossa. Acarona la tapa, que ja conté un fragment d'un relat. L'olora. Passa els fulls ràpidament. Cerca l'índex. El seu nom figura al costat del pseudònim. A la pàgina dues-cents trenta-nou hi ha el seu escrit, allò que va crear uns mesos enrera i que tant de reconeixement li ha valgut és per fi en edició impresa, ben impresa, tinta negra sobre fons blanc. Només és un relat, no la seva primera novel·la, aquella que resta al fons d'un calaix esperant ser corregida. No mira la resta de contes, cerca el seu amb parsimònia, passant les pàgines lentament i ullant només el nombre de cada fulla: cent trenta, cent vuitanta-cinc, dues-centes deu, dues-centes trenta-vuit...
Al començament pensa que s'ha equivocat, torna a cercar l'índex arrufant les celles... no, ho diu ben clar: "La boira", de Martí el Bell (en honor a com la seva mare l'anomenava de xiquet, "Martin le beau", un rei francès). Torna a la pàgina dues-centes trenta-nou. Una pàgina en blanc, en blanc pulcre i nou, com paret recent pintada, com vestit de núvia per estrenar. Blanc. Només el títol en Verdana 16 i negreta: "La boira" i a sota: "un relat de Martí el Bell" i més a baix: temps estimat de lectura : 0 minuts. Set pàgines en blanc.

Ha de ser un error d'impremta, segur. Un error en un llibre que, per infortuni o per un destí capritxós, és el que ell ha comprat. Baixa a Maragall, tres parades abans del previst. També és mala sort, trucarà a l'editorial per saber quants exemplars han sortit malmesos. Primer però, en comprarà un altre. Al Passeig Maragall hi ha una gran llibreria que de ben segur tindrà aquell recull de contes de gent que els penja a internet, entre els quals hi és ell. I mentre cerca entre els volums acabats d'arribar, tots nous de trinca, recorda com va ser que van seleccionar el seu relat.

N'havia d'enviar dos o tres i tenia la recomanació especial de l'empresa que havia muntat aquella web per escriptors amateurs. Va enviar "Presagi" i "Si Hitler hagués vençut a Normandia", el primer curt i àgil, el segon llarg i feixuc. Al cap d'uns dies, els de l'editorial l'escrigueren dient que sentien especial predilecció per "La boira". No recordava haver penjat "La boira" a la pàgina, un relat experimental que no li convencia gaire, però efectivament era allà, a la llista dels que ja havia publicat a la web. Ara mateix se li feia difícil recordar-lo. Primer es va sentir ofès que no escollissin "Presagi", relat que troba dels millors que ha fet mai, ben estructurat, de vocabulari precís i preciós. Després pensà que seria comprensible l'elecció de l'altre, ja que el títol era més comercial, encara que perdia qualitat literària. Però "La boira"? El tenia per un relat llarg, carregós, prepotent i de tendència narcisista. Què hi feia, va concloure com a final al debat intern, que fos aquell o un altre? En el fons allò important era que la publicació a l'antologia era un reconeixement a anys d'escriure, de sentir que ho feia bé però no rebre més recompensa que les felicitacions d'amics i parents. Havia guanyat a l'escola de primària dos anys consecutius i a l'institut va guanyar el premi de Sant Jordi a primer de BUP, a segon i a tercer, per rebre un accèssit a COU. La professora de literatura catalana l'havia parat als passadissos i va dir-li que el seu conte era el millor, però que creien que havien de donar el premi a algú altre, no sempre a el mateix. El dia de la concessió de premis es va negar a pujar per llegir-ne un fragment. Des que es va creure que en sabia l'han titllat de vanitós. Serà el relat en blanc un càstig d'una justícia superior? És clar que no. Però aquell relat, perquè se li presentava ara com un espai en blanc, com era que no el recordava?

Ha trobat el llibre, l'obre amb ansietat i cerca la plana. En blanc. Es posa nerviós i va cap a la dependenta, una noia d'uns trenta, cabell ros fosc, ulls castanys. La llibretera s'ha mirat l'exemplar i després ha buscat la resta de còpies rebudes. Ha tornat en set minuts i ha dit que tots tenien el mateix error. Tots eren en blanc. Encès, amb la frustració de qui espera un èxit i rep un buit, de qui se sent injuriat per un sistema totpoderós que el fa servir de titella, ha sortit de la tenda i ha entrat a la primera cabina de telèfons que ha trobat. Mirant l'agenda del mòbil troba el número de l'editorial.
La persona que respon, a qui no coneix, li diu que no entén aquella coincidència. Ella té davant seu dos exemplars, i als dos hi ha el relat de la boira complert, tal i com el van agafar de la pàgina d'Internet. Ell quasi la crida, quasi la insulta a través dels cables que recorren, com el metro, el subsòl de la ciutat. Se sent ultratjat i imagina el ridícul davant els seus amics, la seva parella, la seva família quan vegin que el seu, precisament el seu relat, no surt al llibre de tapa grisenca amb la paraula "CAT" al centre i el títol: "relatsencatala.com Versió 1.0". N'ha parlat a tothom, s'ha donat aires, el seu ego estava pels núvols fins fa uns minuts, quan entrant el comboi a l'estació de Congrés ha comprovat per quarta vegada que el seu, precisament el seu relat, no hi és.

Tot caminant arriba fins a Camp de l'Arpa, on una altra gran llibreria, davant una pizzeria, exhibeix a l'aparador l'antologia. Hi entra. Busca en sis còpies diferents i en cap d'elles hi ha res escrit. Tan sols el títol, la durada, el nom de l'autor i les pàgines en blanc. Blanques com la neu sense trepitjar que ha caigut silenciosament durant una nit freda, en blanc com el seu cap ara mateix. No, més blanc. Potser la resposta era a la pàgina de relats, potser allà. Camina per Sant Antoni Marià Claret fins topar amb un locutori regentat per veneçolans. 0'50 euros la mitja hora. Ordinador número cinc. Cercar autors, "Martí el Bell", Clic sobre "La boira". Pàgina en blanc. Temps estimat de lectura: 0 min.

És un complot, un sabotatge a la seva creació literària, al seu art, a la seva capacitat. Entre cabrejat i descol·locat, s'alça de la cadira, deixa caure despectivament una moneda de 50 cèntims al mostrador i s'encamina cap a casa. No té la memòria clara sobre aquell relat, veu difuminat el seu contingut, només té clar que és llarg i en certs moments esdevé d'una densitat extrema. L'argument... està nerviós i per això no pot evocar de què anava. "La boira". Introdueix la clau de la porta exterior, puja les escales de dues en dues. Sí sap que el personatge principal era una noia, no, un home... Ostres, allò no li havia passat mai. Tantes hores davant el paper en blanc, blanc com el cel ennuvolat, com la cara de la lluna plena a l'estiu. Entra al pis i agafa l'arxivador on té tots els originals. Regira, treu carpetes, extreu documents. El buit mental d'aquells moments l'atabala, durant uns segons no sap què busca... fins que el troba. Grapat, unes onze planes. La primera amb el títol: La Boira. La segona en blanc, un foli per estrenar, la segona en blanc, com els ulls dels morts, la tercera en blanc, i la quarta i la cinquena... Ara recorda perquè no recorda aquell relat.

Comentaris

  • "La boira" en format comentari[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 22-07-2006

    Havia pensat de deixar-te un comentari en blanc, només amb el títol, perquè fes conjunt amb el teu relat, però llavors he pensat que no era "just" i, per aquest motiu, et faig arribar a aquest missatge ple de lletra "negra sobre fons blanc" ;-)

    M'explico. Des del meu punt de vista, el teu relat és una "injustícia" per la lectora.

    La lectora llegeix "boira". La lectora llegeix "pàgines en blanc". La lectora llegeix que, segons l'editorial, "el relat està ben imprès". La lectora lliga caps però, amb tot, es nega a creure que la vulguis portar a un final previsible com aquest. La lectora es deixa arrossegar per la narració, es deixa capturar per la força del personatge principal, es deixa guiar a través de frases ben estructurades i de vivències literàries plenes de detalls. La lectora busca amb l'autor, dóna el seu suport a l'autor, es fa partícip de les seves penes i de sobte... Només boira.

    Com aquelles pel·lícules de tensió en què, després de muntanyes de patiments surrealistes empassats amb calçador, resulta que tot era un somni. I la lectora, subjectivament, se sent irracionalment "estafada".

    Conclusió. Un relat divertit, ben estructurat, molt treballat, que busca la complicitat dels relataires de la web però que (sempre hi ha d'haver un però), des del meu punt de vista, passa de sorprendre a la lectora a deixar-li un lleu regust a decepció.

    Potser és que, simplement, s'esperava una altra cosa.

    Felicitats "bianuals"!!!

    EmmaThessaM


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena



  • Renoi Martí![Ofensiu]
    Màndalf | 22-05-2006

    Quina tensió, nanu... has creat molt bé l'ambient, el climax va pujant a mesura que vas llegint, fantàstic.
    Vuit minuts de duració? Si jo me l'he llegit en dos!

    Fins i tot el títol del relat desaparegut "La Boira" dona lloc a sospites.

    Si t'he de dir la veritat potser m'esperava alguna cosa més del final, més sorpressiu o espectacular, però reconec que és difícil de trobar.

    Molt bé i Visca el Barçaaaaa !!

  • Genial![Ofensiu]
    copernic | 07-09-2005 | Valoració: 10

    L'angoixa de l'escriptor, millor dit, el malson de l'escriptor. Els dubtes que t'aclaparen. M'ha recordat una mica "Si una nit un viatger" de Calvino. Molt ben descrit tot el procés: La vanitat, la il.lusió.... Això del cuc metàl.lic és una metàfora molt encertada. I gràcies pels teus comentaris. Salut.

  • sí, però[Ofensiu]
    foster | 16-07-2005 | Valoració: 8

    El teu relat se centra en el tema, en el tòpic del desig-frustració dels escriptors o aspirants a ser-ne, però trobo que el desenllaç no està a l'altura del discurs previ que sí m'ha agradat i m'ha convençut. Escrius bé i tens estil propi, amb alguns lirismes innecessaris per al meu gust.
    Per cert, gràcies pel teu comentari, fa poc que sóc amb vosaltres i els agraeixo molt, bons o crítics. Llàstima que hagis llegit el més fluix. Si pots i vols prova amb "dubte raonable" o "Ui, de què poc". M'interessa la teva opinió, de veritat.
    foster

  • MOLT BO![Ofensiu]
    AVERROIS | 12-06-2005 | Valoració: 10

    Està molt bé, molt ben narrat, molt intens, has sabut transmetre l'angoixa del que espera ser recompensat i es troba decebut. Encara que crec que si hi havia el títol i el nom del autor, hauria tingut més èxit que si hagués estar el relat escrit. Quanta gent que hagués comprat el llibre, hauria mirat i remirat el títol i el nom del autor, sense saber perquè no hi havia res.
    També et dono les gràcies per el teu comentari. Una abraçada.

  • Felicitats Biel![Ofensiu]
    OhCapità | 26-05-2005

    ja ho vaig fer "in situ" quan vas rebre el premi, però reconec que no l'havia llegit. M'estàs copsant i les teves històries m'enganxen, mmm, m'estic tornant un addicte a vos, mmm, ... m'estaré posant malalt?

    Fora conyes, el relat té una exposició clara. L'angoixa del paper en blanc, produida per la soberbia està molt ben descrita.

    Una forta abraçada,

  • Plas plas[Ofensiu]
    butxaca | 23-04-2005

    Genial!!!
    El ritme és el millor, cada cop llegeixes més rapid per l'ancià de saber que diu la següent ratlla.
    No paris d'escriure, si us plau

  • una mica tard[Ofensiu]
    Shu Hua | 18-04-2005

    Quan m'he adonat dels concursos, ja quasi havien passat. Enhorabona per haver guanyat i també per haver escrit un relat tan original. És la fòbia del publicador, no?, tanta il.lusió i tanta espera per publicar, i que al final resulti que no hi ha res escrit.
    Per altra banda, i ara que hi penso... una boira espesa impideix veure res, no? A veure si serà això!
    I ara, la valoració. Un 8? Un 9? Un 10? doncs vam quedar de no valorar i no valoro, però m'ha agradat molt.

  • Molt ben trobat![Ofensiu]
    ximxim | 17-04-2005 | Valoració: 10

    Quin relat més divertit! No he llegit els altres participants al concurs, però crec que aquest mereix el premi! Ara ja no em sap tant greu que el meu pseudònim aparegui en blanc...podria haver estat molt pitjor! jejeje

    Acabo de veure el teu comentari i t'he enviat un mail perquè m'expliquis de què es tracta. Espero no haver fet tard!

    Mercè

  • Enhorabona[Ofensiu]
    iong txon | 17-04-2005

    Un conte enginyós i divertit. L'haurien de llegir a la ràdio, a veure si promocionem força el llibre. Et felicito.

  • Felicitats[Ofensiu]
    Giser | 16-04-2005 | Valoració: 10

    Moltes felicitats, molt ben escrit i estructurat. Fas com el flautista de Hamelin, tots anem allà on tu vols.

  • Molt Bé noi[Ofensiu]
    Sarah | 15-04-2005 | Valoració: 10

    Intrigant

  • Molt bo[Ofensiu]

    Em sembla inquietant i molt ben construit, interessant, en fi, m'ha agradat i et voto.

  • Bones Biel[Ofensiu]
    Giser | 14-04-2005

    Bones Biel, soc en Sergi, o més conegut per aquí (o no tant) com a Giser Cranc. He llegit ell teu comentari i aquí et deixo la meva adreça perque em puguis explicar amb més deteniment en què et puc ajudar.
    Fins aviat i amunt les atxes!!
    adreça: sergipolo@hotmail.com

  • Original[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 13-04-2005

    Original i depriment. Ara no encerto a trobar la meva pàgina. Fa por mirar i veure en blanc. Prefereixo deixar el llibre tancat... per si de cas.

  • Quin nivellàs![Ofensiu]
    Larivor | 08-04-2005 | Valoració: 9

    M'agrada com descrius algunes característiques de la ciutat, sobretot el tros del metro, et pots sentir envoltat d'acer. Molt bo nano, aqui hi ha molta "txitxa"!
    enhorabona,

    ens veiem

  • Biel Martí no et conec però...[Ofensiu]
    Ferran de Montagut | 08-04-2005 | Valoració: 10

    M'ha semblat un molt bon relat una salutació des dels Pirineus de (Girona) Ferran de Montagut

  • Quan et quedes en blanc...[Ofensiu]
    nhostaup | 07-04-2005 | Valoració: 9

    Quan et quedes en blanc...
    Suposo que tots en un moment o altre de la nostra vida em tingut aquesta sensació tan angoixant, tu l'expliques molt bé en el teu relat.
    Comences descrivint la sensació de gaudi que sent el personatge en saber que, en seure en el seient del metro, tindrà a les seves mans el tan desitjat llibre finalment publicat, despré poc a poc vas creant aquesta sensació de inquietud que es pot tenir en veure que allò que tan anhelaves veure's fet realitat ha desaparegut com per art de màgia.
    Ja tinc ganes de tenir el llibre dels relats a casa per veure si hi ha alguna pàgina en blanc. El tinc encarregat!!!
    Desitjo que no trigui.

  • després de tot lo ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 07-04-2005

    que han dit, ja no puc afegir res més i ademunt la meva "curtor" a l'hora de comentar, però vull que sapigues que t'he llegit i he gaudit molt amb el teu relat ...

    Una besada senyor "del dilluns" que després no són dilluns.

    Conxa

  • tu si que no et quedes en blanc![Ofensiu]
    neret | 06-04-2005

    molt divertit el relat i a l'hora gens superficial. La vanitat de l'autor... és un gran tema. I això del relat en blanc... sembla el quadre d'aquella obra de teatre... que ho consideraríem, originalitat o presa de pel?

    i la polèmica de les bruixes garrotxines també ha estat bé!

  • vull afegir...[Ofensiu]
    mbatista | 06-04-2005

    Em sembla que tot el que he llegit teu és prou serios.
    Si serios voldir trist i avorrit, no ho facis.

  • en blanc[Ofensiu]
    mbatista | 06-04-2005 | Valoració: 10

    he retornat només per opinar qu m' ha agradat molt .
    Es possible que la teva mare et digués Le Beau referint-se al poble de Saint Martin Le Beau que va fedr famós el president Tarradellas?

  • autobombo?[Ofensiu]
    guinarda | 06-04-2005 | Valoració: 10

    encara no tinc el llibre, però a la pag 239 no hi ha el de Biel-Martí (Marti el Bell)?
    molt bo, malgrat aquesta mica d'autobombo q em sembla trobar-hi...
    vinga a per una novel·la seriosa....

  • Molt original[Ofensiu]
    Sibil·la de Fortià | 06-04-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el relat. És molt original. Felicitats!

  • A vegades l'arbre no deixa veure el bosc[Ofensiu]
    petpan | 05-04-2005 | Valoració: 9

    Són moltes les vegades que els arbres no ens deixen veure el bosc, i la pressió que cadascú de nosaltres ens possem és un dels arbres més grans que existeix.

    Ànim i segueix escribint aquests contes tan...

  • quina angoixa[Ofensiu]
    marc (joan petit) | 05-04-2005

    Biel!
    Quina angoixa!
    Acabo d'anar al llibre a veure si s'han anat borrant alguna de les pàgines o si encara hi són totes. A vegades penso que això del llibre no ha estat més que una tarda bonica, i corro, com el protagonista a mirar-me'l. Per sort, aquell és físic! i sembla que no cauen les lletres..

    Fins aviat,

    Marc Freixa (joan Petit)

  • Disculpes[Ofensiu]
    Biel Martí | 05-04-2005

    Demano disculpes al relataire que té el relat publicat a la pàg. 239. Quan vaig escriure aquest text no tenia el llibre davant, però aleshores creia que no arribava a tantes. Error per falta de documentació.

    Gràcies perdix per fer-m'ho veure.

    Biel Martí.

  • pag 239?[Ofensiu]
    pèrdix | 05-04-2005

    al meu llibre surt "La bruixa bona", quin misteri...no cal donar-li més voltes, no us amoïneu. Ha estat cosa de bruixeria garrotxina, però d'una bruixa dolenta...

    O bona. Realment, tal i com van les coses i com hen parlat tota més d'una vegada, si volem catalogar allò que diuen "l'èxit" per l'impacte al gran públic que crea una cosa, el nostre llibre no és més que això, boira. Quasi tres-centes pàgines de boira. Però nosaltres, tu i el teu personatge sabem que hi ha quelcom més. Per això crec que la bruixa és bona, ens fa tocar de peus a terra.

    Felicitats pel relat, Biel.

    P.D: Avui vaig pels extractes finals, fiju!

  • em trec el barret[Ofensiu]
    poppins | 05-04-2005 | Valoració: 10

    Biel, a vegades saber que un es bo i no tenir el reconeixement públic és molt dur i fustrant. Peró quan aixó és realment veritat, arriva el reconeixement públic. Part d' aquesta veritat, se l' ha de creure qui pretén l' èxit. Creure en un mateix és bàsic. Que els altres hi creguin, fonamental. Que algú que tingui "el poder" hi aposti, inprescindible. Aixó no passa sempre. Jo desitjo que a tu i a molts d' altres d' aquesta web us passi.

Valoració mitja: 9.63

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Biel Martí

84 Relats

621 Comentaris

221456 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 4 d'agost de 1973. La meva infància va transcórrer amb una normalitat quasi absoluta. A EGB, cada mes feiem un concurs de relats per classes, i d'aquí em va l'afició a escriure. He estudiat educació social i vaig fer uns quants anys psicologia, fins que per desamors i desmotivació ho vaig abandonar. Després d'haver treballat en gairebé tots els camps que aquesta professió m'ofereix, actualment treballo de tècnic de joventut al Vallès Oriental. He viscut tota la vida a Barcelona (Guinardó, Poblenou, Carmel), però ara visc a Premià de Mar.

Tinc al·lèrgia als acars i als gats (un record per la meva exgata, la Runa, que ara passeja pel pis d'un amic), sóc fòbic a les aranyes i a les alçades i no suporto els coloms de ciutat. Sé parlar català, castellà i anglés, i tinc nocions de francès.
Autors destacables: Nabokov, Capote, Chejov, Greene, Cortázar, Auster...
M'encanta el sol, la lluna, el mar... El color taronja i el color negre.

I sí, jo vaig ser fan de Bola de Drac

El meu emili: martiramos@gmail.com
El meu blog en castellà: www.lapsicologiadelosmonos.wordpress.com