El país de les meravelles?

Un relat de: Giser

Una llum que quan pagues no s'apaga,
Una llum que quan no pagues s'apaga,
L'ombra que em segueix,
L'ombra que em vigila,
L'ombra que no puc trepitjar.

Per més que ho intento;
No puc fer com en Peter Pan.
Ni tinc Wendolyn,
Ni pantalons arrapats.

Per tant la factura em toca pagar,
Cèntim a cèntim al Garfi li vaig donant,
Per a que de País de les Mil Meravelles
No em puguin anul·lar.

Si del cocodril et fas amic,
Com a terrorista et tractaran,
I realment, l'únic problema que té,
És que el rellotge li fa TIC-TAC, TIC-TAC.

TIC-TAC, TIC-TAC,
Sense parar,
El temps passa;
I tots a pagar.

TIC-TAC, TIC-TAC
La llum que quan pagues no s'apaga,
La llum que quan no pagues s'apaga.

Comentaris

  • Països imaginaris[Ofensiu]
    kispar fidu | 19-06-2005

    Els dibuixos animats a vegades ens fan creure en aquests móns imaginaris on tot sembla ser perfecte i on les coses són més simples i senzilles. Però després, obres els ulls, i t'adones de la realitat del nostre món, i que com molt bé dius, no tenim una Campanilla, o no tenim una Wendy, nji un àngel de la guàrdia que ens cuida i ens diu el què hem de fer...
    Però si t'hi fixes bé, la vida sempre té aquells petits detalls que fan dels nostres dies petita màgia!

    jajaja!
    Gemm@

  • pais marevelles[Ofensiu]
    donablanca | 27-01-2005

    Hola giser,

    el pais de les maravelles.
    m'ha agradat pel sentit de l'humor,
    la part final la del tic-tac és la més bona, és original
    combina forma i contingut.
    el joc de paraules esta molt aconseguit.

  • ma fet gracia[Ofensiu]
    Ainoa | 20-01-2005 | Valoració: 8

    M'ha fet molta gràcia el text, el trobo força intretingut

  • si, si... [Ofensiu]
    Ullets | 06-01-2005

    M'agrada com crees a partir d'un país de meravelles on tot és màgic i no hi ha problemes, el mon els adults que és ple d'obligacions i de tabús!

    endavant!

  • Imaginatiu,[Ofensiu]
    OhCapità | 20-12-2004 | Valoració: 10

    gran intel·lecte, bon fer. Què més es pot demenar? Fer-ho amb senzillesa i amb un toc de dolçor? Ho has aconseguit!! Estic sorprès gratament. Posaré rumb a les teves creacions, i segur que el vent bufarà com cal, les espectatives són prometedores.

    Segueix escrivint, i sobretot que ho compartim tots!

  • Escric, el que no penjo[Ofensiu]
    Giser | 29-11-2004

    Gràcies a tots i totes per comentar-me, és quelcom que em fa molta alegria, ja que és la finalitat d'això, compartir.
    Us faig saber que continuu escribint, el que passa és que he cambiat de registre, estic treballant en una novel·la i això fa que hagi d'investigar i escriure poc a poc. L'altre possibilitat és que la vagi penjant per capítols, què us sembla?

    Sergi

  • Accepto la teva invitació[Ofensiu]
    brumari | 23-11-2004

    Giser, accepto la teva invitació a llegir-te, i et faig el meu comentari aquí, en el teu últim treball, perquè t'he llegit tot, de cap a peus. Varies conclusions:

    1ª - Ets molt bo. Tens imaginació, sensibilitat i utilitzes imatges molt maques, fugint dels tòpics, amb lo difícil que és això. Si hagués de triar, em quedaria amb "I si fos un somni", "L'altra cara", "El surfista del vent" i "El gira-sol". Aquestes dues últimes, magnífiques.
    2ª - A aquesta web som tants, que desconeixem autors molt bons.
    3º - Encara que la quantitat i la qualitat circulen per camins independents o, precisament per això mateix, Sergi, publica més.

    Una abraçada
    Brumari

  • Carta de recomanació[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 13-11-2004 | Valoració: 10

    Et llegeixo per primera vegada després de remetre'm a tu l'anterior comentarista, la shuhua. No escric contes per a infants, però pensava que només hi havia un parell d'autres que n'escrivien. Una d'elles, la shuhua, em va dir que tu també n'escrivies. Clico al teu nom i em surt aquesta crítica que, efectivament, tal com diu la shuhua, no es queda a Disney. Va una mica més enllà, al món terrenal, al de les factures del que sigui.
    En els dibuixos animats (i crec que més enllà de la Disney, de qui recentment vaig llegir que acumulava acusacions de presumptes delictes mediambientals i a de plagi), tenim bons i dolents absoluts. I els dolents tenen una fisonomia que els distingeix perfectament dels altres. El cocodril, per exemple, serà el dolent, o la serp, o algun així. És aquesta, m'atreveixo a aventurar, la clau de l'èxit (ara ja una mica embafant, amb taaaaaaanta publicitat) d'Shrek. Llàstima que als infants més infants, aquesta pel·lícula els passi una mica per alt (almenys la comprensió d'algunes coses), però he de confessar que em vaig fer un fart de riure! Però un fart!!! De fet, però, sempre podem ser nens. I ironitzar, encara que ja una mica granadets, de tòpics tan típics com els contes d'aquest món de somnis (o d'aquesta màquina de fer calés) que és la Disney.
    Vinga, salut, Giner, i espero seguir-te llegint
    Fins la propera

    Vicenç

  • Bonissim[Ofensiu]
    Shu Hua | 02-11-2004 | Valoració: 10

    Fas crítica i conte de nens, ets un geni. Em sembla que no em mereixo tots els comentaris que em fas, però me'ls quedo igual i els aniré llegint quan estigui baixa de moral.
    En llegir el títol em pensava que anaves contra la Disney, però, ets més terrenal, contra el rebut de la llum.
    Felicitacions
    glòria

Valoració mitja: 9.4

l´Autor

Foto de perfil de Giser

Giser

28 Relats

137 Comentaris

62291 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
ABRAÇADA DE GUERRA

No jugaré a tirar de la guerra
Millor jugaré a l'abraçada de veritat,
on totes i tots s'abracin
en comptes de lluitar,
on tothom riu
i per la catifa rodolen,
on tothom es patoneja,
I tothom somriu,
I tothom s'escolta.
I tots i totes guanyen.

Shel Silverstein