L'última dansa

Un, dos, tres.
El teu vel fa sagnar l’aire
i em somrius
amb totes les teves forces.
Els meus dits es barallen, quiets,
a la teva esquena,
suportant la fricció
del delit.

Un, dos, tres.
Titil·len les teves pupil·les
ara que contraus el món.
-Sístole que condensa
el silenci.-
Voldria dir-te...

Un, dos, tres.
Què petites són les coses
quan no hi ha res a dir.

El rellotge marca les onze i dinou,
la parella balla,
el pèndol badalla,
encallat en un palíndrom.

Un, dos, tres.

Un, dos, tres.

Un, dos tres...