Una fosca nit

Tot comença una fosca nit,
un engargús d’ombres,
un silenci trampós
entre els nostres llavis.

Les ones s’encallen,
salada tornada
que erosiona la platja.
- Tenim arena als dits.-
Les ones s’encallen.

Tot comença amb un desig
imantat,
i l’estranya sensació
de tallar-nos amb la fulla
dels somnis.

El fred i un col·lapse d’anhels
ens provoquen espasmes
quan els nostres llavis esdevenen
un de sol
a plena nit.

Antigues cicatrius ens inoculen
un plaer crònic.

Encenem les ombres,
carícies que fan cedir
la nit desbocada
pel nostre delit delictiu.

Tot acaba amb la llum
d’un sol naixent
calcant els estigmes
de records eufòrics
sobre la nostra pell.