Software

Un relat de: Emelkin
Mira’t,
apallissant el teclat
amb la teva poesia
de carn binària
i perfum abaltit.

Et sotmets
a l’efluvi de cadàvers,
- mots pútrids
que revisites
a cada vers.-

No pots sadollar
amb les teves buidors
l’estómac de les ombres
que devoren el teu embrió.

L’ordinador et retalla el límit
de la inspiració
amb la seva ratlla
intermitent.

Sobre el blanc es conjura
un silenci virtual
que espera ser seccionat
amb metàfores biòniques.

Mira’t,
sotmès a la simbiosi
de la poesia androide
aprens a escanyar
l’emoció sistemàtica.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: