Una altra fosca nit

Sospir
que pertorba
el silenci estàtic,
volada de papallona
als teus llavis.
- Es tornen
màgics.-

Somrius
amb delicadesa.
La lluna de porcellana
descansa dins la pupil·la
hermètica.

Més enllà,
el món esdevé
un record inabastable.

Horitzons exòtics
s’apilen al nostre perfil
obstacle.

Desapareixem,
eclipsi de parella,
sortilegi de promeses.

Ara som tu i jo,
i els nostres secrets
dilatats sobre l’arena.

Tu i jo,
desarmats,
víctimes i botxins,
escapçats del món,
unim els llavis.
- Cent remolins
d’amor.-