Impossible d'esbrinar

Un relat de: micanmica

Si ho explico
és com si fos real
i si fos real
m'espantaria.

Si no ho explico
és com si fos imaginació,
i si fos imaginació,
m'entristiria.

Com sabem què és
real i què no ho és?
com sabem quan és
que records i fantasia
no formen un tot?
Impossible d'esbrinar.

Un nus al pit
i un punyal a la gola
que es barregen,
i es desfan,
com la neu que
no hi és a l'estiu.

Comentaris

  • Incitador[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 04-03-2009 | Valoració: 10

    Un Relat incitador a esbrinar i a perdre't o trobar que et perds.
    Aixó m'ha passat. I m'agrada perdrem.
    Valoració conceptual: Suggerent.

  • Cal esbrinar-ho?[Ofensiu]
    Unaquimera | 04-03-2009

    Has escrit un poema aparentment lleuger, que corre de la primera a la segona estrofa, i saltirona a la tercera; llavors, guanya densitat en la quarta i demostra que, darrera aquella lleugeresa inicial tan grata, hi ha a més a més una consistència ferma, que deixa un bon gust de boca a la lectora...

    Molt satisfeta de la visita al teu espai, t'envio una abraçada amb "xubasquero" i paraigües, intentant que t'arribi tal com és de càlida... o l'has trobat tota mullada? És que plooou mooolt per aquí, disculpa!
    Asseca-la una mica i ja veuràs com escalfa, si te la vols posar una estoneta... si?
    Unaquimera

  • Com la neu que no hi és a l'estiu[Ofensiu]
    Emelkin | 05-02-2009

    Que gran aquest final..

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de micanmica

micanmica

37 Relats

116 Comentaris

38045 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda un vespre, el 4 d'Octubre de 1990, ja de ben petita m'agradava inventar històries on feia volar la imaginació sense parar.
Sempre que em preguntaven "i tu, què vols ser de gran?" responia, amb convenciment absolut: "escriptora!". Després ja van venir altres idees, com filologia catalana, periodisme o traducció i interpretació (carrera que aquest curs començo).

A poc a poc (i una mica a batzegades, perquè tenia èpoques de molt escriure i d'altres en què apenes tocava una llibreta), escriure es va convertir en una via d'escapament a les meves inquietuds, les meves pors i els meus sentiments més profunds.

Finalment, i després de molt sentir la meva amiga Yáiza parlar tan bé de relats, no m'hi he pogut resistir i aquí em teniu, penjant el grapat de relats que tinc acumulats a l'ordinador... i espero que en vinguin molts més!


per saber-ne més de mi...

www.fotolog.com/buscantelnord

sensecobertura@hotmail.com