Casablanca

Sempre ens quedarà París
cap per avall
fent equilibris
sobre la Torre Eiffel
i mil llums caient
fregant l’atmosfera,
encenent cigars
que et dibuixen
somriures de nicotina.

Sam s’esgota,
la nit asfixia
temps millors
i omple el bar
de cadàvers
que dansen.
- toca-la una altra vegada-
Descansa Casablanca
dins la copa,
i brindem per nosaltres.