Casablanca

Un relat de: Emelkin
Sempre ens quedarà París
cap per avall
fent equilibris
sobre la Torre Eiffel
i mil llums caient
fregant l’atmosfera,
encenent cigars
que et dibuixen
somriures de nicotina.

Sam s’esgota,
la nit asfixia
temps millors
i omple el bar
de cadàvers
que dansen.
- toca-la una altra vegada-
Descansa Casablanca
dins la copa,
i brindem per nosaltres.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: