Les paraules no valen res

T'estimo.
Trobo en el teu rostre
el no res de l’eternitat,
palíndrom, gàbia.

T’estimo.
He trobat al teu cabell
la descabellada resposta
d’una quimera.

-L’eco de la meva veu
encallat als llavis,
pronunciada longitud d’ona
de calor.-

T’estimo,
sota el pèndol del silenci
i l’obliqua grèmola
del nostre amor.

T’estimo,
i l’elàstica quietud
reverbera en el teu iris.
Hi ha mil mots que s’anul·len.

-Les paraules no valen res,
metàfores exponencials,
rígida extrapolació
del món dins un
calidoscopi.-

T’estimo,
però ho sé del cert:
El prisma de la ment degolla
la llum dels mots.

-Les paraules no valen res,
malabars inquiets
que esquiven els biaixos
de l’enteniment.

T’estimo.
-No hi ha resposta
de ves a saber quin missatge.-