Imagina't que un dia deixessis d'obrir els ulls

Un relat de: davidnez

La vida, plena de colors, entra pels ulls d'en Josep. Apreciant el color rogent de la matinada, veure com, poc a poc, es va alçant el sol sobre el cel, il·luminant-ho tot al seu pas. Els reflexes sobre vidres, metalls i miralls fan moure la llum, que viatja pel món donant-li vida. I, a l'arribar la nit, l'absència del sol fa sorgir una segona llum, més apreciable, més blanca, més rodona. I amb la lluna, sorgeixen les ombres, les llums artificials, la llum directa, un conjunt de contrast de grisos que rememora els principis del segle XIX on tot sembla més antic i més bonic. Doncs la foscor té adherit en si mateixa la nostàlgia de l'amor per la vida. Suposo que passem el dia vivint i la nit desitjant viure més i més.

Però no sempre ha estat així. Va arribar un dia on el Josep va deixar d'obrir els ulls.

Fa deu anys, d'un dia per l'altre, al llevar-se pel matí en Josep no va obrir els ulls. Acostumat a com estava, li costà aixecar-se del llit i anar fins al bany. Tot i que era la cambra del costat, topà tres o quatre vegades amb parets i taules. De seguida, s'equipà amb un parell de bastons, un a cada mà, que l'ajudaven a moure's.

Al cap d'un any, el seu enginy s'havia aguditzat i es movia amb agilitat, s'havia fet un mapa mental de casa seva i coneixia de cap a peu on estava cada cosa. El carrer era com anar a l'aventura, tot era imprevisible. Però el seu oïda l'ajudava a predir els perills. Una altra gran millora a la seva vida havia estat, que, a l'hora de fer l'amor amb la parenta, tot li semblava més extraordinari, amb la creixent sensibilitat de tot el seu cos, tot contacte físic produia més plaer. I la cosa més curiosa, ara en Josep s'havia convertit en un home misteriós, mai havia destacat en aquesta aspecte, però ara els seus amics es preguntaven què li passa a en Josep? Com és que no hi veu? Si no és cec, què li ho prohibeix?

En Josep sempre els responia: "A mi em passa el mateix, no us entenc. Les vostres vides no us agraden i no feu res per canviar-la. La meva vida em resultava aburrida, necesitava un canvi, un canvi que em convertís en un home nou. I ara he recuperat l'alegria per la vida, tot té un sentit i un camí. Ara sóc l'home que hi veu, però que no vol veure". Després d'aquesta resposta, sempre en sorgien de noves, però en Josep no responia i es limitava a fer-se el cec.

Fa un parell de dies, en Josep es llevar pel matí i obrí els ulls, tenia curiositat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer