Un relat molt bell! El narrador expressa el sentiment d'enyorança cap al seu amor genuí d'una manera molt emocional i commovedora. L'ànima, el cor encara ple d'amor, la cel·la freda i fosca, el rellotge i el seu tic-tac inaturable, la llibertat; tot d'elements que ho fan possible. A més, m'agrada molt la figura de la lluna com a confident, l'única cosa que li fa costat a la presó ensopida.

Enhorabona!!