LEVINGIR , m 'omple de joia el teu comentari, salut i poesia

enigmàatic i ple de vida, va existir un temps on l'arribada dels drags era senyal de bons auguris, doncs , eren els guardians dels homes i dels secrets més preciosos del mon, admiro molt el teu estil, és fresc i fantàstic;

és un poema com de temps enllà , dels que surten del fons de l' àanima , gràacies per causar me aquesta sensacio tan bonica en aquesta nit de diumenge , felicitats ; quin goig .

Hola Sergi! és el primer poema que llegeixo teu i m'ha captivat! el teu estil en el moment d'escriure és molt sútil i alhora molt rebel;felicitats

És un poema ben bonic!!! al lleguir-ho he sentit una flibada a la pell!!!la descripció que fas de la fada d'hivern és molt romàntica, molt detallada, molt intimista!formidable

La llum ens purifica, perque ens ilumina en la foscor; és un poema bén interessant; amb formes i idees i estructures ben trobades; el missatge és contundent i ple d' emocions!!!Les idees encara poden canviar el món!

Quina manera tan bonica de descriure la felicitat en estat pur, quan s'estima de debó el temps es fugitiu pero la llum que ens impregna es eterna. Felicitats, és un poema carregat de romanticisme en estat pur, és sincer, obert i pur com un diamant en brut.

Hola! molt complet, intens, amb melangia i esperança, un grapat de bones paraules que estàn en connexió , que flueixen lliurement i ens transmenten precisament l' esperit de Sant Joan, te molta força , és vitalista i pur, noble, Herman Hesse n' estaria orgullós.!

L' amour c' est l' enfant du la liberté!

Després de lleguir-lo , he sentit que tenia un somriure a la cara; és tan bonic; és pur, sincer, senzill, profunditzes en el que hauria de ser la vida , és a dir, en aprofitar més les coses petites, com l' amor , l' amistat , la natura i no perdre el temps en el materialisme . Ara m' ha vingut a la ment una cançó de la Violeta Parra que es diu exactament igual i penso que la vida ens dóna constantment regals , com adornar -nos dels tresors que ens envolten.
Enhorabona!!!

Un poema molt profund; m' agrada el paper que juga el desert, li dóna un to molt més místic, més íntim , és a dir , de tot allò que els humans portem a dins , l' amor , les pors, les distàncies, la falta de caliu; desprent molta tristesa i molta esperança , aquesta contradicció, al meu parer, és fantàstica. Felicitats! m' he sentit identificada

Hola Marta! el relat és molt bo; a mi també m' ha sorprès la teva edat i francament ja ets una bona escriptora , jo crec que és neix amb aquest regal que és la literatura . N' estic més que segura que sempre aconseguiràs tot el que et proposis, doncs, en el teu escrit irradies humanitat, caliu i un aire fresc; segueix endavant noia!!!! FINS AVIAT!!!

La poesia és una arma de màgia, magnífic el poema , senzill i humil. El poeta és com un mag, perquè viu en tots dos mons , el dels ulls intel·ligibles i des de la fantasia.

Hola Anna! gràcies per la teva opinió , m'alegra que t' haguis sentit bé al lleguir-lo. Un petó

Un poema realment original i existencialista!felicitats per recordar-nos la importància de ser únics , malgrat moltes etiquetes que ens vulguin posar. M' he emocionat molt. Gràcies!

El poema és molt bo; tens una manera d' escriure simple i entenedora i una ment molt clara . El tema de la mort sempre acostuma a ser força difícil d' enfocar , encanvi tu el descrius majistralment! Sovint la mort ens enganya pensant que la dominem, però no , és simplement una utopia . Fins i tot la mort té una doble moralitat, i en el teu relat queda més que explicat. Enhorabona!