La caixeta de pandora

Un relat de: castalia

Avui he passejat pel barri,
tot està ple de colors,
el sol il·luminava els carrers
i de cop, s' ha parat el temps.

En un banc de la plaça m' asento,
malalts, lladres, sense sostre,
veig en una imatge de segon
i penso en la caixeta de Pandora.

Els humans som gent ignorant,
tot el que creem ho destruïm,
solsament uns quants ens salvem,
i lluitem per canviar aquesta realitat.

La caixa de Pandora va ser un càstig diví;
i malgrat els segles d'antiguitat segueix vigent
tots els mals aleshores esparcits,
ara més que mai tan freqüents.

La esperança és el nostre déu,
ella ens guia en la foscor,
i per sort encara queden somniador
i gent que actúa amb bon cor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

castalia

26 Relats

26 Comentaris

27107 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Hola a tots! sóc de la cerdanya i vaig nèixer un 25 de febrer per la tarda; vaig crèixer en un món sense málícia , fins que vaig arribar a l' adolèscència, he sigut i sóc rebel , però amb causa, la meva vida l' envolta la llibertat, l' amor i la literatura i l' educació social. Sóc pisciana i per això constantmet visc connectada en dos mons el real i l' imaginari, encara tinc la sort de mirar amb ulls de nen forces coses i això m' aporta moltes ganes de gaudir de la vida. La natura forma part del meu pulmó de vida i tot i que visc en una gran ciutat. Treballo i estudio; m' agraden els idiomes i les relacions humanes; la música és una de les altres passions , sobretot els cantautors, no sé que més dir , no estic acostumada a fer biografies, jajjaja