Cercador
La caixeta de pandora
Un relat de: castaliaAvui he passejat pel barri,
tot està ple de colors,
el sol il·luminava els carrers
i de cop, s' ha parat el temps.
En un banc de la plaça m' asento,
malalts, lladres, sense sostre,
veig en una imatge de segon
i penso en la caixeta de Pandora.
Els humans som gent ignorant,
tot el que creem ho destruïm,
solsament uns quants ens salvem,
i lluitem per canviar aquesta realitat.
La caixa de Pandora va ser un càstig diví;
i malgrat els segles d'antiguitat segueix vigent
tots els mals aleshores esparcits,
ara més que mai tan freqüents.
La esperança és el nostre déu,
ella ens guia en la foscor,
i per sort encara queden somniador
i gent que actúa amb bon cor.
l´Autor
26 Relats
26 Comentaris
27107 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25