Frida.

Un relat de: castalia

Cabells foscos com la nit,
ulls de profunditat infinita,
amics permanents dels misteris.

Tot el dolor de l' ànima humana,
vas plasmar amb traços rebels
i vas colorejar i trencar molts tabus.

Un clam agonitzant i agut
sortia del teu interior més secret
quan " el barrigón" t' enganyava.

En aquells anys de revolució social,
en la lluita i en els carrers
va sorguir l' amor pel teu " camarada".

El teu esperit era lliure,
el teu somni ser tu mateixa
i la teva lluita , la igualtat social.

El teu cor era un cactus altiu,
del teu estimat " México lindo"
i el teu crit " jalisco" i viu
va atravessar mars i montanyes.

Frida el teu nom,
Diego el teu amor,
pintura el teu art,
la teva persona , el teu esplendor.

Comentaris

l´Autor

castalia

26 Relats

26 Comentaris

27167 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Hola a tots! sóc de la cerdanya i vaig nèixer un 25 de febrer per la tarda; vaig crèixer en un món sense málícia , fins que vaig arribar a l' adolèscència, he sigut i sóc rebel , però amb causa, la meva vida l' envolta la llibertat, l' amor i la literatura i l' educació social. Sóc pisciana i per això constantmet visc connectada en dos mons el real i l' imaginari, encara tinc la sort de mirar amb ulls de nen forces coses i això m' aporta moltes ganes de gaudir de la vida. La natura forma part del meu pulmó de vida i tot i que visc en una gran ciutat. Treballo i estudio; m' agraden els idiomes i les relacions humanes; la música és una de les altres passions , sobretot els cantautors, no sé que més dir , no estic acostumada a fer biografies, jajjaja