Cercador
Frida.
Un relat de: castaliaCabells foscos com la nit,
ulls de profunditat infinita,
amics permanents dels misteris.
Tot el dolor de l' ànima humana,
vas plasmar amb traços rebels
i vas colorejar i trencar molts tabus.
Un clam agonitzant i agut
sortia del teu interior més secret
quan " el barrigón" t' enganyava.
En aquells anys de revolució social,
en la lluita i en els carrers
va sorguir l' amor pel teu " camarada".
El teu esperit era lliure,
el teu somni ser tu mateixa
i la teva lluita , la igualtat social.
El teu cor era un cactus altiu,
del teu estimat " México lindo"
i el teu crit " jalisco" i viu
va atravessar mars i montanyes.
Frida el teu nom,
Diego el teu amor,
pintura el teu art,
la teva persona , el teu esplendor.
l´Autor
26 Relats
26 Comentaris
27167 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25