Esperança

Un relat de: AINOA

En mig del desert estic
sempre solitaria.
Pensant, si tu podràs
estimar-me.
Respiro lo mes profund
ansi-ho amb molt anhel,
nostres cossos retrobar-se.
Cinc dies ens separant,
amor meu, sàpigues esperar-me
perquè jo allà estire,
amb els ulls, molt plens de llàgrimes.
Desitjant aquella abraçada,
per mi tant esperada.

Comentaris

  • Més coment[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 04-07-2005

    El desitg desfermat per la persona que anyorem. Una poesia tendra, ben elaborada, i amb ritme, potser es la més curta i la que més m'ha agradat de les que t'he llegit fins ara.

  • cinc dies?[Ofensiu]
    Ainoa | 03-07-2005

    el meu xicot marxa dimarts i no el veure en tres setmanes aixi que el teu poema m'ha fet recordar lo mooolt que l'anyorare, però lo dolç que serà el reencontre a Italia, que és allà on marxa i on l'anire a buscar!!!

  • DESERT[Ofensiu]
    castalia | 26-06-2005


    Un poema molt profund; m' agrada el paper que juga el desert, li dóna un to molt més místic, més íntim , és a dir , de tot allò que els humans portem a dins , l' amor , les pors, les distàncies, la falta de caliu; desprent molta tristesa i molta esperança , aquesta contradicció, al meu parer, és fantàstica. Felicitats! m' he sentit identificada

  • Esperança... mai la perdrem...[Ofensiu]
    Guspira | 26-06-2005 | Valoració: 10

    Poema enigmàtic! L'he llegit i rellegit i no encerto a esbrinar si es tracta d'un amor perdut i l'esperança a poder recuperar-lo o d'un amor distant, que ara és lluny... Parles de soledat, no saps si ell podrà estimar-te però també d'un retrobament entre dos cossos, fet que indica que algun cop ja t'ha estimat...
    M'ha agradat molt! L'esperança que transmet enmig de la soledat i el buit que ha deixat aquesta persona, sempre potser que torni, que torni i estimi... però també potser que no... per això em de tirar endavant, sense perdre l'esperança, però obrint també nous camins.
    Una abraçada
    GuSPIRA

  • CATALANA_11 | 08-06-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt!! Ei segueix amb l'esperança, que al final, per molt que es faci esperar, sempre acaba arribant; i si no, sempre n'acaves traient una cosa molt bona que et pot fer veure el món d'una altra manera. T'ho asseguro!

    Una abraçada!!

  • Rítmic, suau, tendre, ...[Ofensiu]
    OhCapità | 12-05-2005 | Valoració: 9

    m'ha deixat amb un bon sabor, mmm, feia temps que no em passava a veure't, i ..., no tinc excuses, ..., miraré de parar-me de tant en tant, ..., i si veus que no em paro fes-me un xiulet, mmm, i vindré ...

    OhCapità.

  • L'esperança[Ofensiu]
    Sareta_16 | 09-04-2005 | Valoració: 10

    mai l'hem de perdre, avui justament he fet un escrit sobre això...^^ Ja l'he penjat aveure quan me'l publiquen! :)
    Pos això que és un poema ple de sensibilitat però ja va bé separar-se un temps ni que sigui curt pq el no tenir-lo et vas guardant les ganes i desprès el retrobament és fogós i passional!
    Molt bonic Ainoa!

  • Esperant amb esperança[Ofensiu]
    kispar fidu | 07-04-2005

    Esperant, sempre estem esperant... mantenint l'esperança. Solitaris en un desert, on noméss volem veure a la persona tant especial que ens fa estar als núvols constantment.
    Ai, aquest petit cor nostre...

    jejeje (merci pel teu comentari!!!)
    Gemm@

  • L'amor llunyà...[Ofensiu]
    Maragda | 03-04-2005

    És una veritable tortura tenir la persona estimada lluny de tu i no poder-la abraçar o besar quan realment en tens ganes. Però per altra banda, quan es produeix la trobada, s'abranda un foc de passió molt més intensa que si la tens a prop de manera continuada.
    Molt bé el teu relat! Descrius uns sentiments molt profunds!

  • Una separació...[Ofensiu]
    Llibre | 27-03-2005

    ni que sigui tot just de cinc dies, pot convertir-se en una eternitat. Tot depèn, potser, del moment en què la vius. D'aquí aquest sentiment: "En mig del desert estic
    sempre solitaria".

    Però... és bo mantenir, tal com indiques en el teu títol, l'esperança.

    Salut!

    LLIBRE

  • enmig del desert...[Ofensiu]
    Capdelin | 14-03-2005 | Valoració: 9

    una comparació fantàstica, poètica i ben encertada per situar el lloc dels teus sentiments... sola... sense el teu amor... enyorant tot allò que fàcilment tenies i que la distància ageganta i fa més necessari... però no et moris de sed ni de pena ni de melangia... has d´esperar però sense desesperar... pensa que en el desert hi ha un oasi, amb aigua fresca i palmeres que et protegiran del sol cremador de l´absència... i quan no te n´adonis... el temps de l´espera haurà passat i veuràs cavalcar a l´horitzó entre dunes de passió... el teu príncep blau que torna gloriós...
    m´ha agradat molt el teu poema... felicitats.
    un petó i una abraçada!
    i gràcies pels teus generosos comentaris, sempre tendres i amigables...

  • TORNA AVIAT[Ofensiu]
    cescarnau | 11-03-2005 | Valoració: 9

    És bo i necessari esperar quan la persona estimada s'en va. El retrobament és sempre intens. Gràcies pel teu comentari al meu poema.

    CESC ARNAU

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: