Llum que plou

Un relat de: gypsy

Esdevenim marbre, gel il.luminat,
dolors clavats profundament
en el nostres pits afeblits.

Recollim la llum que ens plou,
la esperança d'un altre món
que encara creiem possible.

Portem la torxa dels mots
com una ombra inseparable
del nostre ésser volgut
i ens convertim en esfinx,
en pedra imbatible,
tan sols, paraula.


gypsy

Comentaris

  • Avui vinc a cercar el teu primer poema[Ofensiu]
    Marc Freixas | 11-12-2010

    No se del cert si ho sabies,
    pero m'agrada trobar-me cara a cara amb el primer poema de l'autor/a,
    i encara m'agrada mes trobar-m'hi la paraula feta vers amb un poema que ens parla del propi fet d'escriure... aixo ja deixa fer-me una idea veridica de la teva forta personalitat davant la ploma i el paper, que es tradueix com no podia ser d'una altra manera, en art pur i dur i bell, molt bell, i per damunt de tot se'ns tradueix en poesia, que es la mare de totes les nostres causes per expressar allo tendre i allo mes dur, i tot sabent-nos amb un estat d'anim que ens guiara inspiracions diverses per a poder crear quelcom interessant.
    Es un plaer enorme llegir-te, ja ho saps,
    i perque aixo no quedi nomes en paraules, ara et poso a preferits
    perque despres de tot el que se de tu a traves de les paraules, doncs ja saps que fa que siguis per a mi tot un referent alhora de crear els propis poemes... gracies gypsy, moltissimes gracies per tornar i no marxis mes, d'acord?
    Vaig fer-te un altre poema inspirant-me en el teu "Quan la meva veu s'apagui", i si vols llegir-lo el trobaras a la meva obra dins de rc i porta per titol "Pero que no s'apagui mai la teva veu".
    Una abraçada ben literaria.

  • Felicitats![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Comentar-te és saber que hi sóc[Ofensiu]
    deòmises | 13-04-2008 | Valoració: 10

    i el recolzament sempre s'agraeix, oi?

    Gràcies, de nou, gràcies, d.

  • onades de concentració[Ofensiu]
    marcxa | 02-03-2008 | Valoració: 8

    tan breu i tan precis, tan curt e infinit, tant greu com no llegir el paradís.
    ofici tancat de ment oberta, pluma limitada de llarg significat, tan sols les paraules, se'm han gravat.
    tanta aigua il·luminada, no hi ha recipient per ser capturada
    felicitats

  • Apa, perdó... L'he comentat dos cops i no me n'he adonat... no+[Ofensiu]
    desideri | 02-03-2008

    R. V.

  • Pluja que il·lumina[Ofensiu]
    desideri | 02-03-2008 | Valoració: 10

    com els teus mots, preciosa.

    Un petó bonic al teu melic, i un cafè al Paradís

  • Així que no puc comentar 102 relats si em ve de gust fer-ho?[Ofensiu]
    desideri | 03-02-2008 | Valoració: 10

    Un petó bonic al teu melic, i un cafè al Paradís

  • Avui he vingut a llegir[Ofensiu]
    Frida/Núria | 06-06-2007 | Valoració: 10

    el teu primer poema publicat a RC. He vist relliscar l'aigua de la pluja absorbint la llum, perquè el marbre a la vegada que dur és porós.
    M'ha agradat! (com m'agrada dir això)

    M'he quedat per destacar:
    "Esdevenim marbre"
    "Recollim la llum que ens plou",
    "i ens convertim en esfinx,
    en pedra imbatible,
    tan sols, paraula"

    Salut!

  • l'home d'arena | 13-03-2007

    ...paraula que diem, que lliurem a l'aire
    amb la tremor, dolor, alivi, felicitat immensa, del parir... i que deixem anar sabedors que ja no és nostra, i qui sap serà llavor d'algú altre que la cerca sedec i sense boca.
    A tall, nosaltres ja n'amassem amb sang i deliri una altra, perquè no sabem fer una altra cosa.
    I així, segon rere segon, provem de moure una brisa nova que arrabasse tanta misèria d'aquest món amb aquell aleteig de papallona de les nostres paraules.
    Sembla quelcom inservible i estèril, PERÒ NO, t'ho ben assegure, si més no ens fa mantenir viva la consciència.
    Diràs que la consciència és dolorosa, que no permet el descans, és ben cert, però a canvi ens fa vius, ens fa ser, i poder triar.

    Un bes, gitanne.

    (perdó per la parrafada)

  • Fada vermella | 21-11-2006

    Pot ser que lo de més valorada sols sigui un numero.. però uo0o, m'he quedate de pedra que no portes gaire temps escrivint aqui, i ho fas tant bé.. supose que ja escriuries més que siguera a casa.. però de devó, que eres genial!

    Vinga, un bes desde el sud!!



    Fada vermella!

  • La Torxa dels mots.[Ofensiu]
    Jofre | 27-10-2006

    Una exhortació pulcre i bella de l'escriptura, la paraula i els ressorts interiors gràcies als quals és possible reflexionar sobre el món i l'existència. Uns versos cisellats en marbre, molt freds, però també sòlids, raonats sota la llum d'un fil d'esperança transcendent.

    En resum, un poema que converteix el fet d'escriure en una mena de salvació, en un element vital i una manera de persistir.

    A recer de la Torxa del mots les renúncies s'empetiteixen i les victòries s'enforteixen. Gràcies per les teves paraules "Gypsy". I continua escrivint!

    Ben cordial,
    Jofre.

  • Referències constants[Ofensiu]
    brideshead | 06-10-2006

    a la mort, a la desaparició material però no a l'espiritual...

    Paraules molt ben triades, acurades, precises...

    Aquest poema té un regust amarg però s'hi veu, en el fons, la certa llum real.

    Petonassets, gypsy.

  • un altre món és possible[Ofensiu]
    castalia | 21-09-2006 | Valoració: 8


    La llum ens purifica, perque ens ilumina en la foscor; és un poema bén interessant; amb formes i idees i estructures ben trobades; el missatge és contundent i ple d' emocions!!!Les idees encara poden canviar el món!

  • | 23-06-2006

    Tu no has fet res mal fet. Però no pots evitar que els altres siguin com són.. i si es volen ofendre, allà ells! serà que no es mereixen la teva sinceritat.
    Una altra abraçada (osti! semblem els teletubis!) i tira endavant!!

  • ho entenc[Ofensiu]
    | 23-06-2006

    Entenc que estiguis dolguda. T'intueixo molta sensibilitat i això et deu haver deixat una mica fotuda, eh? Ja saps on tinc el meu raconet, i si necessites alguna cosa sempre em trobaràs allà. Ets un cel, no deixis que ningú et canviï.
    Una abraçada

  • jaumesb | 23-06-2006 | Valoració: 10

    no crec
    en la paraula

  • Llibre | 23-06-2006

    Una bona recreació de l'art creatiu de l'escriptura. M'agrada el ritme, la melodia que has imposat amb cadascuna de les paraules.

    LLIBRE

  • Oooh![Ofensiu]
    | 22-06-2006

    Quina coseta més bonica que ens ha quedat! ja veuràs com si que ens l'editen.
    Quan estem inspirats podem repetir l'experiència, o continuar aqeust on l'hem deixat...ostiiii!!
    Bona nit pastisset!!

  • collonut![Ofensiu]
    | 22-06-2006

    A mi em sembla bé. Potser treuria la frase que afegeixes al final "Fem l'amor i ens empassem els gemecs" És que l'acabament del "testimo" que enllaça amb el teu començament el trobo molt rodó. Però tu mateixa. Som dos genis! (diguin el que diguin)
    Una abraçada (això ja em sona a poc...després del que hem viscut.)

  • Ben fluixet i a cau d'orella[Ofensiu]
    | 21-06-2006 | Valoració: 10


    Després de dir t'estimo a cau d'orella, ben fluixet
    i mirant els ulls, passaré la meva mà pel teu front i suaument et tancaré les parpelles, com si fos vent.
    Et resseguiré el nas i les galtes amb un sol dit
    i la barbeta i el coll amb els meus cabells. besaré el teu pit a poc a poc,
    em posaré al teu damunt
    i els meus llavis clouràn els teus
    amb un bes inacabable i etern.
    I així, descobriràs el significat d'aquells mots tan curts.

    * * *

    Amb un gest lleu em tanques les parpelles, però així i tot continuo veient, com en una fotografia, el teu rostre fitant-me dolçament. Noto una carícia que passa del nas a la galta i un pessigolleig al coll que m'eriça la pell. Sento la calidesa dels teus llavis que van pujant, amb tendres batzegades, des del melic fins la meva boca. Els teus altres llavis humits s'acomoden allà on la carn comença a créixer...i llavors, sense pensar-ho, sense adonar-me'n, dic, ben fluixet, a cau d'orella: T'estimo.

  • Hola de nou[Ofensiu]
    | 21-06-2006 | Valoració: 10

    Ja tinc acabat allò. Però em fa una certa "cosa" penjar-ho dirèctament, potser pensaràs que m'he passat. Et dono el meu e-mail. si m'envies un correu jo et faig arribar el que he escrit i així i dones el vist i plau. Si?
    ricard0555@hotmail.com

  • ambre | 21-06-2006

    Això és fantàstic!!
    Intens i serè
    sona com un rajoli d'aigua
    un rajoli de llum
    de llum que ens plou

    Felicitats

  • Hola noia.[Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 21-06-2006 | Valoració: 10

    M'ha encantat el teu primer poema (bé, no sé si en tens més!). Aquests versos són genials:

    "Recollim la llum que ens plou,
    la esperança d'un altre món
    que encara creiem possible."

    Però, sobretot, m'ha agradat molt la seva introducció perquè m'he sentit identificada... perquè escric? Potser la pregunta seria: podria no escriure??
    Això promet... un petó!

  • La torxa dels mots[Ofensiu]
    Jere Soler G | 20-06-2006 | Valoració: 10

    Poema íntim, ben escrit, amb metàfores que em permeten arribar al sentiment que pretens. Cant a l'esperança d'un món millor. Lloança a la llengua, a l'expressió literària: "La torxa dels mots...!" ombra inseparable de nosaltres mateixos... com concebre el pensament sense els mots...?
    Amb molt pocs mots has assolit la perfecció.

  • Hola de nou.[Ofensiu]
    | 20-06-2006 | Valoració: 10

    Utilitzes el llenguatge (tant en els teus relats com en els comentaris que fas) com un plomall que passes lleument damunt les idees per embellir-les.
    Per cert, un t'estimo no és de veres si no és dit a cau d'orella i mirant-se tendrament als ulls (ja sé que les dues coses alhora no són factibles però és que quedava bé, segur que amb el teu plomall tu ho expressaries millor)
    Una abraçada.

  • Capdelin | 17-06-2006 | Valoració: 10

    les pedres abans vivien en un altre estat; per conflictes interns de la terra es van endurir i algunes, cristallitzar.
    A mida que ens fem grans, entre tantes guerres socials i patacades, ens endurim també... però no som fòssils, dins nostre encara hi ha ànima de guerrer i un cor cristallitzat com diamant brut que... batega: encara ens queda la paraula!!!
    No t'havia llegit mai, avui he llegit els teus dos relats = genials! M'agradaria que seguissis escrivint: tens talent i originalitat i força!
    ptons i una abraçada.

  • crec...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 17-06-2006 | Valoració: 10

    que és un poema sobretot, que transmet força i il·lusió per l'esperança. Concís i encertat . La paraula a la fi, com a forma d'expressió universal. Un bon poema.
    És per a mi un goig ser de les primeres persones que et comenten i et voten, espero fer-ho més sovint.
    1abraçada i benvinguda a relats. ESPIRAL.

  • Un gran poema.[Ofensiu]
    Arbequina | 16-06-2006

    He vist que m'havies comentat un escrit i he clicat el teu nom (bé, deixa'm pensar que pseudònim).
    Veig que és el primer poema que publiques. És francament molt bó, m'ha agradat moltíssim. Tens una manera d'expressar-te molt precisa: vull dir que fas metàfores belles i intel·ligibles que comuniquen molt bé (crec) el que vols expressar.

    "Portem la torxa dels mots
    com una ombra inseparable"

    Aquesta part em meravella, la trobo genial, doncs per mi te tans significats agragats (disculpa, surto d'un examen)...

    En fi, espero que publiquis més, tan bó, i aviat.

    Una abraçada

    Arbequina.

  • "Recollim la llum que ens plou"[Ofensiu]
    angie | 16-06-2006

    Ens xopem i no sabem mai quina ha estat la primera gota!. Ens amarem i se'ns enganxa a la pell, invisible però fent-se present (la torxa dels mots com a ombra, bona imatge!)

    Imaginació i nous significats, molt bé!

    angie

Valoració mitja: 9.78

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

449302 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu