Apassionat, molt detallat però a l'hora senzill, simple però complex. M'encanta

La mar que s'emporta els somnis, la mar que s'emporta les nostres il·lusions amb una simple tempesta, amb un simple cop i la nostar vida es desfà. Bo.

Bell, sense paraules....realment m'ha sorprès, m'ha encantat. Felicitats, només et puc dir això.

M'encanta com reflexes els sentiments que desperta el nostre món malalt. Molt bo i molt trist.

P.D: haha, tranquila Iris no som mal pensats! ;-)

Realment ha de ser molt dur estar enamorat de la teva mare, ja no per allò familiar sino, també, per les barreres socials. Ben expressat.

Aprenguem-ne.,.,.

M'agrada la comparasió amb l'au fènix, que reneix de les seves cendres com ha fet la guerra d'Iraq... Enhorabona.