no, no t'enfadis. Sí, vaig dir que tornaria a l'abril... però m'he pres un espai molt més llarg de descans poètic a RC, malgrat segueixo escrivint tancat en un calaixet on s'adorm a vegades la poesia. Sento haver-te decepcionat, però no pensava que la meva absència fos tant llarga.
Em va encantar llegir-te i coneixe't en la distància física i trepitjar en somnis escenaris de teatre que als dos ens enamora.
No deixis mai d'actuar, de reencarnar-te en altres papers d'altres personatges i de sentir sota els focus i els decorats el batec del públic.
Veig que t'agrada viatjar, moure't, interpretar, experimentar i també aguantar ferma els desamors i els cops de la vida. Sé que pots amb tot això i que després de cada fracasset una veu interior et diu: ànims, s'aixeca de nou el teló i una nova escena comença i tot allò passat s'acaba i tot de nou comença.
Si alguna vegada et vols comunicar amb mi, ja ho saps... estem lluny però més a prop del que pensem. Un petó i una abraçada immensa!
capdelin@hotmail.com
I gràcies per recordar-te de mi i per trobar-me a faltar... jo, igual amb tu! Oh, París... el teu París!

un bon any 2007.
Jo marxo fins a primers de maig, degut a les reformes de casa. Me'n vaig a un altre pis i he de portar el control de les obres i estaré desconectat d'internet.
Et trobaré a faltar... però a la tornada conectaré amb tu altra vegada i seguirem units en un vers interminable.
Gràcies per la teva amistat, pels teus poemes i per ser com ets. T'admiro i et porto ben endins.
Petons i una abraçada... IMMORTAL.

quasi inconscientment fem coses, gestos, fets... com si actuéssim davant d'un públic. Aquell vestit, aquell maquillatge, aquell beure, aquells gestos i rialles, aquella moda, aquelles paraules... oh! i a vegades ens aplaudeixen i tot!
Després quan som a l'habitació sense món ni espectadors... quasi no ens reconeixem. És el peatge obligat per viure en multitud.
celebro la teva nuesa, el teu canvi, la teva proposta de ser JO sense públic ni careta.
Petons i una abraçada ben DEFINIDA!

que ho enllaces tot sense agressivitat ni prepotència? Que escrius com si parlessis a cau d'orella xiuxiuejant mots secrets que transpiren melangia i calma...?
Et miro i et veig reflexada en els teus versos, portant el teu ADN.
I aquí estic, assegut amb tu a l'extrem del precipici pensant que la vida està feta d'instants vius i latents i la resta és temps obligat a viure... esperant retornar a l'inici de l'emoció amagada en les coses insignificants que omplen...
petons i una abraçada... IMMORTAL.

suggerent, suau i curativa que és la teva poesia.
No crec en déus ni en deesses, només en les de carn, ossos i ànima com tu. T'admiro... potser acabaré adorant-te i tot.
I parlant d'abraçades, com la voldria jo?: blava com el teu gessamí, llarga com els teus cabells rossos, suau i lenta com els teus poemes... Bé, essent una abraçada teva, seria, segur, IMMORTAL per a mi.
Bones festes, deessa, als teus peus. Brindaré per tu: CLINC!

de l'etapa fogosa, cega, rabiant, exagerada de l'enamorament adolescent... diuen que vénen altres etapes de maduresa, refredament, manteniment... supervivència...
cal cercar, potser, excuses i petits motius per encendre aquella espurna primera per poder ser feliç.
La teva "pàgina crua" és terroríficament habitual i humana.
Petons, una abraçada i un bon nadal

escrits amb la serenor d'una ment calmada, amb l'olor de literatura popular, clara i senzilla, amb la ironia suau i no feridora, amb l'enginy simple, subtil i digestiu, amb una forma comestible i païdora... i sempre amb un final incert i sorpresiu amb rostre innocent.
I breu, breu com la idea bàsica i nua que hi transpira. Felicitats.
Una abraçada i bon nadal.

donem massa importància al llenguatge de les paraules i li otorguem el poder de la comunicació... i menyspreem altres llenguatges més sensibles encara com el gest, el tacte, la mirada i aquests són més primaris, directes i menys sofisticats.
Avui t'he llegit per primera vegada i he entrat de ple en el teu llenguatge poètic... viu, fresc i sensible.
Una abraçada.

un amor hereditari, un amor instintiu d'animal domesticat, captiu i captaire... No podem odiar amb dents de llet, rebem odi i indiferència i respirem afecte. És un amor irracional, d'ADN intacte...
però quan desperta la civilització interna i abandonem l'instint per la ciència i la raó, llavors els sentiments tenen rostre propi i neix el despreci, la venjança o la indiferència.
Un poema terroríficament humà, suavitzat per la teva humanitat indefensa. Chapeau!
Petons i una abraçada i un bon nadal!, mestra!!!!

mai em deixen indiferent... són senzillament diferents.
Escrivim per comunicar veritat o tan sols per exhibir bellesa? Aquesta és la gran pregunta.
Després de llegir-te em sento remogut per una ventada d'aire fresc i abstracte.
Petons, una abraçada i un bon nadal... ensucrat!

la intensitat, quantitat i velocitat en les paraules, és inversament proporcional a la veritat. M'impressionen les persones que parlen poc, amb una forma selectiva, cada mot és com una diana clavada en el centre.
Una abraçada i bon nadal...

t'han escrit més avall en els comentaris, però una passió equilibrada, mesurada, elegant... una passió que suggereix i no domina, una passió amiga no asfixiant... una passió tendra, d'ànima suau...
Gràcies pels teus comentaris, per la teva amistat, per poder llegir-te i tenir-te a prop. Almenys et tinc a tu...
Petons i una abraçada i un bon nadal.

una mirada radioactiva, un gest de fúria, una paraula bruta i fins i tot un "ves a la merda" no fereix ni dol tant com un somriure irònic de GUERRA FREDA ( títol collonut )
Em fas respecte quan brandes les paraules com arma letal je je... sort que el teu somriure de la foto és... legal.
Una abraçada i un bon nadal.

que el teu descans poètic sabàtic, sigui breu i que la vera llum encengui en tu nous poemes.
Bon nadal, amic!

una abraçada, un silenci d'autocensura, una fredor inevitable, una mirada breu, una errada perdonada i la lluna encongida en un adéu...
M'has remogut amb el teu poema.
Una abraçada i bon nadal