Noble desconegut

Un relat de: gypsy

El cel es tenyeix de color gris
la teva mirada em retorna al passat,
quan el vent fred de l'hivern
ens acaronava la cara.

Ara t'has fet gran i ja no ens mires,
tampoc t'importem gran cosa
ja no et cal dissimular,
de fet, mai t'hem importat gaire,
malgrat ser sang de la teva sang.

Potser no hem sigut prou interessants,
ni prou egocèntriques ni indecents,
per tancar-nos dins el nostre món particular
i no obrir la porta a qualssevol estrany
que portés el nostre mateix cognom.

Ja se'ns han acabat les llàgrimes,
de tant plorar per un engany,
per un amor mesquí que mai no va existir.
I et mirem i no reconeixem al pare
que mai no va tenir temps
de jugar amb nosaltres.

Malgrat tot, durant molts anys et varem estimar.



gypsy

Comentaris

  • Mira,[Ofensiu]
    Thalassa | 12-02-2007

    feia... molt de temps que no entrava per aquests mons a llegir i comentar. I, si et sembla, deixaré la meva opinió...

    M'ha semblat un escrit clar, que parla d'alguna cosa fosca, grisa... és això, un escrit de color gris, amb tons de petit rancor i melangia.

    El que sincerament em falla, és que estigui escrit en forma de poema, però bé, és tansols una opinió personal. Sota el meu punt de vista, és més aviat un relat curt tallat en frases, per això no m'acaba de convèncer la forma que li has donat, tot i això, si fos un relat, m'hagués agradat. Vull dir que ja m'agrada, però que així s'em fa difícil de llegir.

    Bé, provaré de seguir passejant per aquí.

    Thalassa

  • Els pares[Ofensiu]
    | 30-12-2006 | Valoració: 10

    sempre són els pares, i si no en tenim caps de millors per suplir-los, hem d'estimar els únics que tenim, encara que en algun cas no s'ho mereixin.

    Molt bonic poema. Expresses aquesta contradicció de sentiments molt encertadament. L'última estrofa tenca consistentment el poema.

    Sort!

    Dan


  • Un molt bon poema[Ofensiu]
    GTallaferro | 21-12-2006 | Valoració: 10

    M'agrada moltíssim sobretot la tercera estrofa on es veu, que malgrat aquesta freda distància que aplaca la calor de la sang, que sempre heu tingut la porta a aquest noble desconegut. Encara és més noble, doncs, aquest gest d'obertura.
    Pot ser els homes d'abans no sabien estimar els fills.
    Per cert, moltes gràcies pel teu comentari. No sé quin poema de Walth Withman et refereixes, tot i que n'he llegit alguns. És curiós, però, el teu poema m'ha fet pensar en el poema de Sylvia Plath "Daddy", una de les meves escriptores preferides... Felicitats pel poema i una abraçada, també!!!!!

  • Hi ha una humanitat...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 14-12-2006 | Valoració: 10

    diria que brutal en aquest poema. M'ha impactat tot ell però sobre tot m'ha emocionat l'ultima frase. Un intent desesperat per seguir estimant, malgrat tot.
    Felicitats, és molt difícil escriure sobre un tema així i que en resulti un poema amb una combinació crua, elegant i emotiva.
    Una abraçada

  • portem de naixença...[Ofensiu]
    Capdelin | 13-12-2006 | Valoració: 10

    un amor hereditari, un amor instintiu d'animal domesticat, captiu i captaire... No podem odiar amb dents de llet, rebem odi i indiferència i respirem afecte. És un amor irracional, d'ADN intacte...
    però quan desperta la civilització interna i abandonem l'instint per la ciència i la raó, llavors els sentiments tenen rostre propi i neix el despreci, la venjança o la indiferència.
    Un poema terroríficament humà, suavitzat per la teva humanitat indefensa. Chapeau!
    Petons i una abraçada i un bon nadal!, mestra!!!!

  • Per què ?[Ofensiu]
    roda03 | 12-12-2006 | Valoració: 10

    Hola Gypsy,
    Se'm fa tan difícil llegir amb la cruesa que t'expresses que sento tristor del meu comportament vers als pares.
    Per què ens allunyem tant dels nostres progenitors? Per què cerquem nous indrets, en lloc de retornar a terres conegudes? Per què ens aborreix les paraules dels pares? Per què les trobem tan gastades i arraulides? Per què Gypsy, per què?
    Apunta'm al club dels fills que s'allunyen i que no saben ben bé perquè.
    El nostre refugi és la poesia, tal volta, quan escric més aviat escric per a mi tot sol i molt poques vegades i són els pares, és estrany no et sembla?
    Brindo per les preguntes que alhora ens fan pensar en possibles respostes i, sobretot, brinod per les converses amb el silenci.
    Roda03

  • Per la meva part,[Ofensiu]
    El follet de la son | 12-12-2006

    em quedo amb el fet d'haver publicat aquest tema en obert, tan comú, per altra banda. A vegades sabem o creiem saber com han de ser els nostres pares i les nostres mares. De les mares sol haver-hi poques queixes, sovint dónen el 120 per cent. Els pares no sempre ho fan, és cert, i el gran peix es segueix mossagant la cua.

  • La poesia som nosaltres...[Ofensiu]
    Chen Ruestes | 11-12-2006 | Valoració: 10

    Només, estimada Gypsy, que et recolzo i estic de la teva part en les ultimes polememiques que has tingut. I deixem un altre cop, relligir aquest excelent poema...

  • no tinc mala sang [Ofensiu]
    antonvaitot | 11-12-2006

    Benvolguda gypsy,

    Quan t'he escrit i sempre que ho faig mai no parlo de persones. Crec, en algun estadi de la meva ment, que la llengua és violència i és per això que l'he fet servir per mossegar les meves pròpies lletres i no pas per ferir els teus sentiments.

    Em sap greu que les teves maragdes hagin vist les meves lletres com si fóssin fiblons d'escorpí. Però vaja, ja saps que els escorpins quan es tornen bojos sempre s'acaben picant ells mateixos.

    Et seguiré llegint. Gràcies per parar-me els peus!

  • diguem què és i et diré qui ets [Ofensiu]
    antonvaitot | 09-12-2006

    el record d'un pare, com el d'una merda, pot arribar ser un record força àcid. sobretot en els dies en què has menjat massa o massa poc. els teus versos, sense rima, embafen un món incert al seu voltant.

    voldria saber perquè goses escriure poesia. voldria que comencessis a escriure sonets i que em trenquéssis la cara amb imatges.

    els vent és fred i el cel es tenyeix de color gris perquè ho decideixes. els ulls verds són dues maragdes que trenco amb diamants. les llagrimes que corren per la teva cara han de ser el foc que aviva les brases. les teves ànsies de llegir !

  • manel | 07-12-2006

    Quanta cruesa en el teu poema, gairebé no et reconec. No hi ha concessions, les coses són així de clares, així de sinceres, així de dures. S'ha arribat a un punt que ja no cal dissimular res, potser per culpa d'una malaltia irreversible que s'emporta lentament l'interior, per deixar-nos tan sols una carcassa ja massa deteriorada i buida de sentiments i raons. No se si hi ha res personal aquí dins, en tot cas, ànims!

    Uns petons!
    manel

  • Corprenedor[Ofensiu]
    brideshead | 07-12-2006

    Un poema duríssim, de reconeixement -final- d'aquest amor filial que ha resultat ser una traició i una falsedat. Dius en la introducció que no és pas una qüestió de retreure res... jo, personalment, no hi estic massa d'acord, perquè crec que aquest sentiment que tu tan clarament has exposat, no es pot dir fàcilment des d'una altra vessant que no sigui el retret i la decepció.

    Amb tot, has fet un poema molt emotiu, carregat d'una intensa tristesa, i enyorança alhora, per aquells moments que et van semblar plàcids, dolços i autèntics, i que ara veus hipòcrites i buits de contingut.

    Per cert, moltes gràcies per interessar-te per mi. He estat un parell de setmanes "fora de combat" per un petit accident domèstic, però poc poc vaig retornant a la normalitat.

    Una abraçada ben forta, gypsy, i fins la propera.

  • un brollador de sentiments...[Ofensiu]
    ROSASP | 06-12-2006

    Es pot fer veure que tot va estar d'una altra manera, és pot canviar el color de la percepció dels sentiments. Però suposo que en realitat només seria ficar-li una mà de pintura, una pàtina embellidora i poc més.
    Mirar cap a dins i saber-nos plens i buits alhora, ser capaç de dir a les coses pel seu nom, saber que de vegades les distàncies han excavats murs massa alts.
    Un poema molt dur, ple d'ombres, però també ple de determinació i valentia.

    Poder escriure tot això és una lliberació, en aquesta vida no hauríem de retenir a dins res que es pugui enquistar; encara que fer-ho, de vegades, també ens produeixi dolor i la mort d'una petita part de nosaltres.
    Però, per renèixer contínuament, també cal morir de mica en mica.

    Una abraçada de les que escanyen!

  • quina pintura més crua i real!, els sentiments...[Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 05-12-2006 | Valoració: 10

    ens traeixen moltes vegades, no es pot imposar l'amor, o brolla, o no.

    aquesta "màquina del cor" funciona de manera incontrolable.

    A banda d'això, també he trobat persones que son INCAPACES de mostrar els sentiments; sempre en fred, no saps MAI què pensen, si estan tristes o contentes; sembla que contemplis un rostre DE MARBRE...

    gràcies per les paraules de condol, te les agraeixo, MOLT!

  • Noia és...[Ofensiu]
    AVERROIS | 04-12-2006 | Valoració: 10

    ...molt fort i dur aquest sentiment.
    He escrit tres o quatre comentaris i al final els he esborrat tots, perquè no crec que et servissin de res. No puc calmar el dolor del amor distanciat en el temps i refredat pel gel més antic. Però pensa en un moment de felicitat al seu costat, abraça'l i digue-li a cau d'orella "t'estimo" Desprès mira-li els ulls i ells et diran el que vols saber.
    Una forta abraçada.

  • Poesia dels sentiments[Ofensiu]
    F. Arnau | 04-12-2006 | Valoració: 10

    De vegades la Poesia actua com un balsam per a curar les ferides de l'ànima, o almenys esmorteir el dolor. Espere que aquests excel·lents poemes teus, complesquen aquesta tasca, a més del que ens fas gaudir als teus lectors.

    Una forta abraçada!

    FAiX

  • jaumesb | 04-12-2006

    no vull escriure
    moltes coses
    és bo que tu ho puguis fer

  • me'n vaig[Ofensiu]
    jaumesb | 04-12-2006 | Valoració: 10

    no sé quan podré tornar
    potser l'any que ve
    tinc més feina de la que puc fer
    i el que estic sentint ara
    millor no posar-hi paraules

    et llegiré quan pugui

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

449368 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu