Cercador
poema casual en prosa incerta
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Subjecta amb elegància
una copa amarga.
Cames llargues creuades
en cadira alta de barra de bar.
És conscient
que totes les mirades conflueixen
en el seu cos, intentant
despullar-la.
Beu amb xarrups diminuts
i fingeix retocar-se els rínxols
dels cabells.
No es sorprèn ni es disgusta
que una ombra s'apropi i ressegueixi
la seva espatlla nua.
Sent la seva respiració i els llavis
li besen la nuca.
Abans de girar-se,
fa una darrera ullada al seu escot,
comprovant que els mugrons
es marquin elegantment
sota la brusa blanca.
Es gira lentament,
es miren sorpresos,
un petó a la galta
i...
agafats de la mà,
marxen cap a casa
en silenci,
en silenci,
en silenci de marit i muller.
Comentaris
-
per cert![Ofensiu]micanmica | 23-08-2008
m'ha encantat el poema que tens a la biografia, però entre tants relats que veig teus, per més que busco no el trobo... per tant, ho comento aquí! és que m'ha deixat sense paraules.... només dir que és realment magnífic i aconsegueix despertar tot un ventall de sentiments i emocions. i aquest final... brutal.
-
...[Ofensiu]micanmica | 23-08-2008 | Valoració: 10
"No pots saber el que tens
fins que no s´ho endú el corrent"
per què molts cops no valorem allò que tenim fins que ho perdem?... un poema molt expressiu, m'ha arribat ben a dins. -
La Banyeta del badiu | 27-06-2007 | Valoració: 10
Molt sensual. M'agrada.
:-) Pilar
-
És curiosa...[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 30-11-2006 | Valoració: 10
la incapacitat que tenim per a valorar, al menys prou bé, tot allò que tenim a prop, sobre tot les persones. A vegades, cal veure el desig o l'aprovació en els altres per adonar-nos que ho volem i ho volem conservar.
Un plaer seguir-te llegint, ja ho saps.
Una abraçada
Valoració mitja: 10
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1303924 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )