Tot s'acaba quan comença

Un relat de: geraldine

Per les ciutats més insospitades fa set mesos
Que omplo escenaris.
Trobo a faltar el meu llit, la meva casa
La meva ciutat…
Però a vegades sento que tampoc hi tinc res a casa meva.
Em manca l'amor d'algu a qui estimar
Ja fa temps que em va deixar l'amor de la meva vida
I a vegades sento que estic al mateix punt del dia després
de la seva partida a París per sempre més.
No he tornat a saber res d'ell
No he tornat a sentir la seva veu
L'he pensat nits infinites
I no he marcat el seu numero dues mil vegades
No li he escrit ni una paraula en les pàgines del meu diari
No l'he parlat entre copes
He fet secret el meu despit.
He convertit en somriure el meu dolor
I desde aleshores no he pogut estimar
No he sapigut enamorar-me
Ja no sé el que es això
No ho recordo.
Cada home que es creua en la meva vida
Em fa por
Em fa por poder-me enamorar altre vegada
Perquè em fa por un altre final
No vull més finals
I els finals venen després d'un principi
Tot s'acaba quan comença.
M'havia enamorat cada dia
de totes les coses
Sense por a res
Simplement m'enamorava
No patia
Ara pateixo si alguna cosa em pot enamorar
Ara penso en si serà o no l'home de la meva vida aquell que m'ha besat aquesta nit
No puc disfrutar
Només em pregunto si em farà mal
Si patiré
Si en realitat no sóc digne ser estimada
Sento que ningú em pot estimar
Pq no sóc una dona Intel.ligent
Curiosa sí, però no Intel.ligent
No sóc dolça
No sóc femenina
No sóc la dona perfecte per l'home que voldria que m'estimes
no sóc tranquila
visc en un mon de fades.. diuen
sóc massa sensible
però massa freda per demostrar la meva sensibilitat
no sóc apte per l'amor.
Igual estic condemnada a estar sola eternament,
De moment la gira.
Queda un mes
Un mes per cumplir vuit mesos de gira
De viatges per totes les ciutats d'Espanya
I de França…
Queda només un mes per tornar a casa
I a casa no ho tinc res
Bé, tinc casa meva.
I això potser em basta.
No tinc ganes de patir, encara.
Em fa mal la inmensa por d'estimar i que em rebutgin
Em fa por l'amor.
El teatre em comença a fer por
25 anys… vuit anys fent teatre
I ara no sé si es això el que em fa feliç
Necessito parar
Baixa dels escenaris
Necessito cultivar la meva ment!
Deixo el teatre
M'oblido d'Argentina
No sé en quin punt estic
Haig d'esperar acabar la gira
I deprés, potser, tot surgirà.

Comentaris

  • Quant de cansament[Ofensiu]
    deòmises | 16-04-2008 | Valoració: 10

    en els teus versos, el mateix que tot sovint m'acora. Però, no m'aturo, ni d'escriure ni d'existir, lluito, encara que sigui pacífic, mossego encara que sigui covard. Només per a tirar endavant i endavant i endavant...

    Et serveix la meva manera de viure? Te l'ofereixo contra el desànim.

    Gràcies per les teves paraules i pels teus ulls tristos, d.

  • Deixar un cami llarg de molts anys[Ofensiu]
    Avet_blau | 16-04-2008 | Valoració: 10

    Aquesta por a estimar,
    potser per la por a revifar ferides i records,
    voler i necesitar altre cop algú,
    i tenir por de fer-se mal.

    Deixar un cami llarg de molts anys
    i tornar a ser al principi de tot .

    aprendre a estimar altres coses,
    que pasen pel devant,
    i que no veiem.

    Madurar,
    en silenci,
    i tornar a la vida.

    Avet

  • Aquesta sensació...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 16-04-2008 | Valoració: 10

    aquest sentiment visceral de por que ens acompanya després d'haver patit, crec que forma part de la naturalesa humana. Separar-se d'algú que s'estima sempre és traumàtic però també s'acaben els dies de dol. I la por va marxant a mida que les portes i les finestres de la nostra ànima volen tornar a veure la llum... i sí, es torna a començar amb el perill sempre latent d'una nova decepció, d'un nou comiat, però s'afronta amb il.lusió perquè una cosa i l'altra formen part de viure i estimar.
    O sigui que endavant artista, que segur que els dies seran més clars i les nits plenes d'estrelles.
    Una abraçada

  • torno un moment només per tu[Ofensiu]
    Capdelin | 16-04-2008

    no, no t'enfadis. Sí, vaig dir que tornaria a l'abril... però m'he pres un espai molt més llarg de descans poètic a RC, malgrat segueixo escrivint tancat en un calaixet on s'adorm a vegades la poesia. Sento haver-te decepcionat, però no pensava que la meva absència fos tant llarga.
    Em va encantar llegir-te i coneixe't en la distància física i trepitjar en somnis escenaris de teatre que als dos ens enamora.
    No deixis mai d'actuar, de reencarnar-te en altres papers d'altres personatges i de sentir sota els focus i els decorats el batec del públic.
    Veig que t'agrada viatjar, moure't, interpretar, experimentar i també aguantar ferma els desamors i els cops de la vida. Sé que pots amb tot això i que després de cada fracasset una veu interior et diu: ànims, s'aixeca de nou el teló i una nova escena comença i tot allò passat s'acaba i tot de nou comença.
    Si alguna vegada et vols comunicar amb mi, ja ho saps... estem lluny però més a prop del que pensem. Un petó i una abraçada immensa!
    capdelin@hotmail.com
    I gràcies per recordar-te de mi i per trobar-me a faltar... jo, igual amb tu! Oh, París... el teu París!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de geraldine

geraldine

47 Relats

114 Comentaris

58117 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
30 anys acabats de sortir del forn...
encara a relatsencatala!
la meva vida resumida dins aquest espai virtual, es fantàstic!
No penjo ni una tercera part del que escric, però repassant un per un dels meus escrits, me n'adono que son per ordre del primer a l'últim el resum d'aquests últims anys.
Gràcies per estar aquí els que hi sigueu...
Segueixo escrivint, amb una mica menys de temps perquè la meva vida ara te una altre ocupació casi el 100 per 100 del dia, la meva filla.
El meu oxigen, la meva raó de viure!
Seguim a relats en català!