El metro

Un relat de: Buk

Aquella tarda semblava haver-se espatllat el metre. Duia més temps del previst esperant al vagó i semblava que encara havia per a estona. En l'andana s'apilaven centenars d'irritades persones esperant. Sense entendre perquè trigava tant. Era una xafogosa tarda d'estiu i l'acumulació d'olors, suors, estretors i demés, feien que tota la gent estigués encara més incòmoda. D´altre banda, que el metro trigués tant a arribar implicava que els vagons anirian plens fins als topalls. I encara s'omplirien molt més, veient a tots els passatgers que esperaven en l'andana. Per fi va sonar la xiuletada que anunciava l'arribada del metro. Cada vegada més prop. Tots es van aixecar dels bancs i van procedir a prendre posicions per a així ocupar un lloc de privilegi en el vagó. Pobres il·lusos! Quan va entrar el tren, de seguida van veure que anava ple a vessar. Ple de gent suosa, irritada i pudenta. Com tots ells. Quan es van obrir les portes van procedir tots a entrar. Empentes, algun que altre cop de colze i carreres a la caça d'algun seient lliure. Era impossible. Ningú va baixar i tots es van col·locar com van poder. Per descomptat, jo estava entre tots ells. Un més en aquella llauna de sardines. No feia falta agafar-se a ningun lloc. La quantitat de gent impedia que caiguessis. Com anaves a caure sinó tenies espai ni per a llevar-te l'americana!. Quina va ser la meva sorpresa quan una mulata bellíssima lleugera de roba es va plantar davant meu, em va somriure amb malicia i donant-se la volta va colocar les seves natges contra la meva pelvis. No podia donar crèdit al que succeïa!. Vaig començar a suar. Més encara, vull dir. Vaig pensar que anava a deshidratar-me. Notava com la sang començava a acumular-se en les zones baixes. Vaig tossir pensant que la noia igual no s'havia adonat. Es va girar, em va mirar i es va limitar a somriure. Va tancar els ulls i arquejant l'esquena, va apretar encara més les seves natges contra mi. Es va fregar lleugerament, com si s'acomodés, i així va romandre fins a la següent estació. Uns pocs passatgers s'havien adonat i em somreien mentre ens miraven. Alguns amb enveja i complicitat. Els altres romanien aliens a tot, entotsolats com estaven en els seus pensaments sobre el treball, hipoteques, crèdits i demés. Jo procurava no creuar la meva mirada amb cap d'ells. Estava terriblement avergonyit. El tacte de les seves natges i el traqueteig del metro, m'havien provocat una erecció tan dolorosa com vergonyosa. La mulata anava fent sorollets cada vegada més audibles i alguns passatgers que abans romanien impasibles davant l'escena que es desenvolupava, ara començaven a mirar de reüll. Una dona major es ruboritzà i va comentar alguna cosa amb la seva amiga, que es va mostrar escandalitzada. Va arribar la següent parada, i aquesta vegada en el moment d'obrir-se les portes, la mulata es va ajupir, exercint així màxima pressió contra els meus engruixats pantalons. Deixà anar un petit xiscle agut que aquesta vegada va semblar sentir gairebé tot el vagó. Vaig pensar que em moria, però just en aquest moment, es van tancar les portes del metro atrapant a la noia pel coll!. Allò era seriós!. Ella semblava espantada i va començar a moure's agitadamente. L'escena era grotesca. Allí estava una preciosa noia mulata amb les seves natges apretades contra mi d'una banda i amb el cap atrapat per les portes del metro per l'altre. Va començar a cridar aterrida. Alguna cosa havia de fer. Vaig pensar a obrir la porta per la força però a l'allargar els braços per a subjectar-la, vaig empènyer a la noia amb la pelvis, fent que estigués encara més encaixada. Déu meu, quina situació més violenta! Allò no podia estar passant-me a mi! Per fi algú va aconseguir obrir la porta, i la noia, sense dir ni una paraula, va sortir corrent i va desaparèixer pels passadissos mal il·luminats del metro. Quant a mi, allí estava. En un vagó abarrotat de gent, amb una erecció de cavall i desitjant fervorosament que per favor, per favor, per favor...arribéssim d'una maleïda vegada a la següent estació.

Comentaris

  • FELICITATS![Ofensiu]
    nuriagau | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Núria Gausachs i Cucala

  • Aquesta sintaxi tan esbiaixada[Ofensiu]
    Bhugh | 24-12-2008 | Valoració: 5

    Bé, noi, primer, t'he de dir que ets en fase seminal. En el doble sentit: incial i en la de tenir una lleteria a dins teu. Ni el sentit de l'humor que introdueixes a la narració amaga que tens unes fantasies brutes brutals. És bo. El que no és tan bo és el teu català. Combines expressions sintàctiques pèssimes (s'adona, ningun ...) amb expressions de telenotícies (van procedir a pujar). Com si un conte a l'underground fos una notícia sobre el judici a un malfactor.

  • CONCURS TMB[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 29-10-2007 | Valoració: 8

    L'HAS PRESENTAT EN ALGUNA CONVOCATORIA D'AQUEST CONCURS DELS TMB EL RELAT? JO HO VAIG FER AQUEST ANY "EL METRO I L'EMBARASSADA" TAMBÉ ES UN RELAT BIOGRÀFIC, PERÒ MOLT DIFERENT... HA,HA, LA MEVA ÀVIA EN LLEGIR-LO HAURIA DIT... - DEU L'HA CASTIGADA! MOLT BO!!! T'HE TROBAT EN L'EDITORA DESTACA. MOLT DE GUST.

  • M'ha agradat![Ofensiu]
    biel | 14-01-2006

    en serio, un relat fantàstic...
    seguiré llegint-te

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    blaumar | 17-08-2005

    la barreja d'erotisme i ridícul que tan sovint es troba a la vida real. El relat sap fer creible el que sol ser increible per estripar-ho després.
    Enhorabona

  • Mal fet...[Ofensiu]
    rnbonet | 09-12-2004

    ... xicot! Molt mal fet!.
    Si només hagueses considerat la narració com "eròtica", no està malament la descripció, encara que la situació és tòpica... Però has dit també "biogràfica"... i ací és on fas "panne", que diuen els francesos.
    Una altra vegada, aprofita allò que Déu ens dóna, i segueix la xicota!!! Ella es reconfortarà i tu ho agrairàs!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Buk

60 Relats

104 Comentaris

63012 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Em pareixen un 11 de maig del 73. A Barcelona, la meva ciutat estimada/odiada per igual.
D´ençà fins ara la meva vida ha transcorregut més o menys com la tots.
He participat en diverses antologies, tant de poesia com de prosa, com la de relats en català versió 2.0 i 10x10 microrelats.
També col.laboro amb revistes i projectes varis.
Al 2006 vaig guanyar el tercer premi del II Premi Grau Miró de Haiku, així com un accèssit, en el mateix concurs, per un altre conjunt de haikus presentat.

Per llegir més coses meves, clickeu aquí:

Lluitant a la contra