Ui, pobre noi! Ara has d'insultar-me? Que estàs guilllat? Només ho preguinto, eh? hahahaha. no+

recomano ferventment "La fiesta del chivo" que em varen aconsellar en Maurici i en Foster, un excel.lent retrat de les dictadures i dels mecanismes psicològics que les perpetuen. Sobre el tema de dissociar les opinions o idees de la literatura crec que és imprescindible. D'altra manera, com diu en Maurici ens quedaríem amb ben poca cosa. Recordem en Josep Pla. franquista, misògin, mal caràcter i en canvi és segurament el més gran prosista que tenim. Tots els que heu llegit els seus llibres ho podeu testimoniar. Com es poden barrejar el lirisme o el retrat exacte d'una època i d'uns personatges irrepetibles, Sagarra, Xènius, Gaziel amb unes opcions polítiques o una manera de ser. Ens agradarà o no ens agradarà, el trobarem fantàstic o plasta, evocador o avorrit però no posem ingredients en el mateix plat que no casen mai.