Molt ben explicada aquesta sensació que molts hem tingut més d'una vegada (uns més que d'altres). Val la pena, però, seguir essent imbècil. La clau potser és tenir la sort de creuar-se amb un altre imbècil.
Moltes felicitats!!!

El penúltim imbècil.

Enhorabona!! m'agraden els teus relats tan introspectius i autentics. Et seguire llegint...

Sort!!!

Amb paraules senzilles fas paleses emocions complexes i dius molt, molt...
Gràcies per escriure així de bé!!!

Sort i endavant!!!

La meva més sincera enhorabona per aquest poema tan autèntic i tan ben escrit.
Salut i rialles!!!

El teu relat mha emocionat profundament, és sincer i trist, massa trist...La metàfora és molt encertada. A veure si reprens el vol de nou...

Una abraçada!!!

relat senzill però intens com la tendresa que comparteixen els seus personatges...
Persones que formen part de la nostra vida i ja en són grans coneguts desconeguts.
Brutal Núria!! Enhorabona!

cada viatge és una lliçó i la vida hauria de ser una escola i cadascun dels nostres destins una aula diferent...coincideixo amb el teu resum companya de viatge!!!

ja saps bandolera de somnis retrobats que qualsevol nit pot tornar a sortir al sol... el teu relat és soberbi i m'ha emocionat. Tota una lliçó. Ens veiem a l'alba la propera mitjanit i totes les que ens esperen...