Paràsit o imbècil?

El món,
sempre dividit entre polis i kakos,
moros i cristians,
rics i pobres,
paràsits o imbècils...

Si, paràsits...són aquell tipus de gent que no deixa de treure't amor fins que mores o rebentes...No t'estimen, potser ni t'aprecien, però necessiten tenir-te al costat;
Necessiten la teva calor, la teva olor, la companyia, les paraules boniques, les caricies, els "t'estimo", els petons dolços de bona nit, i com no, els de bon dia...

Són dèbils, són pobres, són imbècils que s'han convertit en paràsits, perquè algun dia, els van buidar l'ànima...
I et preguntaràs, si són tan dolents, que fas amb ells?

Doncs en forma de resposta he creat un segon grup d'humans: Els Imbècils.

Ells són els que estimen, no fugen dels seus sentiments, és igual quantes vegades els trepitgis que sempre s'aixecaran, i no només això, mai jutjran una persona per trepitjades anteriors;

Durant el dia somriuen i quan la lluna fa acte de presència, escriuen, ploren, canten, o simplement miren el buit..
El seu cervell, normalment, està conectat per via directe amb el cor, i amics, el cor d'un imbècil semrpe guanya..
viuen sota la demanda dels paràsits i són incapaços de desfer-se'n...
Però seguiran així sempre, per moltes bofetades que rebin, seguiran endevant, enamorant-se de l'amor, somrient pel dia i cantant a la nit...perquè?

Perquè són uns imbècils....

L'unic consol que m enduc d'aquesta reflexió, és que els paràsits, algun dia, van ser imbècils, i que en el fons, molt en el fons del seu esperit gris, hi habita una perla blanca, plena d'energia i amb moltes ganes de sortir...i només un imbècil com tu,o com jo, la podem arribar a trobar...

Que tinguis sort, imbècil.

Una imbècil enamorada.