Punt d'inflexió

Esclau de la convicció,
anhelo una existència sabàtica
on un passat mediocre,
passat per un present
present però fugaç,
porta a un futur imprevist.
L'absurd és realista,
el realista és absurd,
tot són punts de vista.
Jo seguiré suspirant
pels moments més onírics,
i radical com cal,
fart de l'optimista
empès per la por
miraré d'esborrar les traces d'onanisme
del conscient autoengany
que em duien al dibuix més egocèntric
i falsament autocomplaent.
Amb més simpatia pel feble
que pel fort que és deixeble,
albiro un viatge
per tots els estats de l'emoció,
tot perdent el tren de la renúncia.
La meva posició és
la del peu en guerra,
l'immobilisme tàcit
és el que tot ho esguerra.
Sóc tot seny o sóc tot passió?
Sóc al punt d'inflexió…



,
.