El far

Un relat de: gatzara

Vas posar als dies compartits una banda sonora perquè ens envoltés.

Sense saber-ho, basties la meva futura nostalgia amb músiques dolces i suaus,
que ara em llencen per un suau pendent de melancolia en escoltar-les.

Tantes coses em retornen a tu...

Bastírem un far on refugiar-nos dels demés, de l'infern.
Pero aquelles parets se'ns tornaren opresives,
i llençàrem tots els moments dolços
poc a poc, un a un,
per no caure del globus
que amenaçava amb estavellar-se
en qualsevol moment,
tan a ras de terra volàvem.

I ja, sense llast,
el vol no tenia sentit.

Així doncs em vaig llençar jo mateixa, i tu al darrera meu,
per nedar en un pantà cenagós on tot és boira i incertesa.

Comentaris

  • i tu la llum[Ofensiu]
    Bufanuvols | 08-11-2006

    res més per dir, en poques paraules...
    un silenci profund i un adéu al no res i a tot.
    BOna poesia

    Bufanuvols

  • tristament preciós[Ofensiu]
    bandoler | 24-10-2005

    El teu relat mha emocionat profundament, és sincer i trist, massa trist...La metàfora és molt encertada. A veure si reprens el vol de nou...

    Una abraçada!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gatzara

gatzara

20 Relats

33 Comentaris

26940 Lectures

Valoració de l'autor: 9.13

Biografia:
Amb vocació vital i enèrgica, els anys m'atemperen ...tot i que sempre he sigut i seré una font d'espurnes de ble curt. M'apassiona la muntanya i viatjar lluny, ben lluny...però el preu a pagar a la tornada cada cop em resulta més car: el nostre món se'm mostra més absurd i excessiu...Massa circumvolucions ens ha donat la natura per ser feliços a ple temps!

Navego sense fi amb els meus companys més fidels vers l'illa dels pirates...

"No abareteixis el somni, o et donaràs per menyspreu tu mateix"