Cercador
El far
Un relat de: gatzaraVas posar als dies compartits una banda sonora perquè ens envoltés.
Sense saber-ho, basties la meva futura nostalgia amb músiques dolces i suaus,
que ara em llencen per un suau pendent de melancolia en escoltar-les.
Tantes coses em retornen a tu...
Bastírem un far on refugiar-nos dels demés, de l'infern.
Pero aquelles parets se'ns tornaren opresives,
i llençàrem tots els moments dolços
poc a poc, un a un,
per no caure del globus
que amenaçava amb estavellar-se
en qualsevol moment,
tan a ras de terra volàvem.
I ja, sense llast,
el vol no tenia sentit.
Així doncs em vaig llençar jo mateixa, i tu al darrera meu,
per nedar en un pantà cenagós on tot és boira i incertesa.
Comentaris
-
i tu la llum[Ofensiu]Bufanuvols | 08-11-2006
res més per dir, en poques paraules...
un silenci profund i un adéu al no res i a tot.
BOna poesia
Bufanuvols -
tristament preciós[Ofensiu]bandoler | 24-10-2005
El teu relat mha emocionat profundament, és sincer i trist, massa trist...La metàfora és molt encertada. A veure si reprens el vol de nou...
Una abraçada!!!
l´Autor
20 Relats
33 Comentaris
28158 Lectures
Valoració de l'autor: 9.13
Biografia:
Amb vocació vital i enèrgica, els anys m'atemperen ...tot i que sempre he sigut i seré una font d'espurnes de ble curt. M'apassiona la muntanya i viatjar lluny, ben lluny...però el preu a pagar a la tornada cada cop em resulta més car: el nostre món se'm mostra més absurd i excessiu...Massa circumvolucions ens ha donat la natura per ser feliços a ple temps!Navego sense fi amb els meus companys més fidels vers l'illa dels pirates...
"No abareteixis el somni, o et donaràs per menyspreu tu mateix"