Quanta tensió acumulada he hagut d'aguantar fins que de sobte, amb una sola frase, me l'has fet escupir tota.
Maleïts rovellons! No m'hauria imaginat que patíssin tant cada vegada que algú s'els vol menjar.

Felicitats, has aconseguit enganyar-me ben bé fins a l'última línia. Ara, rellegir-lo pot ser molt divertit.

Gràcies per l'últim comentari que em vas deixar.

Una abraçada!

Acabes molt bé allò que havies començat amb gran bellesa.
El Sol i la Lluna, amors platònics de Tothom per excel·lència, protagonitzen el desenllaç d'un relat bonic i enigmàtic, que parla sobre els sentiments d'una noia cruelment atrapada per un amor obstinat.

Has plasmat amb molta traça la bellessa de la tràgica situació, i elaborat precioses metàfores.

Salut, i sort!

Perquè estarà tan trista i ningú la pot ajudar? Sentiments de derrota, paraules buides que encara fan més mal.
La imatge costa d'entreveure, es mostra difosa succeint en un escenari lliure a la imaginació del lector, només emmarcat per una finestra que mira cap a un prat. El sentiment, malgrat tot, s'aferra cruelment a l'escena, fruit de la corrupció moral de l'hipocresia humana.
Haurem de veure com continua!

Una abraçada ben forta.

Sí, i també una bona crítica.
He vingut a parar a aquesta crítica teva de cinema gràcies a que has deixat un comentari (gràcies!) en un relat meu.
No m'ha decebut pas. He vist la pel·lícula Volver fa tot just una o dues setmanes, i penso el mateix que tu; aconsegueix arribar molt endintre utilitzant un escenari aparentment superficial i més aviat vulgar. I això no és gaire senzill.

M'ha agradat. Segueix criticant i et seguiré llegint. jaja

Salut i fins al proper comentari!

Bonic i sincer. És cert que queda un buit, però el que no acabo d'entendre és el següent: Quan fa mal és quan encara no s'han esfumat les restes d'un amor que s'ha perdut, però quan s'han esfumat les restes, quan ja és buit, ja no hauriem de patir!

L'amor aporta felicitat, però no és l'amor buit el que fa mal quan ja fa temps que s'ha tancat una ferida, sinó que ho és la soledat.

Són molt bonics els sentiments que transmet, i sobretot al principi ho són perquè hi ha petites metàfores i les frases tenen melodia. Mira de que el final no sigui tan directe, trenca una mica la "poesia".
En general m'agrada. Segueix axí!

Versos potser una mica massa senzills i de rima fàcil, però vertaders i també profunds. T'animo a seguir endavant!

La veritat és que poques vegades he tingut l'oportunitat de contemplar com un alumne "admira" tan obertament el seu professor, i encara menys d'una manera tan extravagant i divertida. Les meves felicitats més sinceres per l'originalitat del poema

La idea dóna voltes sobre un tema ja moltes vegades tractat, però és interessant com es presenta la poesia. Hauries de vigilar amb les faltes, hi ha alguns castellanismes que hauries de corregir. Salut!

M'he quedat sorprès, no havia sentit a parlar pas d'aquests tipus de trobades i la manera tan poètica i elegant com has descrit aquesta màgica escena m'ha deixat força fascinat.
No he tingut temps de llegir més coses teves, però com que m'havies deixat un comentari fa uns dies i tot just ara ho he vist he decidit fer una ullada a l'últim dels teus escrits.
Aquests dies seguiré mirant-ne d'altres.
Moltes felicitats i segueix endavant, per tu i pels teus lectors i lectores.

Fins aviat!

M'ha fet molta gràcia el teu relat perquè jo m'he trobat més d'una vegada en la mateixa situació que tu (sí, també escrivint fantasia èpica mentre em foten bronca pel sopar) i he estat apunt d'escriure-ho. És interessant la descripció, però només hi trobo un petit "error", que de fet nosé si és expressament. No hi ha massa noms i lligams entrecreuats per a un relat tan breu?
De totes maneres, felicitats