Cercador
No han sonat les campanes (Tema:passió)
Un relat de: Archènia- Compartir:
Fa poc que he arribat.
Encara manca un instant, no han sonat les campanes. Ara estic sol, assegut al banc de pedra al costat d'un gran arbre, des d'on admiro i envejo el sol. A l'horitzó el gran astre s'acomiada, tot fugint entre les verdes muntanyes.
Tanco els ulls i em pregunto, altra vegada, perquè no has arribat. Encara manca un instant, les campanes no han sonat.
Però tot just llavors apareixes, avançant-te a les estrelles, tu sola en aquell camí. Em mires i et miro, ets bella, molt bella. Camines a poc a poc, cobrin-te amb el teu suau vestit. T'asseus al meu costat, en silenci, i juntes les nostres mans, contemplem l'horitzó. El sol ja ha caigut, es troben els nostres llavis. Noto la teva dolça respiració sobre la meva galta, fregant el meu coll, i penso com t'arribo a estimar. Les fulles cauen i arriben les estrelles, sempre apunt per saludar-nos.
Amb els ulls tancats, sento un trist i profund gemec. Els obro.
L'hora és arribada, sonen les campanes. Miro al meu voltant, no ets arribada encara.
Comentaris
-
Realitat prescindible[Ofensiu]Unaquimera | 09-01-2007
M'ha semblat veure ballar en aquest microrelat a la passió i l'ensomniació un vals preciós, ja que el desig es concreta en una projecció somiada.
Des de l'horitzó, el gran astre dona la senyal per a què la música comenci a sonar, fruit d'una orquestra a base d'anhels, records, il·lusions i bellesa que només es pot escoltar amb els ulls tancats... Les estrelles, públic molt entès, aplaudeixen la sonata, mentre el gemec i les campanes trenquen el silenci.
Molt encertat el toc entre màgic i fantàstic, entre trist i melancòlic, tendre i suau, que no desvetlla la realitat: en aquest cas, no és estrictament necessària.
Tornaré a passar...
Una abraçada virtual però sincera,
Unaquimera
-
ola[Ofensiu]Rebeca Sanchez | 03-01-2007 | Valoració: 7
esta b pero crec que algunes paraules son rares t'indries d'especificar una mica mes
-
Intrigant[Ofensiu]Nyaelven | 03-01-2007 | Valoració: 9
És bonic i fascinant. Molt ben escrit
l´Autor
9 Relats
10 Comentaris
9521 Lectures
Valoració de l'autor: 8.60
Biografia:
En algún lloc del Vallès, del nom del qual no me'n vull enrecordar...No, va, era broma.
Neixo a Terrassa el 87, ara en tinc quasi 20 i com a jove m'he mort de fàstic en un poble on no hi ha marxa i que té el morro d'anomenar-se Viladecavalls (perquè de cavalls no n'hi ha gaires), això sí, fins que he tingut el carnet. Ara estudio Física a la UAB i estic enamorat.
Escric perquè de petit em deien que se'm donava bé. Toco el piano i sóc un freak dels jocs d'estratègia.
Fa poc que he conegut i començo a participar amb "amnistia internacional" i "relatsencatalà". jajaja
Mare meva, quina "biografia" més desastrosa. M'encanta, a partir d'ara em dedicaré a fer això.
Bé, companyes/companys de lectura i escriptura, espero que algún dels meus relats valgui una mica més la pena...
Salut, i sort