Els nous herois (tema: equívocs)

El cavall exhalava foc pels narius i les ales fragmentades encara li permetien al genet dominar-lo amb certa plasticitat. El vent era benèvol i no els impedia l'avanç. De vegades unes ràfegues violentes empenyien tots dos endavant a velocitats extremes. El sol lluïa temprat al cel clar i, a terra, encara era poca la gent que es veia traginant amb estrangers o llaurant. Encara n'eren menys els automòbils, que jeien com si trossos de ferro sense sentit sobre l'asfalt encara fred; només uns pocs camions amb urgència circulaven amples per les autopistes. El casc argentat amb filigranes que els elfs de Vàlinor li havien regalat, reposava majestuós a sobre el cap i els cabells morens conjugaven a la perfecció tant amb l'obra mestra dels elfs verds d'Ossiríand com amb la cota de malla que havia comprat amb deu mil denaris als homes d'en Fingon als boscos d'Èred Wethrin. El cavall, l'havia anomenat Feanor, senyor dels silmarils, i l'espasa la va trobar en un antic vaixell Tèluri abandonat a les platges que diuen que condueixen a la terra dels Vàlar, després d'una cruenta baralla amb uns quants nans rebels que pretenien fondre-la per fer cassoles. La va anomenar Níniel, en honor a les gestes del seu heroi, en Turin Turàmbar.
Ara, després d'haver perdut tot en una aposta a les tavernes de Dòriath, havia de recuperar de Thangoròdrim l´últim dels silmarils... No seria fàcil...

-Xavier, a sopar carinyet!
-Ara baixe, mama... espera
-Va, que demà tens examen de física
-Joder!
-
I així, va deixar Feanor en els estables de la ciutat oculta de Gondolin, esperant que N'Eàrendil acabés de sopar per continuar amb la batalla...