en l'amor. Tant de bo ho fossem sempre així. feia temps que no passava per ací. Salutacions :)

és el que continua sent aquest tram de la nostra història. La transició ha durat massa temps, una transició muda i amagada sota un vel de "tolerància". Cal una revisió històrica, eneèrgica i humana de tot el que va passar, i que aquesta revisió servesca per a normalitzar d'una vegada per totes la vida socials i política.

Hola Queca, la reflexió que fas és encertada però si em premets jo l'extendria també al génere masculí. Els joves, els xicots, també segueix el rol establert i acomodat a les cirscumstàncies actuals. Ara ja no volen ser banquers o advocats, volen ser cantants o actors i lligar-se totes les ties que puguen. El màrqueting ho inunda tot i en un món globalitzat i uniformador no hi ha distinció de gènere si no és amb alguns matissos. De totes maneres crec que segueix havent-hi joves que en arribar a un punt se n'adonen que el creixement personal no és anaar al gimnàs i tindré un mòbil última generació, l'esperit humà és més sabi del que creiem. saluatacions :)

fins i tot quan ja tenim la persona o l'espai o el lloc que creiem n'era tot el que necessitàvem seguim buscant. Crec que les persoens mai ens aturem sempre hi ha cerquem més i més. A banda crec que no et pots parara, una persona pot ser el teu gran amor però no ho és tot si posem tot el que volem en una persona estaríem equivocant-nos. Salutacions :)

Gràcies xaropdetu, m'alegre que el primer comentari siga tan dolç "xaropdetut" :) molt bonic el teu pseudònim.

Gràcies Queca. vaig penjar els dos poemes i no havia tornat a passar , no havia llegit el teu comentari. Tens raó en el que dius, el temps sempre ens proporciona el lloc adequat per poder vore les coses.