Els papers de Sollana

Comenci a llegir amb avidesa aquells fulls que em trobi, un dia ennuvolat de març, en la cambra dels mals endreços d'aquella avia tan generosa. De seguida, m'endinsi en aquells arrels toves i tendres que estaven al descobert en aquell paperam anellat de reculls històrics.

El plec de papers groguencs semblava estar esquitxat per les fal·làcies d'aquell tir que es va enlairar, cap al campanar de l'església, per abraçar fortament aquella sotana negra que onejava en la balconada. Les flames vermelles brollaven de sota, al costat de la porta folrada de sorra per mans d'esquirols de conveniència. ¡Agitadors! !Incendiaris! cridava fortament aquella multitud de paraules mutilades.

Al fons, la falla de la casa capitular començava a cremar. Al seu voltant un munt d'ànimes alegres, amb el puny en alt, s'adheria fervorosament a la República Soviètica, mentre s'escalfaven el cos amb les cendres i espurnes de les propietats terrenals dels cacics de la poca vergonya. ¡Visca el comunisme llibertari! Deien les pauses desnodrides.

Al bell mig de la plaça, un cap d'una relíquia divina asserrat per mans impures s'entollava amb les llàgrimes d'aquells personatges que van participar en la dramàtica carnissada d'aquella fusta vella.

A l'estació, una quadrilla d'homes, uniformats amb sentiments metàl·lics blaus, carregaven en l'últim vago del tren molts documents, llibres i revistes. Plecs incautats i requisats pertanyents a les intimitats personals de singulars, d'institucions publiques i privades i tanmateix de gairebé tots els partits polítics i sindicats locals, tots acaronats per l'essència sublim de la feble democràcia. En volums de llàgrimes i sang es van enquadernar, per dipositar-los en caixes de fusta corcada per l'enveja en el vago anomenat "de la dignitat"; que molt prompte s'encaminaria fins al seu destí final: l'arxiu de Salamanca.

Bens pertanyents a les animes del poble, segrestats per l'espoli feixista dels escorcolls no casuals. ¡Quin fet immoral de la racionalitat humana!
Un patrimoni documental i material usurpat, nostre, que aquest consistori hauria de reclamar per emplenar aquella part de l'historia que fins ara esta escrita en fulls blancs i que no tothom pretén oblidar.