Reflexions

Un relat de: Queca

Des de fa segles, les dones han defensat amb dents i urpes la seva condició d'igualtat respecte dels homes. Sempre s'ha dit que el futur està en mans de les generacions que venen, completament d'acord. Avui en dia, si preguntes a una nena de dotze anys què vol estudiar, no t'ha de sorprendre pas que et respongui: "la manera de casar-me amb un milionari". Ara, les nenes ja no volen ser advocades, metges o mestres, això són oficis de fracassades, les nenes aspiren a molt més, volen ser models, actrius, cantants o simplement famoses, del tot respectable, i admirable. Respectable perquè varen ensenyar-me que totes les opinions, hi estiguem d'acord o no, han de ser acceptades. Admirable pel valor que demostren aquestes nenes, per la seva superioritat, que per ser algú no necessitaran estudiar ni saber, que seran felices amb la seva ignorància, sent manipulades sense adonar-se'n, sent utilitzades amb el seu passiu consentiment. Respectable i admirable, penós. Substituir el coneixement per la popularitat? Canviar els llibres pels diners? I demà? Com continuarà el món? Hi ha coses que no podré entendre mai, com per exemple que una nena de dotze anys conegui a la perfecció cada detall de la vida d'aquells personatges que es passegen per una casa d'on no en poden sortir, gravats les vint-i-quatre hores, i ni tan sols hagi sentit a parlar de Garcilaso, Josep Pla, Cervantes, Bécquer, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Shakespeare, Neruda, Ruyra, Manuel de Pedrolo. Sembla impossible, però és així. Saber-se abans la data de naixement d'algun actor famós a conèixer l'any de la Revolució Francesa. Quan hi penso, de debò que m'espanto.
Però tampoc cal ser hipòcrites. Quantes de nosaltres no hem pensat mai en viure bé? I em refereixo a viure bé de debò, a poder gaudir de la vida sense preocupar-nos pels petits detalls, com l'estabilitat econòmica, una hipoteca a trenta anys, lletres, factures... Quantes de nosaltres no hem somiat alguna vegada en poder casar-nos amb un príncep? Doncs senyores, els he de dir que fem tard. El Príncep, i dic Príncep amb majúscules perquè és el nostre, ja està compromès, i el fet que la seva senyora esposa, la mateixa que ens ha arravatat el somni de poder ser princeses de la nostra terra, sigui una dona amb estudis i divorciada no ens ha de servir de precedent, que el fet que un príncep hagi triat una dona suposadament intel·ligent no vol dir que els que encara resten solters facin el mateix. Per tant, les aspirants a princeses i a vividores de la vida que continuïn amb el seu enriquiment exterior, mentre que les més astutes, potser triïn continuar amb la vida serena i tranquil·la d'una dona treballadora, gaudint d'un bon llibre assegudes al sofà, podent assaborir sense cap càrrec de consciència un dolç pecat, allunyades de la premsa rosa, dels paparatzzis i dels fàcils calers, que així com arriben, se'n van.

Comentaris

  • estic d'acord amb tu[Ofensiu]
    zirvi | 03-08-2005

    Una bona reflexió.
    No canviaria per res del món aquesta estoneta llegint relats i compartint emocions amb vosaltres per estar a "salsa rosa" venent la meva intimitat per uns quants centenars d'euros.
    Ara bé, si no m'hagués de preocupar de la hipoteca també seria una mica més feliç, jejejeje.

    Salutacions.
    Zirvi.

  • bona reflexió[Ofensiu]
    albuheira | 30-07-2005 | Valoració: 7

    Hola Queca, la reflexió que fas és encertada però si em premets jo l'extendria també al génere masculí. Els joves, els xicots, també segueix el rol establert i acomodat a les cirscumstàncies actuals. Ara ja no volen ser banquers o advocats, volen ser cantants o actors i lligar-se totes les ties que puguen. El màrqueting ho inunda tot i en un món globalitzat i uniformador no hi ha distinció de gènere si no és amb alguns matissos. De totes maneres crec que segueix havent-hi joves que en arribar a un punt se n'adonen que el creixement personal no és anaar al gimnàs i tindré un mòbil última generació, l'esperit humà és més sabi del que creiem. saluatacions :)

  • Ostres![Ofensiu]
    Sareta_16 | 20-07-2005 | Valoració: 10

    Oleee com m'ha agradat, quina tan bona reflexió! Bravo! Està molt bé!^^
    Jo dir-te que no m'agradaria tampoc per res viure del cuento, i surtir cada setmana a Salsa Rosa ni aquests programes... prefereixo passar desaparcebuda i viure amb la meva gent, montar una familia a lo tranquis, treballar d'algo que m'agradi i nah viure la vida!:)
    Bueno felicitar-te de nou que està molt ben aconseguit!^^
    Una abraçada!

  • Una bona reflexió[Ofensiu]
    Ilargi betea | 19-07-2005 | Valoració: 10

    Molt bé nina! De nou, has donat al clau.
    M'ha agradat aquesta reflexió sobre el saber i els diners fàcils, sobretot el moment en que exposes els motius pels que voler ser "algú" és admirable i respectable.

    Moltes felicitats!!

    A veure si aprofitant l'estiu ens trobe, no? Et trobo a faltar!

    Una barçada i tones de màgia!

  • Certament, per a reflexionar...[Ofensiu]
    Maragda | 19-07-2005

    A mi que se'm doni, per molts anys, una vida com la que descrius al final del teu relat. No la voldria per cap preu la fama. M'agrada la tranquil·litat I en quant als diners, aspiro a tenir només els necessaris per a viure mitjanament bé, per què m'estimo més seguir valorant totes les coses. Sobretot les més petites, les més insignificants...
    Molt interessant el teu escrit Queca. Toques un tema que realment és preocupant si pensem en l'esdevenidor.
    Per cert i sense cap ànim d'ofendre, que jo de Príncep, malauradament, no en tinc. Ja que la que considero nissaga reial del meu país, va extingir-se fa molt temps amb els hereus del Comte d'Urgell i abans de l'arribada dels Trastàmara. No ens confonguéssim pas...
    Moltes gràcies pel teu comentari i pels ànims que em dónes!
    Una abraçada!

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Queca

Queca

108 Relats

757 Comentaris

187067 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Fisioterapeuta i pedagoga.

Lectora intentant escriure.

Enamorada de la literatura, d'estimar, del mar i a vegades, de la vida.

Nascuda al febrer del 87, treballo amb avis, que són el pou de sabiesa on intento aprendre cada dia quelcom nou (sobre ells, sobre la meva professió, sobre la vida, sobre mi mateixa).

Per què Queca? Lleigeix "Te'n vas anar".