Reflexions

Des de fa segles, les dones han defensat amb dents i urpes la seva condició d'igualtat respecte dels homes. Sempre s'ha dit que el futur està en mans de les generacions que venen, completament d'acord. Avui en dia, si preguntes a una nena de dotze anys què vol estudiar, no t'ha de sorprendre pas que et respongui: "la manera de casar-me amb un milionari". Ara, les nenes ja no volen ser advocades, metges o mestres, això són oficis de fracassades, les nenes aspiren a molt més, volen ser models, actrius, cantants o simplement famoses, del tot respectable, i admirable. Respectable perquè varen ensenyar-me que totes les opinions, hi estiguem d'acord o no, han de ser acceptades. Admirable pel valor que demostren aquestes nenes, per la seva superioritat, que per ser algú no necessitaran estudiar ni saber, que seran felices amb la seva ignorància, sent manipulades sense adonar-se'n, sent utilitzades amb el seu passiu consentiment. Respectable i admirable, penós. Substituir el coneixement per la popularitat? Canviar els llibres pels diners? I demà? Com continuarà el món? Hi ha coses que no podré entendre mai, com per exemple que una nena de dotze anys conegui a la perfecció cada detall de la vida d'aquells personatges que es passegen per una casa d'on no en poden sortir, gravats les vint-i-quatre hores, i ni tan sols hagi sentit a parlar de Garcilaso, Josep Pla, Cervantes, Bécquer, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Shakespeare, Neruda, Ruyra, Manuel de Pedrolo. Sembla impossible, però és així. Saber-se abans la data de naixement d'algun actor famós a conèixer l'any de la Revolució Francesa. Quan hi penso, de debò que m'espanto.
Però tampoc cal ser hipòcrites. Quantes de nosaltres no hem pensat mai en viure bé? I em refereixo a viure bé de debò, a poder gaudir de la vida sense preocupar-nos pels petits detalls, com l'estabilitat econòmica, una hipoteca a trenta anys, lletres, factures... Quantes de nosaltres no hem somiat alguna vegada en poder casar-nos amb un príncep? Doncs senyores, els he de dir que fem tard. El Príncep, i dic Príncep amb majúscules perquè és el nostre, ja està compromès, i el fet que la seva senyora esposa, la mateixa que ens ha arravatat el somni de poder ser princeses de la nostra terra, sigui una dona amb estudis i divorciada no ens ha de servir de precedent, que el fet que un príncep hagi triat una dona suposadament intel·ligent no vol dir que els que encara resten solters facin el mateix. Per tant, les aspirants a princeses i a vividores de la vida que continuïn amb el seu enriquiment exterior, mentre que les més astutes, potser triïn continuar amb la vida serena i tranquil·la d'una dona treballadora, gaudint d'un bon llibre assegudes al sofà, podent assaborir sense cap càrrec de consciència un dolç pecat, allunyades de la premsa rosa, dels paparatzzis i dels fàcils calers, que així com arriben, se'n van.