No puc oblidar, aquells sopars senzills…
O aquest foc que potser queda dins aquell encenedor…
I ara perquè no puc deixar de mirar l'ilargia cada nit?
Mil imatges de carrers on passejavem tu i jo sols, a la llum d'aquella,
la nostra cançó.
Passant els fulls del calendari, em recorden que..
que trobo a faltar massa el teu somriure… l'alegría que radiaves.
Qui pogués tornar a sentir el fum d'aquell tabac tan sols un instant més.. reposant entre els llençols.. preparat per l'abraçada.
I és que tan fa si es princesa Sheila o Leila..R3p2 o C3P4..
Si neixia el teu somriure.
I és que dins de la closca del cargol, fa que es reaccioni lentament al costat d'una formigueta.
Quan aconsegueix-ho despendrem d'ella, ja et diviso en la distància.
Els trajectes en "nusbit", o el record d'aquella nit,
a la plaça on el concert… realment va ser el de menys..
Recordant el nostre indret, de prats verds i platges fines, complementant-se fent l'amor a un mar d'aigües liles,..
allà, sovint ens trobavem.

A mitges va! I sempre m'enredaves.. pero m'era igual.
I aviat vint i sis vesprades, que no han estat res,
Preparant-se per un brindis,
Algun d'ells en la distancia, i aquest cop…
sense poder mirar-te els ulls.

No puc oblidar, aquells sopars senzills…
O aquest foc que potser queda dins aquell encenedor…
I ara perquè no puc deixar de mirar l'ilargia cada nit?
Mil imatges de carrers on passejavem tu i jo sols, a la llum d'aquella,
la nostra cançó.
Passant els fulls del calendari, em recorden que..
que trobo a faltar massa el teu somriure… l'alegría que radiaves.
Qui pogués tornar a sentir el fum d'aquell tabac tan sols un instant més.. reposant entre els llençols.. preparat per l'abraçada.
I és que tan fa si es princesa Sheila o Leila..R3p2 o C3P4..
Si neixia el teu somriure.
I és que dins de la closca del cargol, fa que es reaccioni lentament al costat d'una formigueta.
Quan aconsegueix-ho despendrem d'ella, ja et diviso en la distància.
Els trajectes en "nusbit", o el record d'aquella nit,
a la plaça on el concert… realment va ser el de menys..
Recordant el nostre indret, de prats verds i platges fines, complementant-se fent l'amor a un mar d'aigües liles,..
allà, sovint ens trobavem.

A mitges va! I sempre m'enredaves.. pero m'era igual.
I aviat vint i sis vesprades, que no han estat res,
Preparant-se per un brindis,
Algun d'ells en la distancia, i aquest cop…
sense poder mirar-te els ulls.

Que torni a venir tan fred com cregui necessari...
que jo estaré al caliu de les teves paraules.. i d,entre les teves mirades ... recordant un febrer passat... i somniant un febrer futur.

vaig tirant cap el somni ok?

mil petonets vida

Llàstima que les olors no es puguin fotografiar.. pq si es pogués, amb la teva, empapareraria totes les parets de la meva vida.

petons nimfa dels meus somnis

Res pot asegurar un final, ja sigui bo o dolent. Simplement s'ha d'intentar avançar superant els mals moments de la vida. ser pacients.. i gaudir de la dolçor dels seus premis, que de moment són abundants!

pq la vida no és facil, però tampoc és tan dificil, sino que ens la fem dificil.

Disfruta de la vida, disfruta'm si tu vols, i espero que sigui tan temps com mil voltes de busques de tots els rellotges del món existens i per existir.

petonets vida

Quan vaig llegir el relat... s'hem va posar la pell de gallina.

poques vegades una història així ho havia conseguit.

Un petonet especial.

segueix així ;)

Mai has llegit alguna cosa que tha fet caure alguna llàgrima?
A mi si..i ara mateix una goteta furtiva sha escapat fent senderisme per la galta.

Mai has llegit alguna cosa que tha fet caure alguna llàgrima?
A mi si..i ara mateix una goteta furtiva sha escapat fent senderisme per la galta.

La sensació que em produeix aquest escrit.. és el mateix que el de la propia caricia. un cop més l'expresió de la mirada tendre mostra el que molts cops no es pot escriure, pero que amb petons s'intenta teclejar.

Segueix així, sorprenent-me dia a dia, per aquí... per allà.

petonets

Unes paralules tristes... però quan menys t'esperes els somnis esdevenen realitat. potser ocurreix quan distingeixes entre aquests que lo irreal a vegades pot ser real.

És llavors quan fa falta lluitar i aconseguir que no tinguin l'oportunitat de mai més ser somnis..sino realitat

Un petó molt especial des de un raconet del penedès.