Quadre de Febrer

Un relat de: Akerbeltz

El dia, indecís, no sap si renéixer o vèncer
Mentre tu i jo esdevenim
una sola persona
I el món sembla que deixi de girar
Per uns instants
quan les mirades es fusionen
expressant sense paraules,
vivint amb el cor ample.
I sento com si res més enllà
tingués color ni forma
Només m'arriba als sentits
una embriagadora olor de coco
que al tancar els ulls viatja dins meu.

Però mires al cel, i t'entristeixes...
Sort que la música no abandona
aquests dos cossos
que junts desprenen
la deliciosa harmonia
de la felicitat
Dins un món
que sembla irreal.
Que no s'aturi la màgia,
I que no davallin els somnis.
Que l'amor encengui poesia
I els versos la nostra esperança.
Que els nostres peus
ens portin per cales màgiques
indesxifrables
I el temps ens abraci entre carrers empedrats
Fugint de realitats que ens acompanyen
Cercant noves imatges per passejar-hi
Dins el nostre somni,
que desitgem que mai acabi.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: