Moments en què sols els ulls són els que parlen...

el teu poema com la descripció dels moments de intimitat que donen sentit a la vida. Molt bonic.

Dolç dolç,
com el moment que vius!!
Sempre ho descrius
com vols.

b-Xitus.

La sensació que em produeix aquest escrit.. és el mateix que el de la propia caricia. un cop més l'expresió de la mirada tendre mostra el que molts cops no es pot escriure, pero que amb petons s'intenta teclejar.

Segueix així, sorprenent-me dia a dia, per aquí... per allà.

petonets

vull viure aquests moments descrits...
Molt maco...
Petons!!!

...sempre, tendre i dolç. M'ha agradat molt la frase- una carícia diu més que mil versos dins un núvol de paper i maduixes de mel. - Una abraçada.

en ke la felicitat es el plaer mes gran.. amb la persona... ke moltes vegades t'ha fet somriure...
Crec que en un futur iventeran un invent pk akests moments durin x sempre...
un petooo ml fort!
es genial!
testimo

Ja et tornem a tindre per aqui, a tope i plena de vida.
una abraçada xivi
pere

Aquests són els millors moments. Llàstima que no sempre es podem viure aixi de bé. Però en tots els casos el somriure sempre present!