Alenada de vida

Un relat de: Akerbeltz

Miro fixament la finestra que m'observa cada matí,
els seus ulls em trensmeten alenades de vida,
Comparteixen amb mi cada segon, cada moment, cada nit.
Em travessa amb verdor la retina, reseca de polució
Em protegeix del vent gelat, que tans estan disposats a bufar
Quan ella vol, s'obre. Quan jo vull.. ella és tanca
Curiosa complicitat la nostre,
que cada nit..quan la miro fixament.. ella es fa la dormida
i quan jo dormo.. ella..m'observa,
em tranquilitza..
cada nit..
a cau d'orella..
em promet poder despertar al seu costat
traspassar els seus ulls amb els meus
els seus ulls verds.. fonent-se amb els meus

Comentaris

  • només...[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 21-04-2006

    volia dir que m'encanta mirar per aquesta finestra....

    :*

  • primer de tot[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 17-02-2006

    benvingut al món del i les relataires... i felicitats pel teu primer poema publicat...
    li he fet un cop d'ull, i aniré comentant....vaig per ordre, jeje

    Realment només una mirada d'estima a la terra pot fer que els seus ulls verds siguin tan verds i dolços com els dibuixes...
    alenades de vida en forma de vers....si senyor! felicitats!!!!
    salut i paraula!
    un petó!
    Sílvia