Esperaré en el llit - (Oració) (ARC a la ràdio - Desig)

Fa una mica de por i tot.
Anna

serem sols al darrer moment, com ho érem al neixer. El mèrit del relat és que traspúa serenor davant el final del camí amb el darrer comiat.

En un relat tan curt, curtíssim, no te cap mèrit descobrir-ne el final de bell començament. El que val és la manera de dir-ho. En aquest cas la petita història és el de menys.
—Joan—

"El cansament em colpeix, viure en aquest casal solitari em fa venir basarda, però és casa meva...

Quantes sensacions provoca aquesta única frase, quanta profunditat dins del tedi de viure sabent que som finits i efímers, sabent que després només serem un record fugisser en la memoria d'algú, això si hi ha una mica de sort.

Chapeau Ferran!

Poques paraules per dir molt del tarannà d'una persona. Efectivament, t'has centrat en la recta final d'una dona que espera la mort amb serenor, amb recolliment i amb el cap ben clar. I aquí és on rau la sublimitat, l'elegància d'aquest relat que, a mesura que el vas llegint, et sents implicat en un acompanyament que significa l'acceptació d'una partença volguda, desitjada.
Una imatge molt ben narrada, i especialment sentida.
Una abraçada, Ferran!

Mercè

tan irreal com sembla . L¡àvia de una amiga meva avisà als seus fills que "se li acabava la corda ". Morí a les poques hores.
Magistral relat , darkman.
Una abraçada.

Un bon relat fosc, de fet m’ha recordat a un fet real, un senyor gran conegut de la nostra família un dia a la nit quan ja era al llit amb la seva dona es va trobar malament, cridar la filla ( soltera de tota la vida i que per tant encara vivia amb ells), la filla volia avisar a una ambulància, però el pare l’hi va dir que no
Que havia arribat la seva hora, per tant la filla es va asseure al costat de llit amb la mare ajaguda al costat del pare que s’estava morint, al cap d’unes hores per saber de segur que era mort la dona d’ell el va tustar amb el peu just en la cama que a ell sempre l’hi feia mal, com que ell no es movia van deduir que era mort, la filla se’n va tornar al seu llit i la dona va acabar de passar la nit al costat del difunt.

A l’endemà la mateixa filla ens ho va explicar, com si fos el més normal del mon. Aquesta és una història real que a mi sempre m’ha semblat molt surrealista, de fet la vida moltes vegades ja ho és.

La fada.

Malgrat que una tenebra embolcalla el text, esguitat de gotes costumistes, m'ha agradat molt el plantejament que has fet de l'arribada de la mort. D'una manera un tant inquietant però al mateix temps assumit d'una manera molt natural. Un joc de contrast que confegeixen com un quadre impressionista.

Malgrat que una tenebra embolcalla el text, esguitat de gotes costumistes, m'ha agradat molt el plantejament que has fet de l'arribada de la mort. D'una manera un tant inquietant però al mateix temps assumit d'una manera molt natural. Un joc de contrast que confegeixen com un quadre impressionista.

Enhorabona home fosc, per un relat tan ben portat. M’ha semblat lliscar de puntetes per sobre l’escena per no espatllar el moment .

Una forta abraçada i bona entrada d’any

És d'aquells relats que m'hauria encantat escriure (si se m'hagués acudit abans que a tu, és clar :-)) Dir tant amb tant poques paraules és probablement el que més m'encisa al llegir-lo. HI ha un munt de sensacions que fas imaginar al lector mentre es situa en aquell casaslot, acompanyant-la. M'ha encantat, de debó.
Una abraçada, i que tingueu molt bon any!

Relat fantàstic, breu, clar i contundent. La mort arriba ràpid, no es fa esperar i no calen més detalls. El teu relat n'ha dit els justos i necessaris. Ambientació casolana d'aire humit, glaçat de mort. Reflexes ambients amb un gran encert literari i gaudeixo. Una forta abraçada Ferran i molt bon Nadal!

Aleix

que em corseca.

I a fora no hi he vist ningú.

La Senyora Obscura vindrà qualsevol dia. I mentrestant, aixequem el coll per aspirar l'aire fred i ballem entre les fulles caigudes: ballem el ball de viure.

M'ha colpit profundament. ( Diuen, que l'home és l'únic animal que sap que ha de morir. Saps, jo crec que molts altres animals també ho saben. No sembla una cosa molt difícil d'esbrinar, mirant pel voltant.)

Magnífic relat. Em trec el barret i ballo.

Que passeu un bonissim Nadal, un petó

S

Esperem que efectivament ja estigui morta quan arribi la filla perquè si no quina putada.

Un relat que no necessita més paraules, que explica el que és esencial i no es limita a una simple anècdota. Entre línies hi podem llegir molt més. Ens acostumes molt malament, home fosc, i tu mateix t'has posat un nivell tan alt que ja no et permetre'm que el baixis. Et felicito!

Què vols que et digui, poder hi he trobat a mancar paraules per expressar amb més
flaire el que expresses, sol.litud i mort, angoixa indefugible, intemporal, Mai no sabem que hi haurà darrera de la porta. Si esperar al llit és el més humà després de tota una vida.

El teu relat m'ha fet recordar un episodi de la sèrie Plats Bruts, quan la iaia arriba a casa del David i del López per morir-se... Diu que ha notat aquella coseta a dins que li diu que li ha arribat l'hora... Al final, si no recordo malament, la coseta eren gasos... ha,ha
Un altre bon microrelat, com de costum... Per cert, vaig trobar a faltar el teu microrelat a la convocatòria del mes passat... Fins aviat, company!!

... i poca hi puc afegir a banda que és bo!
Sempre un plaer segur llegir-te!

quimmiracle

D'aquells que fan posar la pell de gallina...
Ai! la puta dama negra!
Salut!
FRANCESC

Sempre em sorprenien els casos de la gent que sabien la seva data exacte del marxar d'aquest món, fins i tot ho deien els seus familiars o la gent molt propera i es preparaven amb la conciència plena durant últims dies. Aquest desig no es impossible per a alguns.
M'ha agradat el realt i estava molt contenta de coneixer-li i la seva dona personalment durant la presentació. Fins la propera!

Jo també, com tu, no he volgut caure en el consabut relat eròtic quan he vist el sentiment que tocava aquest mes de desembre. En aquest cas, jugues amb l'ambigüetat (o la polisèmia) de la paraula i amb l'ambivalència del seu cumpliment. Un tema molt ben trobat d'entrada. Com que no et calen massa paraules les emplenes de contingut, amb un vel de lirisme subtil i les utilitzes de manera sàvia per compondre un relat perfecte, ordenat, que busca el final (mai millor dit) sense pressa recreant-te en l'escena, pintant-la amb ma ferma i tendresa alhora. Molt bon relat, home fosc dels barrets. Em trec el meu capell en honor teu.

---si és bó saber quan arriba "la parca" Alguns diuen que ho voldrien saber i d'altres que ni pensar-hi. La vida és interesanat si t'ho mires fredament. No saps quan durarà, i crec fermament que en un principi, això era molt bó. Un podia viure intensament cada segoin perquè no sabia que passaria el segon següent. Però la societat cada cop s'ha anat modificant perquè no gaudeixis de la vida sinò que treballis pensant que demà podràs tenir un futur millor. Però hi haurpà un demà?
Una abraçada.