Entre el cel i l'infern

Hola, voldria dir-te un detall, si pot ser.
Podries enviar-me pel meu Gmail, la qüestió de com posar una imatge en la meua pàgina després d'editar un relat.
És que com m'has posat la imatge de Perseu, en el teu comentari, em fa pensar que podria fer-ho jo també.
M'ha posat: Imatge perduda? Sí, portes raó.
L'enllaç el tenia posat en la meua pàgina i crec que tu m'ho has vist i és així.
No sé com ho hauràs fet per a posar la foto que jo volia en el teu comentari.
Podries trametre'm els passos que es fan per a posar una foto en un relat.
En el meu Gmail, que és aquest: llamprmc@gmail.com.
Gràcies per tot.
Ara el desborraré, el relat i intentaré el millor possible per a millorar-lo.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Hola, Galzeran. Molt bon relat que em fa pensar que hi ha un cel i també l'infern. Ho descrius d'una manera especial i amb qualitat, on es veu l'amor molt destacat.
Escrius molt bé. I té tècnica aquest relat.
Enhorabona.
Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari, on m'expliques el meu relat "Observant a Perseu". Em comentes que podria millorar-lo, amb els possessius, que té.
Gràcies per la teua opinió. A veure que tal!
Cordialment.

Sempre en lluita. Encara no n'hem aprés prou.
Si prescindissim de l'opinió dels altres fórem més feliços.
Molt bon relat.
Una abraçada.
MariaM

Perquè jo, en Kefas, el que fa nusos a la terra que després es fan al cel i el mateix en sentit contrari, estic in albis del tema. I m’amoïna perquè fins ara les forces de signe contrari es repel·lien. Si ara es comencen a atreure, puc quedar fora de joc, i m’hi va la feina. Temps enrere vaig trobar la Lilith, la primera dona de l’Adam, i em va sorprendre el fet que no em causés la repulsió d’altres milenis, fins i tot la vaig trobar agradable. Potser és veritat que els temps estan canviant. Li escriuré perquè tal com estan les coses, el pitjor és quedar fora de la foto.

I coneixen-te quin goig poder divertir-me amb una prosa irònica i 'perversa'. D'escriptor 'malgré lui'; de relataire conscient, d'home de pau.

Com sempre: Salut i rebolica!

Una carta d’amor i de penediment. Ben descrits els sentiments , l’ambient, i la situació i amb la dosis necessària d’intriga per saber què passa i el perquè . El comiat desvela el misteri i et fa pensar com les circumstàncies de ments tancades i obtuses porten en orris una relació d’amor.
Per sort, jo veig moltes parelles homes i dones juntes pel carrer agafats de les mans, com una cosa natural. Hi ha però també un moviment homòfob que està ressorgint i que, déu no ho vulgui, (sobretot déu) ens faci retrocedir.

M’ha agradat llegir-te, Galzeran. I això dels premis dels concursos depèn de molts factors.

Si hagués estat al jurat te l’hagués premiat.

M'ha agradat molt! M'ha agradat sentir com el personatge es despulla dels seus sentiments, la seva sensibilitat, un fet, tan pur com és estimar. Però de vegades es complica... Una llàstima que l'ésser humà no entengui que estimar és part de l'essència de la vida, i l'amor no veu, no entén de gènere, si no només sent i quan ho fa té la necessitat de compartir-ho amb qui ho ha sentit. No només, això, ser correspost, tan senzill per a alguns i tan complicat per als altres.
Gràcies per aquest relat,
Neus Marín Cupull

Un relat on algú defensa allò que vol i desitja amb claretat i força! Molt ben explicat!
No m'esperava el final!
Amb total cordialitat

Gràcies per compartir la carta.
M'ha agradat.

...de poc treballat, res de res.
M'ha agradat comprovar com desgranes , a poc a poc, el pensament d'un protagonista, els seus sentiments, i el seu penediment. Je se sap que no sempre podem ser els guanyadors d'un concurs, no depèn tan sols de la nostra habilitat, també depèn del gust de les persones que formen el jurat. El que no podem fer mai és desanimar-nos.

Com que ja saps que soc una mica obsessiva amb la gramàtica, et comento dues cosetes: On diu "hagués escrit", hauria de dir "hauria escrit" i on diu "ficat en mig", hauria de dir "ficat enmig".

Espero que continuïs penjant molts més relats en aquesta pàgina.

Cordialment,

brins