CAMINS DE LLUM (Arc a la Ràdio - Cicle de la Vida - Novembre - Naixement)

Camins de llum

Aquell anterior nostre que ja hi ha passat no ens dóna la raó de persistir en un fet tan angoixant. Si cal viure-ho com un càrrec transcendent, hauria de ser més fàcil arribar-hi. El trasllat de la consciència no és pas senzill, i l’anterior viure s’oblida en els primers alens. Allí d’on ve el sentit nostre no valora l’existència d’una Terra rutilant plena d’olors i colors, no és ni una opció del viatge, on passa desapercebuda en una eternitat que ignora l’essència de l’unívoc. Per sort, un cop raus en aquest curiós i tangible món, els anteriors t’embolcallen sols d’arribar-hi.

Entenem que l’experiència carnal complementa els coneixements adquirits en el nostre viatge d’eons. Passem de la llum al físic i malgrat els fets del trànsit s’esvaeixen, resten en una anul•lació latent que puc sentir com un incert punt amagat de la consciència. Però m’he d’espavilar, el temps és finit en aquest espai diferent, i a cada pensament oblido més detalls de l’etern viatge. Entro a una nova vida i de fet, la sensació és que surto a un espai fred amb un cos pesant i sense autonomia on puc percebre un caliu nou, diferent. Però no defineixo les realitats que em són tangibles, no encara. Puc sentir un neguit que m’impedeix deixar de xumar aquell cos substancial que m’omple d’una agradosa sensació de pau, alhora que descobreixo noves percepcions en el contacte amb aquest ésser anterior i sublim al que puc ensumar, que m’inspira tendresa i m’ofereix aquest nutrient guaridor que omple d’una manera incomprensible l’espai humà que ara habito.

Potser aprendré alguna cosa en aquesta realitat que puc entendre com un viure diferent. Però mentre recordi el viatge pels camins de llum, mantindré vital el neguit de retornar al no lloc d’on he vingut, gaudint l’experiència que ara enceto i que sé que em durà a una nova visió de l’eternitat, quan hi retorni.