Deixa'l Créixer

Un relat de: Galzeran (homefosc)

Créixer i somiar

T’he vist créixer, en nits solitàries,
de quan el sol dorm el somni ocult
dels desitjos que no has viscut.

Et sento respirar amb l’aire matiner
de la platja propera, picada d’estels
reflectint-se en el mar, morint a l’arena.

Brollant vida com d’un arbre silent,
irradies la màgica llum
dels eterns dies per viure,
persistint en l’anhel de la descoberta,
farcint-los de capvespres misteriosos.
Viure i créixer, sense parar-hi atenció.

Revivim instants fulgents, de sols remots
que poblen la brillant nit més fosca,
en el record d’un desert llunyà.
I se que t’observava, en l’etern arenal
de sorra encara càlida, i recordo com
em fascinaven els teus menuts ulls enlluernats.

He vist que et fan somiar les terres remotes,
captiu per l’espectacle de fredes imatges, irreals,
que es veuen créixer en l’horitzó del crepuscle.

Deixa’l viure, com un arc eteri i lluminós
del crepuscle, com la acolorida cortina
de rajos màgics, en el cel del nord.
I em repeteixo; deixa’l créixer, sí,
i també somiar, créixer i somiar, avui,
que ja es farà gran, demà.



En el bloc de l'home fosc podreu escoltar i veure el vídeo que en un principi va inspirar aquest poema

Comentaris

  • el bloc ha canviat.[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 18-10-2015

    ara el poema en colors el veuràs aquí

  • Paternal. [Ofensiu]
    Eloi Miró | 28-11-2013 | Valoració: 10

    És bonic que un pare senti aquestes emocions i encara ho és més que les pugui fer paraules i literatura. No hi ha res més bonic que deixar que el fill somiï, sobretot pensant que, tot i ser una il•lusió, es poden fer realitat.
    Gràcies
    Eloi

  • Ai, la infantesa que s'escapoleix[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 22-06-2013 | Valoració: 10

    Hola, Ferran!
    Quin poema més bonic! I quin gran pare deus ser quan plasmes en els versos el goig de veure el teu fill créixer. La infantesa és un paradís que moltes vegades ens adonem que és com a tal quan ja l'hem abandonat. Ganes de créixer? Sí, però sense abandonar un camí ple d'estels...

  • Molt i molt emotiu![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 11-04-2013

    Avui dec tenir el dia fluix, perquè entre el poema de l'allan lee i el teu, m'he emocionat de valent. Això de recordar-se a un mateix que cal deixar créixer els fills és molt sensat, però molt dur alhora perquè sense voler te'n vas cap als records d'infantesa, cap als mil moments divins viscuts conjuntament, i això cou, la veritat.
    Un poema on els sentiments es mostren a flor de pell però des d'una voluntat i fermesa serena dignes d'admirar. Senzillament, amb un llenguatge admirable t'has deixat anar i has expressat tot l'amor que sents cap al teu fill estimat. L'enhorabona, company!
    Una abraçada per a tu, i, si m'ho permets, una altra per a en Regor, que també s'ho mereix, que caram!
    Fins ben aviat!
    Mercè

  • Preciós![Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 08-04-2013 | Valoració: 10

    Un relat preciós de veritat Ferran! Et felicito, jo estaria a l'altre extrem al de créixer encara però m'hi he sentit molt identificat.

  • Sense parar-hi atenció[Ofensiu]
    allan lee | 07-04-2013

    viure i créixer: Sí! això diuen que és la vida. No embolicarte en voler saber perquès, ni fer promeses perquè no saps si les compliràs, ni encegar-te a llarg termini. No he vist el vídeo, però vull interpretar el poema tal com el sento en llegir-lo: penso en un nen, d'ulls brillants, a qui estimes; també penso en un nen que es fa gran, però que pots rememorar sempre en una platja coneguda, en un instant que brilla en la memòria. Deixa'l créixer. Mentre creixi, viurà. Morim quan deixem de fer canvis. M'agrada molt, m'ha tramés molts sentiments. Una abraçada

    a

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Galzeran (homefosc)

Galzeran (homefosc)

96 Relats

844 Comentaris

230659 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
A voltes escric per necessitat.

(Maria Barbal dixit)

El bloc de l'home fosc té més relats i poesies meves aneu-hi per aquí

De mica en mica aniré marxant, potser sols quedin alguns relats presentats i escollits en els concursos, i potser algunes poesies, però fins i tot aquestes acabaran per volar-

Gràcies pels vostres comentaris.


Fd'AG


JAUME DARGÓ, UN ALTRE JO

ESCRITS DE L'HOME FOSC

L'HOME FOSC AL FACEBOOK

AUTOR A GOODREADS







A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.

Fd'A