NO T'HE PERDUT

Un relat de: Galzeran (homefosc)
No t’he perdut

Com podré dir adéu
sense que la gola s’ennuegui
en un gargall de mots,
de sensacions contraries.

Han estat tants els anys
que hem compartit la vida,
tants els dies
que no ens hem vist...

Com podré dir-te adéu,
si no he volgut deixar-te marxar,
si no he volgut comprendre
que marxaves abans que no pas aviat.

No vull dir que t’he perdut,
Perquè no vull perdre res
I seré conscient de no voler (poder)
escoltar mai més la teva veu.

En el fons sé que no t’he perdut,
Sols deixaré d’escoltar-te,
i dins meu, per sempre
viurà la teva veu.

Comentaris

  • Bonic[Ofensiu]
    Eloi Miró | 28-11-2013 | Valoració: 10

    M’agrada... és una poesia que sent crua, transmet molt i bo. Crec que encara no t’havia llegit mai, continuaré investigant els teus relats!
    Salutacions:
    Eloi

  • No sabia[Ofensiu]
    Lavínia | 11-11-2013 | Valoració: 10

    que també escriguessis poesia, Home Fosc. És bona. Has sabut expressar l'adéu amb sensibilitat.
    Gràcies pel teu comentari, Ferran.
    Una abraçada.

  • Un adéu [Ofensiu]
    Atlantis | 27-05-2013

    Mai no es perd ningú si es porta a la memòria. Quan algú proper mort, descobreixes tot el que has compartit però sobretot tot el que no has pogut estar amb ell (els dies que no en hem vist...)

    Un bon poema molt adequat tant per Moustaki com per una qualsevol persona estimada que ens hagi deixat.

    Una abraçada

  • Avec ma solitude[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-05-2013 | Valoració: 10

    Un adéu viscut amb solitud, amb plenitud interior. El ressò d'un comiat amb molts punts suspensius. Un joc de paraules adequades i ben posades. Un sentiment de maduresa davant una pèrdua sentida. Per moltes abraçades que ens donin, l'esforç interior és tan personal! M'has deixat tocadet Ferra, però amb el bon regust de la concisió i la transmissió aconseguida. Una abraçada.

    Aleix

  • Magnífic en la senzillesa[Ofensiu]
    bloodymaruja | 24-05-2013

    M'he emocionat quan dius que han estat tants els dies compartits i tants dies que no us heu vist.. Ahir vaig fer el comentari i , quan el vaig voler enviar es va penjar la pàgina, i era l'acaparadora de l'Allan Lee, multiplicant comentaris com els famosos pans i peixos ( ara ens aniria de conya el miracle aquest).
    Sense bromes , un poema preciós sortit directament de l'ànima. I ànim, que no serà res la cosa de l'ull. Una abraçada

  • Un poema delicat i preciós[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 24-05-2013

    Tal vegada per això m'ha sobtat més la paraula "gargall". Trobo que no lliga amb la resta del poema.
    Una abraçada, Ferran.

  • Poema de dol[Ofensiu]
    iong txon | 23-05-2013

    Uns versos sentits dedicats a una veu que ens ha deixat. Dedicat a George Moustaki, en el dia que hem rebut la notícia del seu traspàs? O simple coincidència? Un poema molt emotiu, en tot cas.
    Salut,

    iong

  • Poema de dol[Ofensiu]
    iong txon | 23-05-2013

    Uns versos sentits dedicats a una veu que ens ha deixat. Dedicat a George Moustaki, en el dia que hem rebut la notícia del seu traspàs? O simple coincidència? Un poema molt emotiu, en tot cas.
    Salut,

    iong

  • Ostres[Ofensiu]
    allan lee | 23-05-2013

    T'ho prometo que no he fet res estrany, ha sortit mil cops. Ho he marcat com ofensiu, a veure si ho treuen. Ho sento, de debò.

  • No, no l'has perdut.[Ofensiu]
    allan lee | 23-05-2013

    No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
    Un petó

    s

  • No, no l'has perdut.[Ofensiu]
    allan lee | 23-05-2013

    No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
    Un petó

    s

  • No, no l'has perdut.[Ofensiu]
    allan lee | 23-05-2013

    No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
    Un petó

    s

  • No, no l'has perdut.[Ofensiu]
    allan lee | 23-05-2013

    No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
    Un petó

    s

  • No, no l'has perdut.[Ofensiu]
    allan lee | 23-05-2013

    No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
    Un petó

    s

  • No, no l'has perdut.[Ofensiu]
    allan lee | 23-05-2013

    No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
    Un petó

    s

  • No, no l'has perdut.[Ofensiu]
    allan lee | 23-05-2013

    No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
    Un petó

    s

  • No, no l'has perdut.[Ofensiu]
    allan lee | 23-05-2013

    No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
    Un petó

    s

  • No, no l'has perdut.[Ofensiu]
    allan lee | 23-05-2013

    No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
    Un petó

    s

  • No, no l'has perdut.[Ofensiu]
    allan lee | 23-05-2013

    No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
    Un petó

    s

  • No, no l'has perdut.[Ofensiu]
    allan lee | 23-05-2013

    No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
    Un petó

    s

  • No, no l'has perdut.[Ofensiu]
    allan lee | 23-05-2013

    No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
    Un petó

    s

  • No, no l'has perdut.[Ofensiu]
    allan lee | 23-05-2013

    No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
    Un petó

    s

  • No, no l'has perdut.[Ofensiu]
    allan lee | 23-05-2013

    No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
    Un petó

    s

  • No, no l'has perdut.[Ofensiu]
    allan lee | 23-05-2013

    No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
    Un petó

    s

  • No, no l'has perdut.[Ofensiu]
    allan lee | 23-05-2013

    No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
    Un petó

    s

  • No, no l'has perdut.[Ofensiu]
    allan lee | 23-05-2013

    No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
    Un petó

    s

  • Trist i realista[Ofensiu]
    bloodymaruja | 23-05-2013

    M'n commogut els versos:

    Han estat tants els anys
    que hem compartit la vida,
    tants els dies
    que no ens hem vist...


    Demostres uns sensibiltat enorme, i això fa patir més encara.
    Una abraçada

  • un poema...[Ofensiu]
    joandemataro | 23-05-2013 | Valoració: 10

    molt sentit ferran, es veu que surt del més fons del més endins

    records!
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Galzeran (homefosc)

Galzeran (homefosc)

104 Relats

967 Comentaris

232631 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
A voltes escric per necessitat.

(Maria Barbal dixit)

El bloc de l'home fosc té més relats i poesies meves aneu-hi per aquí

De mica en mica aniré marxant, potser sols quedin alguns relats presentats i escollits en els concursos, i potser algunes poesies, però fins i tot aquestes acabaran per volar-

Gràcies pels vostres comentaris.


Fd'AG


JAUME DARGÓ, UN ALTRE JO

ESCRITS DE L'HOME FOSC

L'HOME FOSC AL FACEBOOK

AUTOR A GOODREADS







A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.

Fd'A