nadàlia

Barcelona,

38 Relats, 70 Comentaris
15905 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Persona a qui entre d'altres coses, li agrada escriure, tinc publicada una novel.la eròtica "L'emprovador de senyores" del 2003, de l'editorial Abadia...fa temps que assajo poemes i relats i em deixo anar amb la imaginació i les vivències com a fogar de nous temes.
Escriure, escriure , per foragitar esculls i viure el moment present.
Tinc , també, tres flors a casa, que perfumen l'estela del camí.
Una forta abraçada i moltes lectures, que n'hi ha per donar i per vendre!
La vida? neix també al secà i entre les pedres,la vida empeny la vida, fem-ho senzill!

Últims relats de nadàlia

  • Essencial

    nadàlia - 04-09-2014 - 45 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Només t'ho diré en tres paraules:Respira, Menja i Dorm.Després aprofita viure dins els teus somnis... més

  • Despulla't

    nadàlia - 03-09-2014 - 361 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    N'estava tipa, tipa de treballar tantes hores per un jornal maliciós, absurt, asssassí, sí es sentia assassinada cada nit quan plegava de la feina, humiliada però la seva ment sempre trobava un motiu més

  • Arrenca'm el voraviu

    nadàlia - 25-01-2014 - 240 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Estirada al llit semblava una musa del pintor més excels.La seva mirada torbadorament càlida quedava fixada en el meu entrecuix a punt de saltar en cent pedaços més

  • .Desxifrat botó vermell.

    nadàlia - 20-01-2014 - 180 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Havíem de caminar de dos en dos, i portar-lo sempre a sobre encara que només poguessim pujar amb les nostres minvades forces. L'esclat del darrer obús.... més

  • Masturbació

    nadàlia - 20-01-2014 - 244 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    No podia continuar així, fet una coca perquè un parell d'empresaris havien menystingut el seu projecte, no s'ho podia agafar així, tenia l'esperit lluitador d'un guerrer, d'un guerrer sioux, envoltat de yanquis forasenyats, egòlatres, que només sabien veure..... més

  • Miratge de l'eclipsi de la lluna buida.

    nadàlia - 20-01-2014 - 80 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Diferents paraules es poden utilitzar quan parlem de miratges, paisatges albirats enmig de la sorra del desert, o idees mai no concretades en una assemblea de rostres amatents a l'aparició.... més

  • Títol,títol,títol...

    nadàlia - 09-05-2013 - 157 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Nooltmés m'ha deixat posar el títol, aquest mot que suggereix una porta oberta, però m'ha dit que si gosava obrir qualsevol porta les conseqüècies serien molt perilloses, i no volien acabar de comentar-ho més

  • Cançons retrobades

    nadàlia - 28-04-2013 - 320 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    És un recull de cançons que hem cantat alguna vegada i quan ho hem fet ens ho hem passat bé. Surten dels records, de situacions vivencials diferents. més

  • I aquell dia, vora el capvespre, s'aturà!

    nadàlia - 10-04-2013 - 261 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Vinga va , nois , com ha anat tot plegat, l'escola... Feu cara de cansats i encara heu de fer els deures.Joel , avui no et dutxis durat mitja hora, sí que l'aigua calenta va cara, és clar que ja ho sé que ho saps, però no em fas cas, t'haurem de fer sortir amb un raig d'aiogua gelada, ja ho veur més

  • Un pessic de sal un pensament de pebre

    nadàlia - 26-11-2012 - 249 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Després de la jornada electoral d'avui, volia fer unes breus reflexions. En primer lloc tenir l'esperaça com a ciutadà d'aquest país que les coses a partir de demà mateix es faran més bé..... més

  • El camí de Ghajas

    nadàlia - 22-11-2012 - 187 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Elr, demà en tornarem a parlauc camí és llarg però no és feix més

  • MACROREPTE:Un relat de 24 hores,bé 22 dues per menjar,estirar els braços....

    nadàlia - 12-10-2012 - 168 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Macrorepte: proposem alguns eixelabrats fer tot un repte d'esciptura, un text llarg, etern que ens ocupi el màxim nombre d'hores possible. Podem escriure des de 24 hores que fora el rècord a les hore sque puguem. Però sempre hi ha un dia que podem dedicar a fer una marató d'escriptura, com aques més

  • Pujades i baixades eròtiques....

    nadàlia - 22-08-2012 - 367 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    En Jaume tenia molta por, tanta por que molt sovint, gairebé sempre el deixava en un estat buit i ple alhora, es bloquejava sovint i aquesta por i angoixa el feia dubtar de la seva vàlua i sobretot de viure el moment present. Ell però sabia una cançó que era com un bàlsam més

  • Digues-m'ho en castellà!

    nadàlia - 17-08-2012 - 422 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Ara t'ho explicaré de nou, sí a cau d'orella si convé, a poc a poc, fins i tot si no ho entens t'ho diré en castellà. No et pensis que em costarà massa, no, és la primera llengua que vaig aprendre a l'escola més

  • La cosina és un risc!!!

    nadàlia - 23-07-2012 - 317 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Vaig d'una banda a l'altra, d'una altra a la banda. M'aixeco, ho ensumo, ho escolto, ho miro fixament i torno a girarvoltar una vegada i una altra sobre mi mateix. Veig que tot passa i res no queda, res no és constant, llevat d'aquesta crosta fastigosa que tinc enganxada. L'agafo, després de no s més

Últims comentaris de l'autor

  • nadàlia | 28-09-2014 | Valoració: 10

    Fa temps et vaig fer un comentari d'aquest relat. Avui m'agafes fred però m'he anat escalfant i em fas posar molt calent.Aquestes pàgines viscudes, desig que et mostro obertament fluïd i llaminer i sobretot real,.Realitat de "joie de vivre" que és el sexe.Per què si no el tenim....és tan evident...
    Nadàlia, esperant un altre relat dels teus.Nadàlia és un nom ambigu, literari, qui hi ha darrere?

  • nadàlia | 28-09-2014 | Valoració: 10

    No puc dir res.L'emoció és palpable.Gràcies , he après molt.

  • nadàlia | 28-09-2014 | Valoració: 9

    L'Irina traspua sensibilitat i una luxúria dolça i atrevida alhora.Aprofita el bon moment que viu i es llança a l'amor, al tu a tu, al contacte atrevit per sentir, sentir el plaer que li dóna vida a raig fet. Bon relat. Ens veiem.

  • nadàlia | 28-09-2014

    Ànims, conec el problema, però tu ets molt més valuós que una síndrome sigui la que sigui. Aquí a relats ens comuniquem, fem dançar les paraules i tu les fas ballar d'una manera especial.Viu els moments presents del dia, els petis moments que són els que vertaderament ens fan viure, mirar, olorar, tastar, palpar,mmmmm quantes sensacions a l'abast i si no les tenim ens les imaginarem, farem com si...i al final esdevindrà que sí dins nostre.Cadascú en el seu fur intern té un bressol de paraules que ens fan somriure a la vida.Una abraçada a tots.!!!

  • nadàlia | 28-09-2014 | Valoració: 10

    M'ha semblat molt interessant i alliçonador el teu relat.Les voltes que pot donar una vida i les tribulacions a què pot estar sotmesa en l'espai i els temps que pertoquen de viure-la.Sempre , però, al costat de la llibertat, la justícia i la pau el teu personatge o persona troba finalment la pau. Gran relat. Una abraçada.

  • nadàlia | 28-09-2014 | Valoració: 8

    Després de llegir el teu poema sento ben bé que estem immersos en una passió emocional que es desborda, que vessa arreu del nostre país.No sé si això ens porta a algun lloc més coherentment habitable o són exaltacions que fa apropiar-nos fins i tot com a nostre el cel que albirem cada dia o el mar que banya la costa.Personalment crec que la possessió dels elements de la natura està més en l'ull de qui mira que en el mateix cel o muntanya, aliens ells a cap nacionalisme.La terra , per a mi no és nostra, nosaltres som de la terra.Gràcies per fer-me reflexionar, només és un pensament.

  • nadàlia | 28-09-2014 | Valoració: 8

    Després de llegir el teu poema sento ben bé que estem immersos en una passió emocional que es desborda, que vessa arreu del nostre país.No sé si això ens porta a algun lloc més coherentment habitable o són exaltacions que fa apropiar-nos fins i tot com a nostre el cel que albirem cada dia o el mar que banya la costa.Personalment crec que la possessió dels elements de la natura està més en l'ull de qui mira que en el mateix cel o muntanya, aliens ells a cap nacionalisme.La terra , per a mi no és nostra, nosaltres som de la terra.Gràcies per fer-me reflexionar, només és un pensament.

  • nadàlia | 28-09-2014 | Valoració: 8

    Després de llegir el teu poema sento ben bé que estem immersos en una passió emocional que es desborda, que vessa arreu del nostre país.No sé si això ens porta a algun lloc més coherentment habitable o són exaltacions que fa apropiar-nos fins i tot com a nostre el cel que albirem cada dia o el mar que banya la costa.Personalment crec que la possessió dels elements de la natura està més en l'ull de qui mira que en el mateix cel o muntanya, aliens ells a cap nacionalisme.La terra , per a mi no és nostra, nosaltres som de la terra.Gràcies per fer-me reflexionar, només és un pensament.

  • nadàlia | 28-09-2014 | Valoració: 10

    M'has ben espantat llegint les primeres ratlles del teu text. Ah! la ficció, sort que és ficció ...esperem que mai la realitat superi aqueixa ficció i que cap home fosc, tal com l'entenc, enterboleixi el que poden ésser jornades de lluita i de goig i de fruició pels que les puguem viure i escriure. Felicitats pel relat i la ficció.

  • nadàlia | 28-09-2014

    Benvingut a Relats on ens trobem plegats qui ens agrada escriure. Que frueixis d'escriure i llegir....Felicitats!!!

  • nadàlia | 28-09-2014 | Valoració: 10

    Estic d'acord amb el que narres en el teu relat. No podem passar de qui pateix del que sigui....primer pero estima els altres com a tu mateix....i a voltes ens destruïm més que no ens auto estimem...

  • nadàlia | 28-09-2014

    Que Déu ens empari!!! Davan un fet, una desgràcia del tipus que sigui, davant la feblesa humana tenim dins nostre un prec que a voltes surt espontani.Demanar a Déu que ens empari, que ens faci de Pare bo, bondadós, amical, comprensiu, perdonador, que escolta amatent, que frueix de la singularitat de cada persona és, per a mi , lluny d'un jutge del bé i del mal, dos extrems massa separats i entre els qual hi cap tota la grandesa humana fins i tot en la seva misèria.Particularment demano a Déu, a Jesús que ens empari i amanyagui ens els moment que en que la vida és dura i quan les coses van malament ens obri aquesta llum personal per veure que no tot està bé o malalment. És un dualisme fals. La comprensió i la compassió són fruit de l'amor i Ell és un Déu de pau, compassió i comprensió...

  • nadàlia | 28-09-2014

    "Això amic meu , tan sols ho sap el vent, escolta la resposta dins el vent" cançó protesta dels seixanta de Peeter Seeger potser? no , no ben bé ara no recordo l'autor però és de la seva corda...L'hora final dius rau en la connexió amb Déu, per tant la connexió ha d'esser cada jorn, dada matí , cada tarda, cada segon, car no sabem quan emprendrem el llarg viatge...i les persones que estimem, i les persones que ens trobem formen aquest rostre diví, Ell és present en cada ésser humà, no sap de pobres ni de rics...m'ha fet pensar o reflexionar tot això el teu relat. GRÀCIES.

  • nadàlia | 28-09-2014 | Valoració: 7

    LLegint la teva poesia, té estructura de poema el teu relat, m'ha fet pensar en què no tots arribem a acomplir aquests ítems semblants a una perfecció humana que a voltes, les circumstàncies, no afavoreixen el seu assoliment. Algunes de ben segur d'altres s'intenta i es fracassa però no passa res es torna a intentar.De ben segur que cal acceptar-nos com som per estimar-nos i millorar segons les possibilitats de cadascú.

  • nadàlia | 25-01-2014 | Valoració: 10

    També m'he quedat glaçat en aquest monestir atàvic si no fos per la presència d'uns gladiols frescos, acabats de collir? Bon relat, breu i bo; difícil però sembla fàcil, aquí rau l'art narratiu. Una abraçada i endavant, albiro al fons del monestir un arbust, és un ginebró. Una abraçada

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: