nadàlia

Barcelona,

38 Relats, 71 Comentaris
16164 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Persona a qui entre d'altres coses, li agrada escriure, tinc publicada una novel.la eròtica "L'emprovador de senyores" del 2003, de l'editorial Abadia...fa temps que assajo poemes i relats i em deixo anar amb la imaginació i les vivències com a fogar de nous temes.
Escriure, escriure , per foragitar esculls i viure el moment present.
Tinc , també, tres flors a casa, que perfumen l'estela del camí.
Una forta abraçada i moltes lectures, que n'hi ha per donar i per vendre!
La vida? neix també al secà i entre les pedres,la vida empeny la vida, fem-ho senzill!

Últims relats de nadàlia

  • Essencial

    nadàlia - 04-09-2014 - 84 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Només t'ho diré en tres paraules:Respira, Menja i Dorm.Després aprofita viure dins els teus somnis... més

  • Despulla't

    nadàlia - 03-09-2014 - 430 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    N'estava tipa, tipa de treballar tantes hores per un jornal maliciós, absurt, asssassí, sí es sentia assassinada cada nit quan plegava de la feina, humiliada però la seva ment sempre trobava un motiu més

  • Arrenca'm el voraviu

    nadàlia - 25-01-2014 - 250 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Estirada al llit semblava una musa del pintor més excels.La seva mirada torbadorament càlida quedava fixada en el meu entrecuix a punt de saltar en cent pedaços més

  • .Desxifrat botó vermell.

    nadàlia - 20-01-2014 - 188 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Havíem de caminar de dos en dos, i portar-lo sempre a sobre encara que només poguessim pujar amb les nostres minvades forces. L'esclat del darrer obús.... més

  • Masturbació

    nadàlia - 20-01-2014 - 252 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    No podia continuar així, fet una coca perquè un parell d'empresaris havien menystingut el seu projecte, no s'ho podia agafar així, tenia l'esperit lluitador d'un guerrer, d'un guerrer sioux, envoltat de yanquis forasenyats, egòlatres, que només sabien veure..... més

  • Miratge de l'eclipsi de la lluna buida.

    nadàlia - 20-01-2014 - 87 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Diferents paraules es poden utilitzar quan parlem de miratges, paisatges albirats enmig de la sorra del desert, o idees mai no concretades en una assemblea de rostres amatents a l'aparició.... més

  • Títol,títol,títol...

    nadàlia - 09-05-2013 - 160 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Nooltmés m'ha deixat posar el títol, aquest mot que suggereix una porta oberta, però m'ha dit que si gosava obrir qualsevol porta les conseqüècies serien molt perilloses, i no volien acabar de comentar-ho més

  • Cançons retrobades

    nadàlia - 28-04-2013 - 335 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    És un recull de cançons que hem cantat alguna vegada i quan ho hem fet ens ho hem passat bé. Surten dels records, de situacions vivencials diferents. més

  • I aquell dia, vora el capvespre, s'aturà!

    nadàlia - 10-04-2013 - 266 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Vinga va , nois , com ha anat tot plegat, l'escola... Feu cara de cansats i encara heu de fer els deures.Joel , avui no et dutxis durat mitja hora, sí que l'aigua calenta va cara, és clar que ja ho sé que ho saps, però no em fas cas, t'haurem de fer sortir amb un raig d'aiogua gelada, ja ho veur més

  • Un pessic de sal un pensament de pebre

    nadàlia - 26-11-2012 - 255 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Després de la jornada electoral d'avui, volia fer unes breus reflexions. En primer lloc tenir l'esperaça com a ciutadà d'aquest país que les coses a partir de demà mateix es faran més bé..... més

  • El camí de Ghajas

    nadàlia - 22-11-2012 - 191 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Elr, demà en tornarem a parlauc camí és llarg però no és feix més

  • MACROREPTE:Un relat de 24 hores,bé 22 dues per menjar,estirar els braços....

    nadàlia - 12-10-2012 - 171 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Macrorepte: proposem alguns eixelabrats fer tot un repte d'esciptura, un text llarg, etern que ens ocupi el màxim nombre d'hores possible. Podem escriure des de 24 hores que fora el rècord a les hore sque puguem. Però sempre hi ha un dia que podem dedicar a fer una marató d'escriptura, com aques més

  • Pujades i baixades eròtiques....

    nadàlia - 22-08-2012 - 371 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    En Jaume tenia molta por, tanta por que molt sovint, gairebé sempre el deixava en un estat buit i ple alhora, es bloquejava sovint i aquesta por i angoixa el feia dubtar de la seva vàlua i sobretot de viure el moment present. Ell però sabia una cançó que era com un bàlsam més

  • Digues-m'ho en castellà!

    nadàlia - 17-08-2012 - 433 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Ara t'ho explicaré de nou, sí a cau d'orella si convé, a poc a poc, fins i tot si no ho entens t'ho diré en castellà. No et pensis que em costarà massa, no, és la primera llengua que vaig aprendre a l'escola més

  • La cosina és un risc!!!

    nadàlia - 23-07-2012 - 322 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Vaig d'una banda a l'altra, d'una altra a la banda. M'aixeco, ho ensumo, ho escolto, ho miro fixament i torno a girarvoltar una vegada i una altra sobre mi mateix. Veig que tot passa i res no queda, res no és constant, llevat d'aquesta crosta fastigosa que tinc enganxada. L'agafo, després de no s més

Últims comentaris de l'autor

  • nadàlia | 08-10-2014 | Valoració: 10

    He après que una de les escriptores més trempades d'aquestes pàgines cal que torni a escriure. Dos anys són massa sense els teus mots, siguin els que siguin, encara que siguin diferents. Vinga uns mots com els que fas servir i aquest somriure que espero que no s'apagui han de tornar. Fins ara.

  • nadàlia | 03-10-2014 | Valoració: 10

    Et llegeixo uns anys després de publicar el teu relat. Espero que estiguis tan exaltada i indestructible, que el pas del temps t'hagi fet encara més passional més amorosa. Tens un somriure que enamora, vaja puc dir que me n'he enamorat i tan sols per això val la pena llegir-te.Malgrat tot quan vinguin dies d'angoixa i de depressió convé entendre que no són certs ni eterns i que la força de l'amor, ara ennuvolada, tornarà a lluir, per què dels núvols foscos i abundants també en cau la pluja que tot ho rega i ho transforma, sadollant la terra d'esperança nova. Un petó molt amorós i tendre.
    Ens llegim.

  • nadàlia | 03-10-2014 | Valoració: 10

    Només resta dir per part meva:Que sigui així tal hi com ho dius.Així ho sesitjo per a mi primer, no és egoisme, és necessitat real.Primer estimar-nos després estimar......
    He parlat amb el meu cor i encara està sofrent, tancat en una gàbia amarga però mica en mica s'anirà endolcint i la tendresa i la compassió tornaran....

  • nadàlia | 03-10-2014 | Valoració: 10

    Tenim poca cosa que es pot convertir en no res. En canvi som i aquest ser ens fa conquerir fites inabastables que mostren el lluny del camí el destí, personalment no hi crec en un destí, de fet és un tema per parlar-ne amb temps, Accepto o foragito lluny el destí, potser aquí rau la clau d'una certa felicitat.

  • nadàlia | 03-10-2014 | Valoració: 10

    No ens deien això a l'escola?, som en gran part aigua però no fluïm en gran part com l'aigua, heus aquí un problema que no existeix al teu relat que he trobat magnífic, el silenci afegiria com vaig fer en un poema de joventut "és un parany de preguntes per on passa el camí dels sense nom...." i ara no en recordo més. SILENCI I AIGUA, silenci que s'esberla, aigua que esquitxa, bona combinació perquè no deixem de ser un CRIT.

  • nadàlia | 03-10-2014 | Valoració: 8

    Quan arribo a llegir aquesta frase em temo que alguna cosa no anirà alhora, o per dir-ho d'una altra manera això acabarà malament per aquest homenet que gosa jugar amb una gran deesa de l'amor. Del teu relat m'interessa aquest"menyspreu " per l'homus eroticus" que sembla que s'ho ha de menjar tot i al final és devorat, literalment per una ciència ficció creada des del llac de Tanganika on potser poden succeir aquests crus finals
    Gràcies Tanganika i m'agradaria que seguisis escrivint relats eròtics, de fet tu fes el que et vingui de gust amb un bon savoir faire. T'espero en els meus relats. Una abraçada.

  • nadàlia | 03-10-2014 | Valoració: 10

    M'ha agradat. Sobretot perquè el què narres s'adiu amb una realitat possible. El text no és adornat amb un excés d'adjectivació o de donar voltes utilitzant mots per fer-lo més eròtic o morbós. Pintes una escena d'una manera realista i el toc fred de la noia és genial.Aquesta senzillesa que ens apropa a la naturalitat és un dels valors del teu escriure que de ben segur té molts joiells amagats per mostrar-nos a la resta de lectors-relataires Espero seguir llegint els mots que ordenes, la simplicitat només és a l'alçada del grans relataires, dels grans escriptors, potser...humilment m'he atrevit a deixar-te aquesta reflexió.

  • nadàlia | 03-10-2014 | Valoració: 10

    Gràcies per l'aclariment en el comentari al meu text "digues-m'ho en castellà!!!". No sabia que era una traducció de l'afrikaans, es diu així oi?, celebro que el parlis i que hagis fet aquesta adaptació.Sempre es pot canviar alguna expressió per no fer-la tant literal, però crec que això ja ho has fet i tu ets el millor per afegir, treure o adaptar. D'altra banda em va impressionar el text sobre la síndrome d'asperger, el qual text també et vaig comentar.Endavant i espero tenir-te , tal i com personalment penso llegir-te, entre els meus lectors.Una abraçada.

  • nadàlia | 28-09-2014 | Valoració: 10

    Fa temps et vaig fer un comentari d'aquest relat. Avui m'agafes fred però m'he anat escalfant i em fas posar molt calent.Aquestes pàgines viscudes, desig que et mostro obertament fluïd i llaminer i sobretot real,.Realitat de "joie de vivre" que és el sexe.Per què si no el tenim....és tan evident...
    Nadàlia, esperant un altre relat dels teus.Nadàlia és un nom ambigu, literari, qui hi ha darrere?

  • nadàlia | 28-09-2014 | Valoració: 10

    No puc dir res.L'emoció és palpable.Gràcies , he après molt.

  • nadàlia | 28-09-2014 | Valoració: 9

    L'Irina traspua sensibilitat i una luxúria dolça i atrevida alhora.Aprofita el bon moment que viu i es llança a l'amor, al tu a tu, al contacte atrevit per sentir, sentir el plaer que li dóna vida a raig fet. Bon relat. Ens veiem.

  • nadàlia | 28-09-2014

    Ànims, conec el problema, però tu ets molt més valuós que una síndrome sigui la que sigui. Aquí a relats ens comuniquem, fem dançar les paraules i tu les fas ballar d'una manera especial.Viu els moments presents del dia, els petis moments que són els que vertaderament ens fan viure, mirar, olorar, tastar, palpar,mmmmm quantes sensacions a l'abast i si no les tenim ens les imaginarem, farem com si...i al final esdevindrà que sí dins nostre.Cadascú en el seu fur intern té un bressol de paraules que ens fan somriure a la vida.Una abraçada a tots.!!!

  • nadàlia | 28-09-2014 | Valoració: 10

    M'ha semblat molt interessant i alliçonador el teu relat.Les voltes que pot donar una vida i les tribulacions a què pot estar sotmesa en l'espai i els temps que pertoquen de viure-la.Sempre , però, al costat de la llibertat, la justícia i la pau el teu personatge o persona troba finalment la pau. Gran relat. Una abraçada.

  • nadàlia | 28-09-2014 | Valoració: 8

    Després de llegir el teu poema sento ben bé que estem immersos en una passió emocional que es desborda, que vessa arreu del nostre país.No sé si això ens porta a algun lloc més coherentment habitable o són exaltacions que fa apropiar-nos fins i tot com a nostre el cel que albirem cada dia o el mar que banya la costa.Personalment crec que la possessió dels elements de la natura està més en l'ull de qui mira que en el mateix cel o muntanya, aliens ells a cap nacionalisme.La terra , per a mi no és nostra, nosaltres som de la terra.Gràcies per fer-me reflexionar, només és un pensament.

  • nadàlia | 28-09-2014 | Valoració: 8

    Després de llegir el teu poema sento ben bé que estem immersos en una passió emocional que es desborda, que vessa arreu del nostre país.No sé si això ens porta a algun lloc més coherentment habitable o són exaltacions que fa apropiar-nos fins i tot com a nostre el cel que albirem cada dia o el mar que banya la costa.Personalment crec que la possessió dels elements de la natura està més en l'ull de qui mira que en el mateix cel o muntanya, aliens ells a cap nacionalisme.La terra , per a mi no és nostra, nosaltres som de la terra.Gràcies per fer-me reflexionar, només és un pensament.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: