He après que hi ha moltes actituds que hem queden per aprendre, no passo pel millor pas de la vida, ja fa temps, malgrat que tot ho cura el temps i no canviem mai , encara que no siguem els mateixos d'un temps a un altre, i que sóc amo del meus silencis i esclau de les meves paraules. Aprendre a perdonar-se un mateix es fa difícil a voltes. La paciència i el somriure interior són també actituds que poden aportar felicitat i pau. N'hi ha que aprenen més de pressa d'altres més a poc a poc.
Felicitats pel teu somriure i els teus escrits, espero, de cor, aprendre bona part del que dius en aquests bells i savis mots.
Ens llegim. Una abraçada.

Bon relat, m'has fet pensar en el meu gat, l'Amarello. De fet tenir un felí a casa, i tan expressiu i ple d'activitat, que no "hiper" com diuen veus...vaja que els gats són tan però tan independents que no sé que més dir-te noi!!!, m'has deixat gelada, profundament corpresa, i he entès que cal que cuidi millor l'Amarello, de ben segur que un dia li agradaria conèixer la teva gateta, la Sorra! Un felí, per petit que sigui, no és un cànid...és tot un altre món, oi? allan?

És cert, gràcies Carles, la setmana passada vaig treure el cap per l'any 2073, sóc prospector d'Història de la segona meitat del segle XXI. És esglaiador, si només ho hagués llegit en aquest relat no m'ho creuria. Vés molt amb compte, la teva narració corre perill, els computadors poden escapçar-te les ales. Continua company, continua denunciant el que espera a la humanitat. Una abraçada

Hola, bona nit, com estàs? Com va per aquestes pàgines? Felicitats pel teu primer relat. Escriure per a Tu, és més uns pensaments amorosos que una narració eròtica, encara que l'eros vol dir amor, en grec. és un bon primer pas, o una bona capbussada al mar dels relats. Ens veiem a l'illa!!!

Pluja vehement. Un bell poem Joan de mataró. I és que com diu la cançó "a vegades plou al cor". La pluja és un estat d'ànim intern, és molesta? és renovadora?
és una bona pluja? és fastigosa i emprenya? .Cada hom és un món, cada pluja té el seu recer. per a mi no hi ha res com gaudir de l'amor intensament mentre a fora,
les llambordes tamborinegen la pluja. Una abraçada Joan. Ens llegim.

Pluja vehement. Un bell poem Joan de mataró. I és que com diu la cançó "a vegades plou al cor". La pluja és un estat d'ànim intern, és molesta? és renovadora?
és una bona pluja? és fastigosa i emprenya? .Cada hom és un món, cada pluja té el seu recer. per a mi no hi ha res com gaudir de l'amor intensament mentre a fora,
les llambordes tamborinegen la pluja. Una abraçada Joan. Ens llegim.

Vine, viiinneee, viinneee! canta i repeteix en una de les seves estrofes la Ma del Mar Bonet en un bonic i bell poema. M'has fet recordar-lo. De fet poemes amorosos són ponts d'enllaç a d'altres mons de l'amor....
Ens llegim. Gràcies, pels teu poemes, mentre hi hagi poesia...rai!!!

Som junts feliços amb ben poca cosa. Aquesta, si em permets, podria ser la frase de la felicitat suprema, la que porta la senzillesa junt amb l'ésser estimat. La mirada, el record de l'un de l'altre evoca sentiments d'unió i satisfacció.
Quan les coses es torcen hom pot prendre dues o més opcions. Posats a recordar , recordem els moments en què vam ésser feliços, moments senzills i esperem la bonança d'una nova retrobada.

El teu relat m'ha arribat al cor, és una notícia, una nova d'aquestes que no surten al diari si més no amb aquesta sensibilitat combinada de patiment d'una persona i de solidaritat i ajuda del vostre grup.És així gràcies a les persones com vosaltres que podem canviar la societat, granet a granet de sorra, de cor....Els polítics veig que no fan política, no s'ocupen dels ciutadans a qui ha d´ésser destinat el seu treball.
Un petó per la Isabel i moltes i molt d'altres i un petó i una abraçada a tots vosaltres.


Gràcies per comentar i afegir cançons al cançoner que he proposat; així he pogut connectar amb tu. Ens llegim.

Gràcies per recordar un parell de cançons més , les afegiré en un altre relat. A veure si en surten més.

S'abracen-----Bàrcenas. Genial i inspiradíssim.

Felicitats, només puc dir això, esplèndida que és espléndida en castellà per si en Wert no ho entén.(RIALLADA)

Felicitats, només puc dir això, esplèndida que és espléndida en castellà per si en Wert no ho entén.(RIALLADA)

Toques, apuntes un tema que sempre ens toca. Avui en dia sembla que ens exigim ésser super-conscients, la consciència holística diuen. M'agradaria aprofundir en la consciència de la inconsciència que és la vertadera condició humana, "tempus fugit"
i no podem ni fora bo controlar-ho tot, saber de tot o anar de persones sàvies en aquest nostre món occidental tan gras de moltes coses i tan escadusser i esquifit en la consciència d'altres. Som límitats i conèixer els propis límits és per a mi un apunt de saviesa i de renuncia acceptada. RENUNCIAR és de fet el que haurem de fer d'ara endavant , però sort que si podem i volem només haurem de renunciar a les coses materials...en seguim parlant... una abraçada d'un nou lector.

Cada persona és un món i a més a més les seves circumstàncies. El que avui diu la psicologia poder s'haurà capgirat d'aquí 20, 30 ...anys, tot giravolta molt de pressa, o molt a poc a poc . Les percepcions humanes també depenen de l'entorn, i els entorns humans cada vegada són més variats, inestables i insegurs, conviure amb tot plegat, saber conviure amb la incertesa i amb els sentiments mal anomenats negatius poder serà l'art d'aquest segle. Per tant cada vegada més serà important, crec, no pontificar.I el silenci més preuat enmig de tant bocamoll, i no ho dic per vostè, atès que bàsicament estic completament d'acord amb el que diu, només que la vida , a voltes et porta davallades profundes.....però vaja tot passa i tot queda, però ens aniria ve retornar a una certa lentitud, com el ritme constant de la natura. Una abraçada. Seguiré amb atenció els seus escrits.