nadàlia

Barcelona,

40 Relats, 75 Comentaris
21677 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Persona a qui entre d'altres coses, li agrada escriure, tinc publicada una novel.la eròtica "L'emprovador de senyores" del 2003, de l'editorial Abadia...fa temps que assajo poemes i relats i em deixo anar amb la imaginació i les vivències com a fogar de nous temes.
Escriure, escriure , per foragitar esculls i viure el moment present.
Tinc , també, tres flors a casa, que perfumen l'estela del camí.
Una forta abraçada i moltes lectures, que n'hi ha per donar i per vendre!
La vida? neix també al secà i entre les pedres,la vida empeny la vida, fem-ho senzill!

Últims relats de nadàlia

  • La veritat

    nadàlia - 02-09-2015 - 238 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Ell es trobava en una de les etapes més colpidores de la seva vida; tant que fins i tot havia decidit fer una vaga de fam perquè algú escoltes el clam del poble, dels oprimits i sobretot perquè els governants fessin les coses bé, no només parlant sinó també actuant....però una notícia de l més

  • Salut Mental, espiritual, corporal, física, química,

    nadàlia - 18-03-2015 - 345 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Vaig veure tot de gent a l'altra banda del parc.S'havien arremolinat i els arbres no em deixaven veure el bosc.M'hi volia atansar però la meva cama enguixada no responia a la meva intenció d'arribar fins més

  • Essencial

    nadàlia - 04-09-2014 - 241 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Només t'ho diré en tres paraules:Respira, Menja i Dorm.Després aprofita viure dins els teus somnis... més

  • Despulla't

    nadàlia - 03-09-2014 - 747 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    N'estava tipa, tipa de treballar tantes hores per un jornal maliciós, absurt, asssassí, sí es sentia assassinada cada nit quan plegava de la feina, humiliada però la seva ment sempre trobava un motiu més

  • Arrenca'm el voraviu

    nadàlia - 25-01-2014 - 419 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Estirada al llit semblava una musa del pintor més excels.La seva mirada torbadorament càlida quedava fixada en el meu entrecuix a punt de saltar en cent pedaços més

  • .Desxifrat botó vermell.

    nadàlia - 20-01-2014 - 337 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Havíem de caminar de dos en dos, i portar-lo sempre a sobre encara que només poguessim pujar amb les nostres minvades forces. L'esclat del darrer obús.... més

  • Masturbació

    nadàlia - 20-01-2014 - 426 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    No podia continuar així, fet una coca perquè un parell d'empresaris havien menystingut el seu projecte, no s'ho podia agafar així, tenia l'esperit lluitador d'un guerrer, d'un guerrer sioux, envoltat de yanquis forasenyats, egòlatres, que només sabien veure..... més

  • Miratge de l'eclipsi de la lluna buida.

    nadàlia - 20-01-2014 - 220 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Diferents paraules es poden utilitzar quan parlem de miratges, paisatges albirats enmig de la sorra del desert, o idees mai no concretades en una assemblea de rostres amatents a l'aparició.... més

  • Títol,títol,títol...

    nadàlia - 09-05-2013 - 268 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Nooltmés m'ha deixat posar el títol, aquest mot que suggereix una porta oberta, però m'ha dit que si gosava obrir qualsevol porta les conseqüècies serien molt perilloses, i no volien acabar de comentar-ho més

  • Cançons retrobades

    nadàlia - 28-04-2013 - 722 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    És un recull de cançons que hem cantat alguna vegada i quan ho hem fet ens ho hem passat bé. Surten dels records, de situacions vivencials diferents. més

  • I aquell dia, vora el capvespre, s'aturà!

    nadàlia - 10-04-2013 - 414 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Vinga va , nois , com ha anat tot plegat, l'escola... Feu cara de cansats i encara heu de fer els deures.Joel , avui no et dutxis durat mitja hora, sí que l'aigua calenta va cara, és clar que ja ho sé que ho saps, però no em fas cas, t'haurem de fer sortir amb un raig d'aiogua gelada, ja ho veur més

  • Un pessic de sal un pensament de pebre

    nadàlia - 26-11-2012 - 389 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Després de la jornada electoral d'avui, volia fer unes breus reflexions. En primer lloc tenir l'esperaça com a ciutadà d'aquest país que les coses a partir de demà mateix es faran més bé..... més

  • El camí de Ghajas

    nadàlia - 22-11-2012 - 307 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Elr, demà en tornarem a parlauc camí és llarg però no és feix més

  • MACROREPTE:Un relat de 24 hores,bé 22 dues per menjar,estirar els braços....

    nadàlia - 12-10-2012 - 288 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Macrorepte: proposem alguns eixelabrats fer tot un repte d'esciptura, un text llarg, etern que ens ocupi el màxim nombre d'hores possible. Podem escriure des de 24 hores que fora el rècord a les hore sque puguem. Però sempre hi ha un dia que podem dedicar a fer una marató d'escriptura, com aques més

  • Pujades i baixades eròtiques....

    nadàlia - 22-08-2012 - 552 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    En Jaume tenia molta por, tanta por que molt sovint, gairebé sempre el deixava en un estat buit i ple alhora, es bloquejava sovint i aquesta por i angoixa el feia dubtar de la seva vàlua i sobretot de viure el moment present. Ell però sabia una cançó que era com un bàlsam més

Últims comentaris de l'autor

  • nadàlia | 04-10-2015 | Valoració: 10

    Aquest conte ens remonta a una època de penúries econòmiques, de mancança d'allò essencial per viure.El qui corre llepa em recorda una mica la faula de la llebre i la tortuga, però no és ben bé això, no, la faula valora la constància, el gaudir de les pròpies possibilitats sense competir, i al conte ens evoques la necessitat de córrer per compartir amb els altres els aspectes de l'economia més primària.Avui en dia, aquí, és molt diferent, tenim de tot i ens manca allò essencial, que hem perdut, sentit comunitari i ajut al desvalgut, en resum compartir les pinyes i els pinyons, el riure i el plorar, la set i la gana, la salut i la malaltia, la llum i la foscor i així tantes essències del cor de la persona.És un punt de vista; de ben segur que els infants ho veuen diferent...encara hi ha esperança!

  • nadàlia | 04-10-2015

    P.D.Gràcies per fer un cop d'ull als meus relats.Ens llegim...

  • nadàlia | 04-10-2015

    Acabo de llegir el teu conte i crec que és cert, que anem d'esquena a la claror, a la llum que ens proporciona la millor idea, el millor pensament per créixer i avançar com a persones humanes. Però la humanitat va deixant de banda, al món occidental, tot el que no sigui progrés, i, sobretot tecnològic...i perdem la innocència i la capacitat de descobrir la llum i Tot el que de gratuït ens dóna la vida, la natura...ens manquen més fades, pallassos que ens alegrin i utòpies humanes que ens abracin i que ens facin abraçar...

  • nadàlia | 01-09-2015

    Només i re més que de pel.lícula.Espero veure-la!!!

  • nadàlia | 01-09-2015 | Valoració: 10

    Un relat que fa de bon païr i que segurament reflecteix el que passa a moltes persones en diferents cultures inclosa la nostra tan postmoderna i neoliberal.
    Els cagadubtes sabem el problema que és, a voltes, decidir, però hi ha decisions i decisions. Potser ella hagués pogut llançar-se i tolerar la possible frustació o no! Un misteri que esperem que algun dia es resolgui en un altre relat i ho puguem llegir.

  • nadàlia | 01-09-2015 | Valoració: 10

    Genial.No calen paraules, les inventes tu.La teva narració enganxa i és com un conte, segur que és un conte de molts infants, quitxalla, que fan trapelleduries i que els esperen tots de la vostra àgil plomainformàticapíxel .

  • nadàlia | 01-09-2015 | Valoració: 10

    Molt bo, no sé què més dir, tu ho dius tot.L'erotisme que desprèn és perfumat i del millor cinema.Autèntic com la mateixa vida, sobretot quan els teus personatges existien si encara existeixen.Una bona peli es podria fer a partir del teu-nostre relat.
    Una abraçada i encantat de conéixer-te.

  • nadàlia | 01-09-2015 | Valoració: 10

    A mi també m'ha passat.En diverteixo llegint-te i això és un gran què.Cargol cargolet quina sort de ser el protagonista d'una bona narradora que ens fa veure les mil possibilitats de l'escriure.Gràcies.

  • nadàlia | 01-09-2015 | Valoració: 10

    M'ha agradat sobretot això de les etapes mortes que tene més vida que algunes vives.Tant de bo.Amb poques paraules fas viure tot un món.He llegit altres relats teus, d'època, bons amb regust d'un bon habà i copa per a qui li plagui.Aquest és breu però llarg com les etapes.

  • nadàlia | 31-08-2015 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt el teu poema.Clar, concret, ple d'imatges i referents a la vida.I és que quan va vent tothom ho nota sobretot si és tramuntana.També els boletaires remuguent si fa vent.Ha estat un plaer llegir-te, escrivint, fer les coses senzilles que no vol dir simples, és un art, un ART en majúscules.

  • nadàlia | 14-03-2015

    Avui, he cregut que aquests mots me'ls deies en una carta o a cau d'orella i m'ho crec sé que la vida tornarà i que la tristesa es convertirà en joia serena.
    També són un gran bàlsam per a tu mateixa, en aquest diàleg tan ben expressat.T'ho dic ho he vist amb els meus ulls, els cors poden tornar a sentir, potser quan sigui avi t'ho podré explicar millor, però he vist en companys el miracle es pot sortir de tots els pous, poder no serem els mateixos, ca vindran temps bons per a tots els que pateixen car persones com nosaltres no els deixarem mai sols.Em deia una persona, una àvia que havia intentat marxar d'aquest món moltes vegades, em deia"sap què el més important és la companyia"
    Fa temps que hi penso "companyia" quin mot tan bell i escaient...ara els gats i ells els meus em fan companyia.Una abraçada i la companyia és molt grata.
    T'espero aquí, sóc molt tossut i sé que tornarem a gaudir dels teus mots....cercal's saps on són.

  • nadàlia | 14-03-2015 | Valoració: 10

    On han anat a raure aquests bons moments, aquests avis plens de saviesa i feridures que arriben a l'hora foscant de la vida acompanyats per tu, per aquest somriure...he vist els ulls morts dels avis i àvies amb alhzeimer però també els he vist somriure quan algu amb amor i tendresa els xiuxiueja una cançó o fa jugar amb uns globus o tan sols els acompanyes amb la mà. No serà que en aquesta vida , realment tan sols podem acompanyar i no ho valorem prou perquè ens agradaria fer més, ser més...i tu saps plenament que la vida també és respirar cada dia, plorar sovint i esmerçar un somriure...i que els bons moments, de veritat, sempre es fabriquen peruqè els fets són neutres de per sí i es la nostra mirada el nostre interior qui transforma la vida, qui transforma un no res, un buf....en plenitud....L'altre dia em van dir "mai ningú no s'ha mort d'angoixa"...és tan mal vista l'angoixa que no sabem que qui més qui menys d'aquí uns anys al món occidental l'angoixa i la depressió seran les primeres causes d'incapacitat...si tu no tornes i jo no em poso a escriure aquestes dates apareixeran demà mateix i ens fotran l'avui, l'ara que sempre hi és . l'ARA.....Torna només dos mots poden ser motiu de festa...

  • nadàlia | 14-03-2015 | Valoració: 10

    Fa temps que no escric ni un mot.Vaig creure'm que tornaries algun dia, encara que no fossis la mateixa de ben segur que no ets una desconeguda per a tu mateixa.La vida, ai! la vida quan només és a l'andana i els teus grans amors, els vertaderament importants es fan grans i segueixen el curs que cerquen cada jorn, i jo, orfe de mi mateix m'he quedat a l'andana fa molt i molts anys, però sé que qualsevol dia diré cridant als quatre vents "LA VIDA ENCARA QUE MALALT VAL LA PENA VIURE PERQUÈ PUC PARLAR AMB LA MIRADA, AMB ELS GESTOS I SÉ QUE L'ESSÈNCIA DE MI MATEIX TORNA CADA VEGADA QUE EM RECLAMO I EM CRIDO perquè convic amb mi cada dia i vull viure com ell fum esfilagarsat que surt de la xemeneia i porta auguris de benestar a la llar, encara que de lluny només es veu un fil enterenyinat, boirós....dins hi ha les llavors plantades i el fred de la nit o el torb gelat mai no les hauran.
    T'espero aquí queca o com et diguis perquè necessitem els teus mots per enfilar-los en la gran, enorme xarxa de mots de tots els relataires.Equivoca't expressament i torna quan vulguis.Un petó allà on siguis!!!

  • nadàlia | 19-12-2014 | Valoració: 7

    M'ha agradat el teu poema.Expliques amb sinceritat que vius i aquesta és la millor qualitat per escriure un poema.Desitjo que t'agradin els meus relats com a mi m'agraden els teus. Una forta abraçada.

  • nadàlia | 08-10-2014 | Valoració: 10

    He après que una de les escriptores més trempades d'aquestes pàgines cal que torni a escriure. Dos anys són massa sense els teus mots, siguin els que siguin, encara que siguin diferents. Vinga uns mots com els que fas servir i aquest somriure que espero que no s'apagui han de tornar. Fins ara.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: