nadàlia

Barcelona,

38 Relats, 69 Comentaris
15690 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Persona a qui entre d'altres coses, li agrada escriure, tinc publicada una novel.la eròtica "L'emprovador de senyores" del 2003, de l'editorial Abadia...fa temps que assajo poemes i relats i em deixo anar amb la imaginació i les vivències com a fogar de nous temes.
Escriure, escriure , per foragitar esculls i viure el moment present.
Tinc , també, tres flors a casa, que perfumen l'estela del camí.
Una forta abraçada i moltes lectures, que n'hi ha per donar i per vendre!
La vida? neix també al secà i entre les pedres,la vida empeny la vida, fem-ho senzill!

Últims relats de nadàlia

  • Essencial

    nadàlia - 04-09-2014 - 32 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Només t'ho diré en tres paraules:Respira, Menja i Dorm.Després aprofita viure dins els teus somnis... més

  • Despulla't

    nadàlia - 03-09-2014 - 272 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    N'estava tipa, tipa de treballar tantes hores per un jornal maliciós, absurt, asssassí, sí es sentia assassinada cada nit quan plegava de la feina, humiliada però la seva ment sempre trobava un motiu més

  • Arrenca'm el voraviu

    nadàlia - 25-01-2014 - 230 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Estirada al llit semblava una musa del pintor més excels.La seva mirada torbadorament càlida quedava fixada en el meu entrecuix a punt de saltar en cent pedaços més

  • .Desxifrat botó vermell.

    nadàlia - 20-01-2014 - 175 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Havíem de caminar de dos en dos, i portar-lo sempre a sobre encara que només poguessim pujar amb les nostres minvades forces. L'esclat del darrer obús.... més

  • Masturbació

    nadàlia - 20-01-2014 - 231 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    No podia continuar així, fet una coca perquè un parell d'empresaris havien menystingut el seu projecte, no s'ho podia agafar així, tenia l'esperit lluitador d'un guerrer, d'un guerrer sioux, envoltat de yanquis forasenyats, egòlatres, que només sabien veure..... més

  • Miratge de l'eclipsi de la lluna buida.

    nadàlia - 20-01-2014 - 77 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Diferents paraules es poden utilitzar quan parlem de miratges, paisatges albirats enmig de la sorra del desert, o idees mai no concretades en una assemblea de rostres amatents a l'aparició.... més

  • Títol,títol,títol...

    nadàlia - 09-05-2013 - 155 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Nooltmés m'ha deixat posar el títol, aquest mot que suggereix una porta oberta, però m'ha dit que si gosava obrir qualsevol porta les conseqüècies serien molt perilloses, i no volien acabar de comentar-ho més

  • Cançons retrobades

    nadàlia - 28-04-2013 - 312 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    És un recull de cançons que hem cantat alguna vegada i quan ho hem fet ens ho hem passat bé. Surten dels records, de situacions vivencials diferents. més

  • I aquell dia, vora el capvespre, s'aturà!

    nadàlia - 10-04-2013 - 258 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Vinga va , nois , com ha anat tot plegat, l'escola... Feu cara de cansats i encara heu de fer els deures.Joel , avui no et dutxis durat mitja hora, sí que l'aigua calenta va cara, és clar que ja ho sé que ho saps, però no em fas cas, t'haurem de fer sortir amb un raig d'aiogua gelada, ja ho veur més

  • Un pessic de sal un pensament de pebre

    nadàlia - 26-11-2012 - 246 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Després de la jornada electoral d'avui, volia fer unes breus reflexions. En primer lloc tenir l'esperaça com a ciutadà d'aquest país que les coses a partir de demà mateix es faran més bé..... més

  • El camí de Ghajas

    nadàlia - 22-11-2012 - 185 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Elr, demà en tornarem a parlauc camí és llarg però no és feix més

  • MACROREPTE:Un relat de 24 hores,bé 22 dues per menjar,estirar els braços....

    nadàlia - 12-10-2012 - 164 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Macrorepte: proposem alguns eixelabrats fer tot un repte d'esciptura, un text llarg, etern que ens ocupi el màxim nombre d'hores possible. Podem escriure des de 24 hores que fora el rècord a les hore sque puguem. Però sempre hi ha un dia que podem dedicar a fer una marató d'escriptura, com aques més

  • Pujades i baixades eròtiques....

    nadàlia - 22-08-2012 - 364 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    En Jaume tenia molta por, tanta por que molt sovint, gairebé sempre el deixava en un estat buit i ple alhora, es bloquejava sovint i aquesta por i angoixa el feia dubtar de la seva vàlua i sobretot de viure el moment present. Ell però sabia una cançó que era com un bàlsam més

  • Digues-m'ho en castellà!

    nadàlia - 17-08-2012 - 402 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Ara t'ho explicaré de nou, sí a cau d'orella si convé, a poc a poc, fins i tot si no ho entens t'ho diré en castellà. No et pensis que em costarà massa, no, és la primera llengua que vaig aprendre a l'escola més

  • La cosina és un risc!!!

    nadàlia - 23-07-2012 - 314 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Vaig d'una banda a l'altra, d'una altra a la banda. M'aixeco, ho ensumo, ho escolto, ho miro fixament i torno a girarvoltar una vegada i una altra sobre mi mateix. Veig que tot passa i res no queda, res no és constant, llevat d'aquesta crosta fastigosa que tinc enganxada. L'agafo, després de no s més

Últims comentaris de l'autor

  • nadàlia | 25-01-2014 | Valoració: 10

    També m'he quedat glaçat en aquest monestir atàvic si no fos per la presència d'uns gladiols frescos, acabats de collir? Bon relat, breu i bo; difícil però sembla fàcil, aquí rau l'art narratiu. Una abraçada i endavant, albiro al fons del monestir un arbust, és un ginebró. Una abraçada

  • nadàlia | 25-01-2014 | Valoració: 10

    Breu però seductor relat on ja flairo l'olor dels torrons, únics, els més ben elaborats.
    Veig els carrers, les llambordes, els carruatges. Un altre temps, on cada cosa, petita, era un tresor. Continua escrivint, et segueixo el rastre.

  • nadàlia | 25-01-2014 | Valoració: 9

    Por de la nit, por de la fosca, por imaginada potser d'un infant, o potser només el tast,l'inici d'un gran relat terrorífic!!!

  • nadàlia | 25-01-2014 | Valoració: 10

    Això és poesia!!! Si no existís l'hauries de crear per expressar sentiments eternament sentits.

  • nadàlia | 24-01-2014 | Valoració: 10

    L'enemic dormint al costat. El cos s'alça i fuig de la cova dels llops, encara que el cos, ell, no gosés, no sabés mai que podia fugir.Un relat fantàstic, segueix escrivint doncs gaudim amb aquesta prosa.

  • nadàlia | 24-01-2014 | Valoració: 10

    Aquest dringar de les onades a la sorra dels cossos...el teu relat és poesia visual, el tempo, el que cal, el gust, salat, de mar obert, el so...no tinc mots, però escolto
    el batec del teu relat. Una abraçada Pispireta.

  • nadàlia | 24-01-2014 | Valoració: 10

    Fantàstic relat. M'ha agradat molt, m'agradaria formar part d'aquest grup d'adults que torna a tenir esperit d'infant, de nen, de nena, per crear en llibertat, per dibuixar sense límits ni jutges, per escriure sense lletres, per parlar sense paraules...m'has evocat tot un món, un univers!!!,ara només XALAR!!!

  • nadàlia | 20-01-2014

    De tant en tant va bé fer volar la imaginació, sense pudor, am una sensualitat que es deixa anar i que se sap fictícia.Fa temps que no escrius res, desitjo llegir quelcom nou si encara estàs enganxada a les tecles trapelles de l'ordinador.
    Una abraçada.

  • nadàlia | 20-01-2014 | Valoració: 10

    Brillant, sensible, molt ben escrit i colpidor. Ens arriba plenament aquesta dona que cerca l'amor vertader mentre els homes només hi copsen un tros de carn, famolencs de desitjos...n'hem d'aprendre encara d'amar i la ninfòmana ens n'ensenya.Celebro haver-te llegit.

  • nadàlia | 20-01-2014

    ...i esperança en un món que no té espera; on un dels valors suprems és la velocitat, la màquina, la tenologia, només aquest és l'avenç. Però els qui patim una malaltia mental sabem de l'amor dels nostres, sabem que faríem i fem el que faríem en cas de salut si abans l'hem viscuda.Potser com un llarg parèntesi, pot ser més lleuger si compartim motxilles i desfem etiquetes.Valorar les petites coses, les quotidianes i tractar d'acceptar la por, l'angoixa, la tristesa, amb l'esperança de reconvertir-les en petits moments d'il.usió, d'agraïment, de comunitat amb moltes persones que pateixen i gaudeixen..És molt dur però resisitir també és vèncer i donar a conèixer aquestes malalties, que poden afectar a tothom.Necessitem un canvi social on el compartir, la tendresa i l'amor siguin els valors més preuats.D'una manera o altra tots som pidolaires d'una cosa o altre.
    No sé explicar-me millor, el teu poema ho diu molt bé.Una forta abraçada.

  • nadàlia | 20-01-2014 | Valoració: 10

    D'entrada i sent poder ingenu els mossos són la policia catalana, policia ve de"polis" que en greg vol dir ciutat, per tant, contra les evidències de les seves actuacions alguns no estan al servei dels ciutadans.Hi ha tans aspectes polítics que s'han tergiversat que ens fa sentir als demòcrates, als que sortíem de la dictadura, una immensa tristesa i una immensa indignació.Governar no és manar, és implicar en un projecte votat pel poble tota una sèrie de complicitats i recursos multipersonals i transversals que fan que el fet de delegar, col.laborar, dialogar, conversar i tot el que té a veure amb la Paraula Viva sigui la font on s'hauria d'abeurar el polític, la política.Malgrat tot encara hi som a temps, encara, encara, encara...com cantava Ramon Muntaner fa uns anys.

  • nadàlia | 20-01-2014 | Valoració: 10

    Arrel del teu relat he recordat la meva mare, que morí l'any 1991 que sempre deia si m'heu de portar flors que sigui en vida, així les podré disfrutar. El dia dels difunts, després de Tots Sants, es porten flors i es fa neteja de cementiris, enguany es fa per Tots Sants que és festiu.Plenament d'acord que les persones estimades les portarem sempre al cor i a lànima.

  • nadàlia | 20-01-2014 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt la teva exposició.La tendresa, l'abraçada, donar-se la mà, mirar-se als ulls llargament, profundament sense que el factor temps sigui un impediment. N'estem tots mancats de contacte, En Sebastià Serano, professor i contertulià a TV3 sempre reivindica que les persones ens hem de" tocar" més, sense por i suposo que vol dir aquell cop a l'espatlla de l'amic, aquell prémer les mans proposant un pacte, o, donant-se la pau, hi ha darrere d'aquests dos gestos un munt de significats.
    De fet hi ha una dona de la Índia, ara no recordo si es diu Alma, o un nom semblant que va pel món, ha estat també a Barcelona, i hi ha una gernació de persones que esperen per rebre i donar una abraçada plena d'amor, de pau, de tendresa, sobretot esperen per rebre-la.Poder hauríem de proposar com diu un altre comentarista del teu text dia i hora i extendre l'abraçada com a font de pau i d'acceptació...

  • nadàlia | 20-01-2014 | Valoració: 10

    Benvolgut Jaume de les belles terres de ponent. és veritat tenim dos himnes i ambdós traspuen emotivitat, poder el cant de la senyera, d'en Maragall oi? té per a mi un component més emotiu; Els Segadors és un cant més de lluita immers en la guerra de successió.Ara, també és evident que el 1714 és molt diferent del 2014. Podríem fer-ne anàlisi social, política, treball, drets de les persones....per tant per quan vingui un altre juny per a mi és millor l'entesa, el diàleg democràtic i la pau sense cap mena de dubte.

  • nadàlia | 18-01-2014

    Sobren els comentaris, tornaré a llegir el teu poema, que també és, ara , nostre, i sentiré la cadència dels amants, el gust de cada mot, mai sobrer, la flaire del bosc dins la febrada de l'amor.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: