Com, em demano viure sense arbres, o encara viure al marge de l'arbre, sense copsar-ne tot això que molt bé dius, expresses amb bellesa. Com tu sóc amic de l'arbre i sempre m'han seduït, arrelats ben al fons de la terra que els ha vist néixer, expressant el goig de viure als quatre vents. Serem arbres?

És la primera vegada que et llegeixo i el teu relat és directe i de bon pair. Presentes el tema anant cap a uns viaranys que tots imaginem i és que el sexe i els gelats són dos plaers que la vida ens ofereix. Ens llegim.

Felicitats pel teu primer relat. M'ha agradat molt, els contes de l'àvia d'entrada sempre són entendridors i plens de saviesa. M'agrada com combines el conte amb la realitat de la teva àvia exiliada a Mèxic, país que va acollir molts catalans en aquell temps, no fa pas tant. El teu recorregut en el record d'infantesa explicat per l'àvia sobre el teu país Catalunya, a voltes més estimada quan més lluny s'és del país, i el contacte de gran amb una realitat, amb el retorn d'aquesta senyera republicana que clama independència...Una abraçada i ens llegirem , de ben segur. Endavant espero relats teus.

Cal no oblidar l'horror, comences amb el noi del pijama de ratlles, un dels llibres de lectura que et permeten viure la brutalitat dins d'una mateixa família amb ulls de la innocència dels nens. Sembla que no pugui ésser el que va succeir a Alemania, l'home massa, despersonalitzat, abocat a l'odi pel que diuen que és cert dels jueus i pel què diuen que han sentit a dir i que no té cap base , cap fonament i la pilota es va fent grossa però el desenllaç és inversemblant: l'horror en majúscules, ni un xic de pietat, de bondat, de tristesa pel que anem a fer, és l'home robot si és que es pot dir home, no, és una altra cosa, innombrable. Cal felicitar el poble alemany per com ha sabut tractar, pair i afrontar la seva memòria històrica, depurant, inclús dins de famílies directament afectades, depurant, transformant, l'horror del passat en esperança nova pel futur i dient la Història pel seu nom, amb dolor, però pel seu nom.

Et felicito pel relat. És una vivència personal d 'una petita evolució quan a les formes, si hom ho vol llegir així, però que aniria portant un gran salt pel que fa a la relació, la capacitat de motivació, l'alegria per aprendre i sobretot a la llarga la confiança per creure en un mateix/a i avançar el màxim que puguis. Sento encara com per la LOGSE ens repetien que cada alumne havia d'arribar al "seu" llindar. Utòpica, il.lusionant reforma però finalment, gairebé com sempre en aquest trist i estimat país migrada de diners, naixia il.lusionada i famolenca alhora. Bé, no em distrec més, molt bé, m'ha agradat molt el teu relat, és com un film on cadascú hi posem les imatges. Felicitats. Una abraçada i ens llegim.

Et felicito pel relat. És una vivència personal d 'una petita evolució quan a les formes, si hom ho vol llegir així, però que aniria portant un gran salt pel que fa a la relació, la capacitat de motivació, l'alegria per aprendre i sobretot a la llarga la confiança per creure en un mateix/a i avançar el màxim que puguis. Sento encara com per la LOGSE ens repetien que cada alumne havia d'arribar al "seu" llindar. Utòpica, il.lusionant reforma però finalment, gairebé com sempre en aquest trist i estimat país migrada de diners, naixia il.lusionada i famolenca alhora. Bé, no em distrec més, molt bé, m'ha agradat molt el teu relat, és com un film on cadascú hi posem les imatges. Felicitats. Una abraçada i ens llegim.

Molt bé noi, tens quatre anys ben aprofitats. La natura, oi? sempre la natura, en aquest cas els astres i la mar ens donen joc per fer un conte molt bonic i potser realment és així com ho fan la lluna i el sol i no com ens ho han explicat seriosament a l'escola. Ah! si sabéssim tots els contes i poemes que hi ha amagats en aquest nostre planeta blau, tan bell, perquè algú com tu els descobreixi i ens els expliqui amb l'ajut de l'àvia , és clar. Felicitats a tots Un petó molt gros, com un sol.

Des de l'atalaia del teu punt de vista, amb pocs mots però encertats i precisos em fas arribar l'essència de Rio...esplèndid i que temps rere temps es va repetint com una disbauxa que no s'atura i que es clona. Felicitats, dius molt, molt en poc mots.

Molt directe i passa amb els fills. De fet ara ja no em passa, són grans i passen coses més grans, és diferent. M'ha agradat molt el teu llenguatge i la frescor que deixes en el lector. Boníssim. Et seguiré llegint per trobar perles com aquesta.

Em faig tantes palles que tinc un paller(jejejejej)Visca el sexe i l'alegria de viure. A voltes la vida et deixa sense palles , aixó és una altra qüestió, però.M'agradaria saber per què a les palles se'ls diu palles, mira no ho sé. Vigil.la, conduint, no és perillós? Endavant i força a tot arreu. Una abraçada.

Trobo meravellós el teu poema. Sempre és bo tenir algú al costat que ens retorni a la vida si volem.Ens cal coratge i força per caminar, fins i tot contra nosaltres mateixos com deia Martí i Pol. Una abraçada. Ens llegim.

Gràcies Jaume de Lleida, és una veritat com un temple, ja ha sortit aquí una reminiscència judeocristiana que tant ens ha fet patir...bé és el que surt en l'escriptura gairebé automàtica, ens agrada el sexe perquè forma part de la nostra instintivitat i de la nostra humanitat, i tots disposem d'una imaginació que a voltes veient un títol ja pressuposem un contingut o altre. Escrivint deixem anar aquesta imaginació que sempre pot ser més morbosa que la mateixa realitat....una abraçada.

Molt bon relat i breu que és millor encara. No hi sobren paraules, cadascuna té el seu lloc. Només un avís: compte amb l'avorriment, ens mata mica en mica, per tant a deixondir-se i crear, crear art i bellesa com el teu relat. Ens llegim. Una abraçada.

És veritat arribar a ser, sentir, palpar el moment present , el ventijol que entra per la finestra, des d'aquí a les Seychelles és igual que a Catalunya tot es correspon i està en connexió, ser per fer que tot sigui possible encara i la vida i la mort. SER en majúscules. Petons m'ha agradat molt el teu relat, des d'aquí, al bell mig de l'Atlàntic "xalurfa".

El text és molt fluixet però també bonic i saludable, a qui no li ve de gust de tant en tant una palleta per desfogar-se i relaxar-se. Ara,no és novetat, també fa anys que també us feu palles...i mentals, poder no tant com nosaltres els homes? Què opineu?