Dins i fora

Un relat de: Unaquimera
Uns turistes acalorats s’apropen a l’església pel carrer empedrat, entre façanes encalçades.
Mentre esguarden el santuari il•luminat pel sol, escolten la dissertació del guia. Parla de misses que eren autèntiques cerimònies socials, a les quals cada família noble acudia endiumenjada, amb tots els servents de la casa i els treballadors de les terres, degudament batejats, cristianitzats i ensinistrats per seguir el ritual i adorar el Déu que havien portat els espanyols des del seu llunyà i estrany país.
Segles abans, les dones de pell fosca seien tot just on alguns d’ells ho fan ara, en el banc de pedra que rodeja el pati enreixat, de cara a la portalada amb àngels que envolten la imatge virginal, la mare immaculada que havia de protegir els seus fills de tot mal.
Els homes, de poca alçada, acostumaven a quedar-se drets, amb els barrets a les mans calloses, ocupant en silenci el centre del pati, tal vegada recordant altres temps, altres llocs, altres rituals transmesos de pares a fills, i ara prohibits per pagans amb amenaces contundents.

Un dels visitants comenta que es devien quedar fora perquè en el petit recinte sagrat no hi cap massa gent, per menuts que fossin. Un altre suggereix que potser els sacerdots no devien estar segurs que la seva conversió fos sincera. Una tercera els imagina porucs, espantats per aquell interior impressionant.

A l’ombra d’un arbre centenari, un vell indígena els escolta.
Ell coneix la raó oculta per la qual els seus avantpassats sentien l’ofici des del pati, les dones assegudes, els homes dempeus, sense fer mai el gest d’entrar.
Els nahuas sempre havien utilitzat l’aigua per beure, regar i banyar-se. Els castellans, però, consideraven indecent aquest costum que els obligava a despullar-se. Els seus cossos desprenien un tuf que acovardia als sensibles descendents dels valents asteques. Les úniques armes amb què els indígenes esclavitzats podien combatre la pudor de tants cristians reunits, eren la distància i l’aire lliure.

Unaquimera

Comentaris

  • Mantenir les distàncies[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 13-06-2012



    Aquest indígena sap molt bé el que es diu i molt bé el qualificatiu que es mereixien els cristians purs de cos??? i d’ànima.

    No hi cap dubte en que els indígenes esclavitzats tenien ben pur el cervell!

    Una abraçada, pura, neta i sence "tuferada"

    Gemma

  • Els temps col·loca cadasun al seu lloc...[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 21-10-2011 | Valoració: 10

    ... o almenys així vull pensar jo. Com tantes civilitzacions que s'han cregut "superiors" (adés i ara), de vegades s'obliden que també ells tenen les seues pròpies misèries. Però l'arrogància de pensar-se que són els millors, els encega. Un text molt reflexiu amarat amb humor.
    Un beset, Maite!
    Llorenç
    P.D. : Perdona el retard. Però com veus, encara que no siga molt d'hora, sempre hi arribe ;)

  • Publicació de “Secrets”[Ofensiu]

    Benvolguda relataire:
    Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

    Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a: associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

    Cordialment,
    Junta de l'ARC

  • Ai, que em peto[Ofensiu]
    trumfa | 08-10-2011 | Valoració: 10

    de riure. El cor em deia que acabaria d'alguna manera semblant la cosa tal i com s'anava preparant el terreny. Fantàsstic.

  • Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]


    Benvolgut relataire:

    Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

    En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

    Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

    Cordialment,

    ARC (Associació de Relataires en Català)

  • i qui diu que no hagii estat aixi?[Ofensiu]

    costa ben poc de creure que això deu haver passat. M'imagino el tuf que desprendrien els "senyors" castellans. A més de les malalties que els van portar, per els indígenes la pudor dels invasors devia ser insuportable. I els anomenaven salvatges :::

  • Un bon raonament[Ofensiu]
    brins | 09-07-2011 | Valoració: 10

    Una hipòtesi sobre un fet històric que pot ser veritable o falsa, mai no ho sabrem, però del que podem estar segurs és que la teva imaginació no té límits; sempre ens sorprens.

    Una abraçada de començament de vacances,

    Pilar

  • Bon tema, bon relat![Ofensiu]
    Núria Niubó | 23-06-2011 | Valoració: 10

    La intel•ligència natural amb una bona dosi de lògica acompanya aquest relat en el que un fet històric, al que no han volgut donar massa rellevància, és realça i dignifica amb una acurada descripció que amaga, invitant-nos a llegir amb delit , la conclusió, per a descobrir per fi l’autèntic tema del relat.

    M’agrada! El tema, i el relat!

    Ja fa dies el vaig llegir, el cas es que tinc estones esporàdiques per escriure i poder gaudir fent comentaris.

    Una gran abraçada Maite, tardanera però autèntica.
    Núria

  • Hahaha![Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 09-06-2011 | Valoració: 10

    M’agrada molt. I, mira, jo això m’he fet un tip de dir-ho. No com tu ho fas anar –amb els indígenes a fora– i que em sembla genial, però sempre dic que per aquella gent tan neta, trobar-se amb espanyols pudents devia ser insuportable.
    Una abraçada (després de dutxar-me, no pateixis).

  • Enhorabona.[Ofensiu]
    Marc Burriel Allo | 31-05-2011

    Enhorabona pel relat. Està molt ben redactat. Felicitats.

  • Valorar els costums aliens[Ofensiu]
    Frèdia | 18-05-2011

    Per tot hi ha sempre una explicació encara que sigui una explicació que mai ens imaginaríem. Com la d'aquest cas. Sigui una història certa o no, una llegenda amb fonament o no, el que té mèrit és haver sabut estructurar tant bé el relat i servir-nos un final amb sorpresa i crítica afegida. Cada cultura té les seves creences i els seus costums i abans de rebutjar uns costums diferents als nostres els hauríem de valorar i aprendre allò que tenen de bo, com per exemple banyar-se per foragitar el tuf d'humanitat que amb el temps s'instaura a la pell i pot fer acovardir les narius sensibles dels amants de la higiene. Molt bon relat, Maite, no m'estranya que sigui uns dels escollits del mes. Una abraçada.

  • Bona lliçó[Ofensiu]
    Sergi G. Oset | 18-05-2011

    Una bona lliçó d'història, Unaquimera. ^_^
    Un relat portat amb bon pols fins el final aclaridor. Ha quedat una crítica corrosiva i constructiva.
    Felicitats per estar seleccionada.

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Enhorabona!

    El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes d’abril de 2011.

    Gràcies per participar,

    ARC

  • Un relat genial[Ofensiu]
    joanalvol | 14-05-2011 | Valoració: 10

    Com aquell que no vol dir res expliques la història amb paraules senzilles, exposant la mesquinesa d’uns conqueridors fanàtics i obsessos per evangelitzar el món.
    Ni tan sols no eren descobridors, ja que aquelles terres per estar habitades ja havien estat descobertes.
    Quanta palla hi ha en la història que no ens deixa veure la veritat nua i crua.
    Quanta gent, encara, hauria de distanciar-se, ja que put.
    Una abraçada, Maite
    Joanalvol

  • Dins i fora i dit i fet[Ofensiu]
    Englantina | 14-05-2011

    Un dels meus problemes a l’hora d’escriure un relat és el tema que se’m proposa. Tinc molta imaginació (o això em sembla), però vola sola, i li costa molt, moltíssim, ballar al so d’un tema proposat.
    I em sorprèn llavors veure com molts relataires, i ara, en aquest cas, em refereixo a tu, trobeu un argument original amb tanta facilitat. Bé, no sé si et va ser fàcil trobar-lo, però l’afegitó de la teva escriptura desimbolta dóna la sensació que la idea et va venir al cap d’immediat, i de que traspassar-la al blanc paper va ser un dit-i-fet.
    Suposo que si sabéssim del cert les barbaritats que van fer els espanyols quan van arribar al nou continent, ens en faríem creus (tot i que en sabem moltes, i la resta les sospitem). El que seria absurd seria pensar que es van deixar conquistar sense ser conscients de la mala estofa, en molts casos, de qui els “civilitzava”.
    Un plaer llegir-te, com sempre.

  • La distància[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-05-2011 | Valoració: 10

    Ets d'una gran imaginació, d'una poesia latent en tots els teus relats, tractin el que tractin. I és que un relat històric que acabi parlant de la distància com a arma és fabulós, m'encanta.La forma pacífica de no sentir la pudor del teu amo és la distància. Fantàstic! No calen arguments religiosos o de costums diverses, no. Simplement la distància per combatre la pudor! Quin relat més ben portat. Una meravella llegir-te de nou. Una abraçada.

    aleix

  • Distancia i aire lliure[Ofensiu]
    Naiade | 06-05-2011 | Valoració: 10


    Has desvetllat un secret que segurament no difereix gaire de l’original. Tens un gran art per transmetre i fer-te reviure el que podria haver sigut.
    Bon final, amb l’indígena que sap la veritat. Fan pena els nahuas llàstima de conquesta.

    Una forta abraçada

  • Sempre em sorprens[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 04-05-2011 | Valoració: 10

    Sempre em sorprens, o quasi sempre. Ja saps que jo, com tants altres lectors, a mida que vaig llegint intento endevinar el final... a mi ja em donava la impressió que la solució que ens donaries seria de nassos, però noi... no de tants nassos!
    —Joan—

  • QUÈ BO!!!![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 03-05-2011 | Valoració: 10

    Aquesta història és per a sucar-hi pa. Això em recorda el temps de la Reconquesta, quan els sarraïns podien detectar l’arribada dels cristians a distància per la pudor que emanaven els seus cossos.
    La història que ens has contat és excel•lent, però la manera com la relates és de gran escriptora. Fas un retrat perfecte de l’escena, on cada persona ocupa el seu lloc segons el seu status social.
    Els turistes fan conjectures sobre el fet de la ubicació dels servents, perquè a ningú se li pot ocórrer, avui en dia, que la religió pogués influir, fins i tot, en la higiene corporal.
    Coses de la repressió de l’Església!
    Una abraçada ben neta.

  • Fins i tot [Ofensiu]
    Josoc | 28-04-2011

    en les cose hstòriqus saps imprimir el eu estil original. Gàcies per la felicitació. Qant al concurs, de moment ja sé, perquè m'han telefonat, que tinc premi, però encara no sé quin. El dia de la concessió és aqest dissabte.

  • Colors i aromes[Ofensiu]
    franz appa | 27-04-2011

    No se m'havia acudit que el famós encontre de civilitzacions, el xoc o topada per a molts, va ser també un impacte olfactiu. Tot i que és ben coneguda la manca d'higiene general de les societats feudals i post-feudals, i encara modernes, que en la seva conseqüència flairosa va donar peu al famós best-seller El perfum.
    De les diferències, de les oposicions, dels malentesos i les falses percepcions a què condueix el banal orgull... de tantes coses parla aquest relat que és un prodigi d'interpretació històrica.
    Moltes coses es poden explicar a través de l'arquitectura i els costums d'emplenar i ordenar els espais que tota civilització comporta, però és difícil fer-ho amb tan poques i precises paraules. Plenes de color i aroma.
    Una abraçada!!!
    franz

  • bona lliçó[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 25-04-2011

    un relat ben trobat i amb un final que és tota una lliçó de senzillesa i bones maneres. De ben segur que aquelles armes eren també les millors que tenien els homes blancs enfront dels indígenes per doblegar-los la voluntat, ja deien que allò de morir en olor de santedat anava pel mateix camí.

    I el vell indígena ens diu que no cal ser gaire savi, sols observador.

    Bon relat Maite.

    Ferran

  • Un secret denunciable[Ofensiu]
    nuriagau | 20-04-2011 | Valoració: 10

    Disfressat de relat narrat amb una prosa magnífica i dosificant la informació mica en mica ens reveles un secret que, en gran part, és una denúncia a una injustícia comesa no fa tants anys.

    I és que, Unaquimera, ets capaç de transformar en relat qualsevol fet per menys menyspreable que es pugui considerar.

    Núria

  • Moltes[Ofensiu]
    Lèvingir | 20-04-2011 | Valoració: 10

    coses poden esdevenir-se
    a favor o en contra nostra
    però la distància
    no ens privarà de somriure
    junts sempre que ens vingui de gust

    revolució amb decisió

    Lèvingir

  • Les vacances a Mèxic[Ofensiu]
    iong txon | 17-04-2011

    Anava buscant un poema, després de la nostra trobada al pati de Kosmòpolis, i d'haver-te sentit recitar amb motiu del Poemacte, però finalment em decideixo per el teu darrer relat breu. Si no m'equivoco és pel cap baix el segon que escrius inspirada per aquelles vacances que deus haver passat en aquest país i que segur que van resultar d'allò més interessant, si ho hem de dir per la petja i els records que et van deixar. Igual que aquell relat ("Ek" es deia) aquest també evoca l'ambient estiuenc i calorós d'un viatge organitzat, un grup de turistes visitant els llocs més emblemàtics i pintorescs del país. I en tots dos casos el gir final representa en certa manera un homenatge a les cultures precolombines d'Amèrica, molt en l'esperit d'aquell moviment alternatiu que es va expressar l'any dels Jocs, en resposta a la celebració institucional del cinquè centenari ("Res a celebrar") Un esperit crític que està molt bé per la memòria que fa del genocidi dels pobles indígenes. Ara, cal reconèixer que tant asteques com maies precisament són cèlebres per les seves salvatjades (com ho recorda aquella pel·lícula de Mel Gibson "Apocalypto").
    Doncs bé, literàriament trobo que es tracta d'un relat breu, concentrat, que ens situa amb quatre ratlles en el seu plantejament, nus i desenllaç de forma fluïda i sense material superflu, amb el llenguatge concís a què ens tens acostumats. També un títol suggerent que crida l'atenció per l'equívoc a què podria induir (i que, en tot cas, s'aclareix de seguida el seu significat) però que no deixa de tenir malgrat tot el seu doble sentit: dins i fora de l'edifici de l'església, i a la vegada dins i fora de la comunitat espiritual cristiana que els havia estat imposada més per força que per pròpia convicció.
    Et felicito una vegada més i també per aquest cinquè aniversari teu a relats. Que en puguis celebrar molts més i nosaltres amb tu per anar-te llegint!

  • Bon reflex[Ofensiu]
    Gess Artré | 14-04-2011

    Se m’ha fet curt, però m’adono que en realitat has utilitzat les paraules necessàries per explicar-nos aquest reflex d’una de les nombroses bajanades que es van cometre en nom de la religió i la superioritat. Han passat els anys des de llavors, però en realitat el pensament i el comportament humà sembla inamovible pel que fa a la relació amb altres cultures, sobre tot amb aquelles que gosem qualificar de desprotegides (ningú els diu que de qui s’haurien de protegir primer és d’aquells que, sense preguntar, volen tombar el seu món de l’inrevés)

    Com sempre, un plaer fer un tomb pel teu racó, Maite. Passaré més sovint, que vaig endarrerida pel que fa a lectures i comentaris.

    Una abraçada ben gran, guapa!

  • F. Escandell | 13-04-2011 | Valoració: 10

    Un text curt, senzill i molt, molt bonic per fer reflexionar sobre la barbàrie i el genocidi que es produí fa un grapadet d'anys (però no tants) i del que encara hi ha qui se n'enorgulleix, celebrant una "festa nacional" amb militars i carros de combat als carrers... I tanmateix, les paraules "guerra" o "invasió" semblen molt fredes, insuficients per a descriure tots i cadascun dels sentiments, de les vivències que provoquen en les persones.

    Un plaer llegir-te!

  • quina història més interessant...[Ofensiu]
    joandemataro | 13-04-2011 | Valoració: 10

    tant si és real com fictícia és molt original com tots els teus relats sempre ben treballats.
    Et trobava a faltar Maite, feia temps que no ens comentàvem, ja sé que has estat molt embolicada últimament pel que he vist pel fòrum.
    una abraçada
    fins aviat
    joan

  • Bona descripció[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 13-04-2011 | Valoració: 10

    Suggerent descripció. M'agradat.

  • Bon final, [Ofensiu]
    free sound | 13-04-2011 | Valoració: 10

    i bona arma per combatre: la distància i l'aire lliure.
    Agraïda pels teus mots!!!
    Endavant amb la creació....
    Una abraçada (amb cor indígena)

  • El dolor d'existir[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 13-04-2011 | Valoració: 10

    És conquesta la imposició de les nostres idees per la força i els castellans ho van fer enllà de les nostres terres, l'Home ha d'intentar viure sense imposar i amb la paraula, com hauria de ser de dur per a un home d'aquelles terres veure's impedit de santificar al seu déu, i les seues costums anorreades i esborrades i amb la pudor de la gent de l'Europa occidental, que ara tindrem més higiene però en aquella època la veritat és que els nostres avantpassats no es rentaven ni amb vi.
    La gran assignatura pendent de la raça humana i mira que et parle de la raça humana i que s'ha saltat Occident des de fa molts segles és veure que cada persona és un món, veure i sentir a cada persona com un ens individual i que pot pensar, sentir i fer lògica de diferent manera que la que té al seu costat, el problema és que en fer política o éthos, en passar del logos a l'éthos ens clavem en la vida dels altres, i és perquè el que nosaltres fem involucra als altres sempre.
    Jo per això com millor m'estic és dormint, i t'ho dic seriosament, el traspassar el llindar del logos i entrar en l'éthos és el dolor d'existir, i tots tenim dolor d'existir, el que passa és que quan el fem servir en contra dels altres per canviar-los i que estiguen al nostre gust estem mirant-nos a l'espill del narcissisme, com ha fet Occident des de Grècia. Jo sé que és difícil fer política i no fotre a quatre per afavorir deu, però açò és la política i qui no ho veja és que no accepta el seu dolor d'existir. Certament tots els europeus tenim pecats com tota la humanitat, hem conquerit i hem educat, però jo dic com un personatge de "Sonnica la Cortesana" novel·la de Vicente Blasco Ibáñez, que vinguen i ens conquesten, canviarem estèticament i ens posarem "guapos" per als conqueridors, però seguirem sent el que som per dins i per fora, tot i que no va poder parlar pels seus fills clar, però... el dolor d'existir...

    Vinga et salude des de la ciutat romana de Sagunt on he anat amb els meus amics a fer-nos forts davant l'enemic cartaginès, hi resistirem i ja et dic, aquesta vegada no és un acte lúdic, però sí un acte que en el futur ens donarà la joia del que han estat els saguntins del segle XXI i és que he fet un viatge en el temps al que t'invite Maite, ací estem amb els romans de Sagunt, en un tres i no res estaràs ací amb mi si t'abelleix, vinga t'espere.

    Un petó de Vicent.

  • la pudor imperial[Ofensiu]
    xelofont | 12-04-2011

    Quina llàstima que l'home sempre ha agafat les armes i la força per imposar les seves regles, i com sempre, els savis que tant coneixen el que trepitjen i que de tant en tant podriem escoltar molt més, han de reflexionar i castigar-nos en silenci per les animalades que es fan, m'has fet pensar i m'has col.locat en un moment trist pero bonic, no sé, El poder generalment dona imbecilitat i tant de bó un dia tots tornessim als nostres origens, els mes interiors i no perdre tanta energia en coses que tant sols alimenten la nostra ignorancia, sempre em fas sentir, t'ho agraeïxo.

  • Què intel-ligent[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-04-2011 | Valoració: 10

    aquest vell indígena!
    Quanta hipocresia la d'aquesta societat que es pensava, que anant a Missa els diumenges, podia tractar tels seus criats com si fossin d'una raça iinferior.
    Saps que , quan jo era joveneta ,vaig estar una temporada interna en un convent de monges i ens obligaven a banyar-nos amb la camisa de dormir posada? Quanta tonteria, Déu meu!
    Un relat amb molt segell Unaquimera .Perfecte i final sorprenent.
    Una abraçada enorme, Maite.

  • Els...[Ofensiu]
    AVERROIS | 12-04-2011 | Valoració: 10

    ..."conqueridors" en van fer moltes de bones i una d'elles era pensar-se que els civilitzats eren ells i no la gent que havien conquerit. S'han perdut tantes vivencies, tans coneixements en totes aquestes barbàries guerreres de conquesta i al final perquè no hi hagi imperi que duri mil anys.
    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5307 Comentaris

442388 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket