TERMINI DEL REPTE POÈTIC VISUAL 170

Estimats poetes, malgrat que vaig posar un termini massa curt (ara me n'adono, perdoneu), és un goig l'esplet de poemes meravellosos que han concorregut en aquest repte. A continució els transcric per a què en voteu 2 des d'ara mateix fins demà a les 10 de la nit. Com sempre, podeu votar els participants al repte i els escriptors del web. Moltes gràcies a tots i a totes.


1. Suprimida

Darrera la cortina tacada de sutge,
la teva ànima socarrimada;
llum premsada, ombra atroç,
negra clandestinitat de marbre.
No cantar, no somniar, no sortir. No ser.
La màscara de ferro,
la figura de seda oculta,
els ulls trencats, perduts...
i un toll inesborrable de sang.
Suprimida
en nom de Déu i dels (teus) homes.
El paisatge després de l’incendi,
darrera la cortina, fum:
la boira, el dolor, la por,
la por d’una derrota segura.


2. Matins amb codis

Només el cel
era celeste aquell dia.
Els carrers estaven coberts
de reixats
i les mirades caminaven
mancades de seducció
—aquest instint que ens empeny
a tombar el cap
i agrair la vida
en un instant—

En totes les voreres,
sorolls de veus ronques
i intercanvis de gestos,
una aparença
d’intensitat.

Mentrestant,
el sol,
embolcallat en vestidures pesades
i mirant ocultat
el carrer
darrere d’una malla espessa,
acaronava el pas
silenciós
d’altres fantasmes.


3. Íncola idèntica

Per amagar la vergonya, potser?
Per acceptar el jou de la dominació?
Tal volta per callar i estalviar-te l'opinió?
O per ignorar que hi ha un món real a recer?

Sona el tràfec de la ciutat, dona,
Però només et preocupa la veu del muetzí
Que crida a l'oració i quina tela t'ha de cobrir
La vida perquè als ulls de la gent siguis prou bona.

Digues: quines paraules pots pronunciar sense queixes?
Quines mirades són permeses quan la cadena
És gàbia sagrada, moaré fet de reixes?

Batega el carrer aliè a tu i creus allò que, segons l'imam,
És escrit a l'Alcorà. Així et sembla lícita la bena
Dels ulls, mentre s'anul•la el possible reclam.


4. La gàbia de l'amor

No intentis fugir de la gàbia
que he construït per tu
amb la força de l'amor
que molts no poden entendre,
no ets ningú - només una dona -
Em pertanys des que el teu pare
et va abandonar a la meva sort
i ets meva, meva per sempre

I sobrevisc sota l'amagatall
de la burka que em fa invisible,
no tinc ulls, ni boca, ni somriure
per oferir a algú de igual a igual,
no existeixo ni respiro dins la roba
que m’amaga l’esguard al món sencer;
He nascut condemnada a la foscor i
veig la vida passar a través d’una escletxa.


ENDAVANT AMB LES VOTACIONS!