Detall intervenció

Segona part de la proposta RDQ: "La més bella paraula en català"

Intervenció de: Toni Arencón Arias | 23-02-2013

Benvolguts i benvolgudes relataires:

Primer de tot, moltes gràcies pels vostres comentaris RDQ. He rebut moltíssims i això que encara estem per la meitat de la “quinzena”. Són, tots ells, comentaris que m’ajudaran a millorar en el “llarg camí d’escriure”, perquè d’aprendre es tracta.

Moltes gràcies també per les vostres aportacions a la primera part de la proposta RDQ. Entre tots i totes heu/hem recollit els mots que, a criteri de cadascú, hem considerat “les més belles paraules en català”:

Xiuxiueig - Aiguaneix - Espiadimonis - Moixaina - Amel•la - Encís - Gaudir - Acaronar - Respecte - Falciot - Enyor - Capvespre - Esguard - Rínxol - Parpelles - Xuclamel - Meixa – Ressò

(espero no haver-me deixat cap)

I ara us presento la segona part de la proposta, la part creativa: es tracta d'escriure un breu text (poesia o prosa), de temàtica i extensió lliure, fent servir aquestes mateixes paraules. No cal que hi estiguin totes. Podeu escollir aquelles que més us inspirin. La data màxima és fins el proper dijous, 28 de febrer (data on cediré el relleu RDQ a l’amic Joan Gausachs i Marí).

Us animeu? Les més belles paraules en català us esperen.

Que les Muses us siguin propícies!!!


Respostes

  • Al país de Res de Quisca
    Mena Guiga | 23/02/2013 a les 23:54
    Un bon dia Xiuxiueig va dir a cau d'orella a Aiguaneix:
    -Ara passarà volant, no t'ho perdis!
    I certament. L'espiadimonis va fer acte de presència. Moixaina encara dormia i no va poder-lo veure. Es va posar a plorar i les dues germanes grans li van fer el seu nom petit moltes vegades per calmar-la mentre Amel·la preparava un pastís que seria un encís per gaudir del fet de viure en la natura pura i sana que cal celebrar dia sí dia també. Mentre ho feia es va sentir acaronada d'una forma estranya i dolça: era un falciot que podia parlar i que li va dir, sanglotant, que moriria d'enyor si aquell capvespre no aconseguia el rínxol més ben cargolat de la dona d'aigua, la Meixa, que mai obria uns ulls enigmàtics que unes parpelles de molsa ocultaven.
    Només Xuclamel ho podia solucionar. L'esguard de la germana bebè, màgic i innocent, despertaria Ressó, el roc que tenia a dins un so de toc-toc i que si Meixa el sentia miraria i si mirava el falciot llegiria quin era el rínxol i li agafaria amb delicadesa i aleshores quan l'espiadimonies tornés a passar per aquell indret tots serien feliços i menjarien anissos.


    Mena (*heheeh, per quadrar -a la meva manera- el títol del relat apanyat he buscat a la Q al diccionari què caram posar. M'ha fet somriure 'quisca' ...uhm...ja no recordo què vol dir...quina quisca!)
    • Els errors
      Mena Guiga | 24/02/2013 a les 00:01
      ' Res de Quisca'----'Res De Quisca'
      'espiadimonies' (el segon cop)----'espiadimonis'
      'Ressó'----' Ressò'

      (no es pot córrer tant!)
  • RETROVERSIÓ:
    brins | 24/02/2013 a les 12:38
    RETROVERSIÓ


    Inverteixo el meu capvespre,
    retorno a l’aguaneix de la vida,
    perquè em vull fer petita,
    desnéixer a poc a poc…
    Pretenc retrobar el xiuxiueig
    d’una veu tendra i amorosa
    amb encís de primavera,
    promesa d’ametlles tendres,
    i aromes de xuclamels.

    Inverteixo el meu capvespre,
    perquè voldria recobrar
    el dolç esguard de la mare…

  • Somieig
    Mercè Bellfort | 25/02/2013 a les 11:59
    Somieig

    Quan arribava el capvespre l'enyor es feia més plausible. Era impossible bandejar els records. Llavors tancava les parpelles i es feia ressò del xiuxiueig de les seves paraules. Gaudia amb aquelles imatges curulles d'encís, la subjugaven com ho fa l'esguard de l'amant que acarona cada rínxol de la seva estimada o com el xuclamel es desviu per picotejar una amel·la.
    Quan despertava del somieig sentia una moxaina, dolça i excitant alhora, en la seva ànima que l'empenyia a actuar amb una força forassenyada. Talment com si fos un falciot en plena cacera o un espiadimonis captivat per l'aiguaneix que brolla d'un paratge de somni.
    Llavors, amb un respecte lloable i un agraïment immens per tanta bellesa, es retirava a l'estança a descansar tot recordant la tendra imatge d'una meixa que es deixar amanyagar per l'escalf de la mare.
    • RE: Somieig (aquest)
      Mercè Bellfort | 25/02/2013 a les 22:53
      Quan arribava el capvespre l'enyor es feia més plausible. Era impossible bandejar els recorda. Llavors tancava les parpelles i es feia ressò del xiuxiueig de les seves paraules pronunciades a redós d'un xuclamel. Gaudia d'aquelles imatges curulles d'encís, la subjugaven com ho fa l'esguard de l'amant que acarona el rínxol de l'estimada mentre s'emmiratlla en els seus ulls d'ametlla.
      Quan despertà del somieig va sentir una moxaina, excitant i dolça alhora, en l'ànima que l'empenyia a actuar de forma imprevisible. Talment com si fos un falciot en plena cacera o un espiadimonis captivat per l'aiguaneix que brolla d'un paratge de somni.
      Llavors, amb un respecte lloable i un agraïment immens per tanta bellesa, es retirà a l'estança a descansar. S'arraulí sota els llençols tot recordant la tendra imatge d'una meixa amanyagada per la mare. Finalment, s'adormí.
  • RE: Segona part de la proposta RDQ:
    Joan Gausachs i Marí | 25/02/2013 a les 17:30
    Em sabia greu no correspondre a la iniciativa del benvolgut Toni i, ves per on he pensat en posar totes les paraules al DIEC... aquest és el resultat


    xiuxiueig
    1 m. [LC] Acció de xiuxiuejar.
    2 m. [LC] So produït per una persona o per una cosa que xiuxiueja.

    xiuxiuejar
    1 v. intr. [LC] Parlar en veu molt baixa, a l’orella d’algú.
    2 v. intr. [LC] Certes coses, fer una remor sorda i tenuíssima.

    aiguaneix
    m. [LC] Lloc on apareix a la superfície del terreny un corrent d’aigua subterrani.

    espiadimonis
    m. [LC] [ZOI] Insecte odonat, d’abdomen llarg i prim de colors lluents i virolats, amb quatre ales llargues i estretes, que vola prop de l’aigua i les larves del qual són aquàtiques.

    moixaina
    f. [LC] Carícia que es fa passant la mà per la cara.

    encís
    1 m. [LC] Acció d’encisar; l’efecte. Desfer l’encís.
    2 m. [LC] Allò que encisa en una persona o cosa. L’encís d’aquell paisatge. Té una manera de ser plena d’encisos.

    encisar
    1 v. tr. [LC] Embruixar .
    2 v. tr. [LC] Captivar per la bellesa, la boniquesa, la gràcia, el bell capteniment, etc. És una persona que encisa tothom. Té una veu que m’encisa.

    gaudir
    1 1 v. intr. [LC] [AD] Posseir una cosa de la qual hom treu un profit, un avantatge. Ell gaudeix d’una gran fortuna. Gaudir d’una bona salut. Gaudir de crèdit. Gaudir un ciutadà dels seus drets civils i polítics.
    1 2 v. intr. [LC] per ext. Una contrada que gaudeix d’un bon clima.
    1 3 [LC] gaudir dels honors d’un càrrec Algú, gaudir del títol i de les preeminències d’un càrrec que no exerceix.
    2 1 intr. [LC] Fruir . Gaudia del merescut descans després de tants treballs.
    2 2 tr. [LC] Va gaudir la vida tant com va poder.
    2 3 intr. pron. [LC] Treure profit d’alguna cosa d’altri. No te’n gaudiràs dels meus diners, abans els regalaria.

    acaronar
    1 v. tr. [LC] Acostar la cara (d’un infant) al pit. La mare acaronava amorosament el seu infant.
    2 v. tr. [LC] Acostar (algú) amorosament a si com per protegir-lo, per emparar-lo.
    3 v. tr. [LC] Acariciar .
    4 v. tr. [LC] per ext. El sol que havia acaronat la seva joiosa infantesa.

    respecte
    1 1 m. [LC] Acció de considerar alguna cosa com quelcom que hom ha de tenir en compte. Per un respecte exagerat a l’opinió de la gent.
    1 2 m. [LC] Consideració de l’excel•lència d’alguna persona o d’alguna cosa que ens porta a no faltar-li. El respecte a les lleis, a la justícia, a la veritat. Per respecte a la santedat del temple. El respecte a la paraula donada. El respecte a si mateix.
    1 3 m. [LC] Consideració de la superioritat de força de quelcom que ens porta a no afrontar-ho, a no exposar-nos a la seva acció. Infondre algú respecte per la seva força hercúlia.
    1 4 [LC] fer respecte alguna cosa Imposar respecte per la seva força, per la seva superioritat, pels seus poders, etc. Entrar en aquell temple budista fa respecte. Els morts sempre m’han fet molt de respecte.
    1 5 [LC] respectes humans Mirament excessiu que algú té per l’opinió que els altres es puguin formar sobre ell.
    2 m. [LC] Sentiment de consideració, d’estima, envers algú per raó dels seus mèrits, de l’edat, del rang, etc. El respecte envers els pares, els vells, els mestres, els superiors. Tenir un gran respecte als seus pares, als seus mestres.
    3 1 m. [LC] [AD] Punt de vista b). En aquest respecte. Bo per molts respectes, sota molts respectes.
    3 2 [LC] respecte a [o respecte de] loc. prep. Pel que fa a.
    4 [LC] de respecte loc. adj. Tingut en previsió d’haver-ho de menester. Cotxe de respecte. Àncora de respecte.

    falciot
    m. [LC] [ZOO] Falcillot .

    falcillot
    1 m. [LC] [ZOO] Ocell de la família dels apòdids, de cos afusat, potes curtes i ales llargues en forma de falç, la vida del qual transcorre en gran part a l’aire, on caça, s’acobla, canta amb un xiscle agut i reposa tot volant.
    2 [LC] [ZOO] falcillot negre Ocell de la família dels apòdids, d’uns 16 centímetres de llargada, plomatge negre, que durant l’estiu és molt comú a les viles de tot Europa (Apus apus).
    3 [LC] [ZOO] falcillot pàl•lid Ocell de la família dels apòdids, de plomatge bru, que nia a la Mediterrània (Apus pallidus).

    enyor
    1 m. [LC] Enyorança . No he tingut gota d’enyor.
    2 [LC] trobar a enyor Trobar a faltar. Per força m’han de trobar a enyor. He deixat de fumar i ho trobo a enyor.

    capvespre
    1 m. [LC] [FIA] Crepuscle vespertí, part de la tarda quan el sol ja s’ha post. Al capvespre.
    2 m. [LC] Tarda 1 .

    esguard
    1 m. [LC] Mirada . Un esguard tendre, amenaçador.
    2 1 m. [LC] Consideració . Tenir esguard envers algú.
    2 2 [LC] [AD] en esguard de loc. prep. En comparació de.
    2 3 [LC] [AD] per esguard de loc. prep. En consideració a.
    2 4 [LC] tenint esguard que... Considerant que...
    3 m. [LC] dar-se un esguard amb algú Tenir-hi una retirança.

    rínxol
    m. [LC] Floc de cabells cargolats en espiral

    parpella
    f. [LC] [ZOA] [MD] Porció de pell movible amb què els vertebrats terrestres poden cobrir o descobrir el globus de l’ull.

    xuclamel
    1 m. [LC] [BOS] Arbust caducifoli del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies, semblant al lligabosc, però de tiges rígides no enfiladisses i flors més petites.
    2 [BOS] xuclamel negre Xuclamel de fulles ovades o oblongues, translúcides i amb els nervis opacs, flors d’un blanc rosaci, poc flairoses, i fruit en baia negra, que es fa als boscos frescals de muntanya (Lonicera nigra).
    3 [BOS] xuclamel xilosti Boix moll.

    meixa
    f. [ZOM] [AGR] [LC] Vedella 1 .

    ressò
    1 m. [LC] [FIF] So degut a una ressonància.
    2 1 m. [LC] Fet d’ésser una cosa granment esmentada, divulgada. Fou un fet que tingué gran ressò.
    2 2 [LC] fer-se ressò d’alguna cosa Servir de divulgador d’idees o de fets aliens. Tots els mitjans de comunicació se’n feren ressò.

    —————

    Amel•la

    És la única paraula que no he sabut trobat. També ho he mirat a la Gran Enciclopèdia Catalana...

    Gràcies Toni, per les teves propostes.
    • RE: RE: Segona part de la proposta RDQ:
      Mercè Bellfort | 25/02/2013 a les 22:58
      Gràcies, Joan, pel teu recordatori. M'ha anat bé per refer el meu text.

      Pel que fa al mot "amel·la" crec que es diu al País Valencià. És la nostra "ametlla"
      • RE: RE: RE: Segona part de la proposta RDQ:
        rnbonet | 27/02/2013 a les 19:53
        Correcte, xicona!
        També "ametla", en altres llocs del País.
  • Adolescència cíclica (o Infinita meravella)
    deòmises | 28/02/2013 a les 23:36



    Todo comienza en ti,
    el resto de mi vida y la razón
    de abrir cada ventana, la canción
    que resuelve mis dudas, mi delirio y mi cura.

    Ismael SERRANO.



    A Anna GARRIDO.


    Això és l'enyor. Arribar al capvespre amb el xiuxiueig
    Del teu nom als llavis, amb el teu esguard acaronant
    Cada bocí del meu cos, com l'encís de la primera pluja
    Compartida, i gaudir dels somnis penjats a les parpelles.

    Recordar els rínxols, les mans que acompanyen el passeig
    En l'aiguaneix d'un amor que no minva, que, a cada instant,
    Es reinventa i es transforma, que concep el calfred que puja
    Esquena amunt, i buscar en aquest record les teves costelles.

    Això és l'enyor. Perdre els dits en la moixaina feta xuclamel
    I heura, en el rostre que desvetlla i permet el descans, meravella
    Que retorna la joia i l'adolescència, la fam per al cor en dejú.

    Saber que l'amor és més que quatre lletres, tan proper al cel
    Com l'àngel que desperta dins de l'ànima quan la més bella
    De les paraules és el teu nom i la vida comença i acaba en tu.



    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: